EL CASAL MARIÀ D'OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Anaven el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’ Antonio Mora Vergés fins a Olot, els dies curts del hivern, encara que sigui quasi primaveral com el d’aquest any 2020, ens obligaven a retallar els objectius a visitar, les cases modernistes del nucli antic, la parroquial de Sant Esteve que està obres, Santa Maria de Tura – sempre tancada amb pany i forrellat – l’Hospici, anàvem a dinar a la Déu, i continuàvem amb la Salut de la Moixina, el Cementir Municipal, i des d’allà pujàvem al Montsacopa perl camí del Calvari, i baixàvem per les escales que batejàvem com del ‘ infern’ , no tant pel color de la terra volcànica, com pel desnivell, abans d’iniciar el retorn definitiu, li pregaria al Pere Albert Carreño que retrates l’edifici del Casal Marià.

El Josep M Canals Ferrarons , m’havia donat una excel·lent explicació sobre el Casal Marià d’Olot ; el Dr. Joaquim Danés i Torras ( Olot, 8 de juny de 1888 + 11 de febrer de 1960 ) , en la seva Història d'Olot (vol. XVIII, pàg. 3355) diu que el Casal Marià es va inaugurar el 29 de març de 1925, havent col•locat la primera pedra el 19 de març de 1924, essent bisbe de Girona, Gabriel Llompart i Jaume Santandreu (Inca, 1862 - Palma, 1928), que seria acusat de ‘catalanista’ en la dictadura de Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930).

El contractista d'obres fou Lluís Pla, i no es menciona l'arquitecte.

Ja l’any 1918 es disposava del camp d'esports.

L'edifici fou incendiat la nit del 21 al 22 de juliol de 1936.

L’any 1939 fou ‘ocupat’ pels militars que havien assolit la victòria contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC e la II Republica, i no el desocuparien fins a l’any 1946, moment en que es reconstruí la sala d'espectacles.

Les fotografies en blanc i negre , i l’actual en color, les penjava el Jordi Figueras Suriñach

Llegia que l’enterrament del Dr. Joaquim Danés i Torras, que en tornar del seu exili a França fou empresonat primer a Olot i després a Girona, i que malgrat aconseguiria la llibertat després de passar per un consell de guerra, el règim franquista li prohibí l'exercici de la seva professió mèdica, fou una de les més impressionants manifestacions de dol que es recorden a la ciutat d'Olot. La premsa ‘oficial’ silencià la seva mort, i per raons polítiques es retirà un número de la revista Olot-Misión dedicat a la seva figura.

Sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Trobava més dades a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Olot&page=12&pos=111

CASAL MARIÀ

Autor : Isidre Bosch i Batallé (Vilanna, 1875-1960), autor també de l’Església de Sant Pere Màrtir.

Ampliat per Joan Aubert Camps ( Olot , 1902-2004), que va ser un dels portadors del fèretre de l’Antoni Gaudí i Cornet ( Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926)

http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/2004/08/26/036.html

Poseu Olot, la Garrotxa, Girona, Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020

No ho posposeu, teniu sempre present que el món depèn de persones que en bona part son estultes i/o corruptes –o ambdós coses-, i que fer plans a mig o llarg termini, llevat de canvis radicals en les societats consumistes és un despropòsit.

VISITA A NOSTRA SENYORA DE LA SALUT. LA MOIXINA. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA

Havíem dinat a la Déu, i abans de visitar el fossar i pujar fins al Montsacopa, el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, ens aturàvem a visitar la petita església dedicada a la Mare de Déu de la Salut, situada en el paratge de la Font Moixina.

Llegia que fou ‘ la Santa Compasió’ de mossèn Joan Delgar, rector de la parròquia de Sant Esteve d'Olot, la que aconseguiria que es construís , s’explica "que vegent que molts dels habitants del vehinat de las Deus, després del treball y fatiga de tot lo dia, se donaven la pena de fer mitja hora de camí al acabar el jornal per anar á la parròquia per a fer les devocions"; el rector va acordar de construir-hi una esglesiola i les obres començaren el 27 de setembre de 1883: Narcís Conill va fer donació dels terrenys i els veïns contribuïren amb les almoines i amb el treball.

El 15 d'octubre de 1884 l’obra va quedar enllestida. Els documents diuen que "fou cap feyner y empresari Josep Carré de Ridaura".

Va ser restaurada l'any 1942 degut a les destrosses que s'hi efectuaren en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República amb el recolzament de la Jerarquia de l’Església catòlica. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor de la restauració

L'any 1984 va caldre fer una nova restauració. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor de la restauració, promoguda per la parròquia de Les Fonts, que aprofitant la vinculació que la capella té dins la creativitat artística dels pintors olotins, va demanar a tots aquells artistes que poguessin, fer una donació d'una obra, per tal de fer una exposició i reunir diners per l'arranjament dels teulats i pintats de la capella.

El dia de la nostra visita 3.02.2020 s’estaven talant alguns arbres, i es procedia a cremar les branques al costat de l’edifici.

Els Vallesans tenim com a patrona - també - a la Mare de Déu de la Salut.

Poseu Olot, la Garrotxa. Girona, Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020

Amb l’estultícia acreditada dels que remenen les cireres arreu del món, és MOLT aconsellable no fer plans a mig o a llarg termini, oi?

PASSEJADA MODERNISTA PER OLOT .LA CASA GAIETÀ VILA ROCA.

Fèiem un tomb pel nucli antic d’Olot , el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés.
Olot conserva – encara – obres dels millors arquitectes de darreries del segle XIX i primers decennis del segle XX. Desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, en tots els àmbits de la cultura es va patir un fort retrocés, i llevat d’excepcions comptades l’arquitectura no es va escapar de la grisor.

Reprodueixo de : http://km369.blogspot.com.es/2014/08/modernisme-olot.html

Alfred Paluzie Lucena (Barcelona, 26 de juny de 1870- 17 de gener de 1943) és l’autor de la casa Gaietà Vila Roca, empresari olotí que volia disposar d’un edifici emblemàtic al bell mig de la vila que acollís un cafè als baixos. Ens agradaria rebre una imatge de 'arquitecte
Alfred Paluzie Lucena a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Es tracta d'un edifici de tres façanes, cada una de les quals té composició pròpia, destacant, a totes elles, l'exuberància decorativa i cromàtica. La del nord té una tribuna i és la més pobre amb decoració. La de l'est té balcons amb arcs conopials. La del sud té una tribuna amb balcons a sobre.

L’arquitecte hi va aplicar els principals elements del Modernisme més medievalitzant i eclèctic: capitells florals a les parets dels baixos, ferro forjat i ceràmica amb decoracions zoomòrfiques i florals als pisos, murs del terrat disposats com els merlets d’un castell. I a més d'aquesta decoració variada, també destaca la gran varietat de colors, destacant el vermell, verd i blanc.

Completen l’edifici a la façana lateral un escut caironat amb la data de construcció, 1905, i la figura d’un drac, que proporciona el nom popular a la casa, en un balcó del primer pis.

El cafè-bar va ser substituït l’any 1973 per una llibreria encara existent que pren el nom de l’animal mitològic emblema de la casa.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/10/casa-gaieta-vila-roca-la-garrotxa.html

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=10233

Poseu Olot, la Garrotxa. Girona, Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020

Amb l’estultícia acreditada dels que remenen les cireres arreu del món, és MOLT aconsellable no fer plans a mig o a llarg termini, oi?

ESCOLA PIA D’OLOT. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA GARROTXA. GIRONA

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.

Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

En aquest estiu de l'any 2022, curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ

Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.

Havíem retratat l’edifici que havia acollit l’escola de les nenes als Hostalets d’en Bas abans de la dictadura franquista, i també el fet que per un limitat espai de temps, va exercir com escola el mas la Clapera.

Ja a la capital de la Garrotxa, l’arbreda de la Plaça, i la proporció de l’edifici fan difícil obtenir una fotografia de les Escolàpies d’Olot.

https://www.garrotxadigital.cat/2014/01/24/lescola-pia-dolot-aplica-un-nou-sistema-educatiu-avui-a-la-7mana-girona/

https://www.facebook.com/jordi.figuerassurinach/videos/792875571734087

Patrimoni Gencat descriu l’escola com; edifici de planta rectangular perfectament simètrica. Està format per un cos central que s'amplia des de la façana principal -que és la d'una església- cap als costats. Dit cos central està cobert a dos vessants i té una portalada conformada per arcs de mig punt concèntrics i a sobre seu també es pot apreciar una finestra amb tres obertures també emmarcades dins arcs de mig punt.

Als costats d'aquesta part central, s'aixequen dues torres de planta rectangular amb obertures perfilades per arcs bessons de mig punt a cada costat. Ambdós campanars estan coberts per estructures piramidals.

Entre el pany de l'edifici i la plaça de Catalunya es va deixar una amplia faixa sense edificar per tal de no haver de seguir el pla unitari (amb porxades) de la plaça.

L’obra va ser realitzada pel mestre d'obres i arquitecte municipal Esteve Pujol Riera ( títol de 19.11.1866 ) , documentat a Olot almenys entre els anys 1861 i 1904. Tant el pressupost assignat a l'obra, com els plànols, estan signats per ell. La construcció es va dur a terme en diverses etapes: al 1877 es va fer el cos esquerra, al 1897 el central, al 1906 el dret i hi ha constància d'una benedicció de la capella al 1916, ens agradarà tenir noticia de l’advocació que té a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Fotografia. 

Jordi Contijoch Boada.

.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=10238

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/12/escoles-pies-dolot-la-garrotxa-girona.html

http://laplega.escolapia.cat/2010/11/lescola-pia-dolot.html

Olot conserva – encara – obres dels millors arquitectes de darreries del segle XIX i primers decennis del segle XX. Desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM  i DEMOCRÀTIC de la II República - l'únic que fins al dia d'avui pot reivindicar-se així- , en tots els àmbits de la cultura es va patir un fort retrocés, i llevat d’excepcions comptades l’arquitectura no es va escapar de la grisor.

Poseu Olot, la Garrotxa. Girona, Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020

Amb l’estultícia acreditada dels que remenen les cireres arreu del món, és MOLT aconsellable no fer plans a mig o a llarg termini, oi?

PASSEJADA MODERNISTA PER OLOT .LA CASA JAUME GASSIOT MAGRET

Fèiem un tomb pel nucli antic d’Olot , el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, a la sortida de l’Oficina de Turisme d’Olot, comença l’itinerari Modernista amb la casa Gassiot, així dita perquè l’any 1911 Jaume Gassiot Magret, va decidir transformar en residència i consulta mèdica una casa cedida pel seu pare, el comerciant Joan Gassiot Camps (Olot, 1845-1920) i va encarregar el projecte a l’arquitecte, Alfred Paluzie Lucena (Barcelona, 26 de juny de 1870- 17 de gener de 1943 )
https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/96322/159104
https://sadurnibrunet.com/2017/11/30/casa-gassiot/

Patrimoni Gencat en fa aquesta descripció; edifici de tres façanes situat en una cantonada. La part inferior queda acabada amb una decoració de tipus medieval. Els pisos superiors tenen un balcó dividit en dos per una columna amb arcs.

La façana del carrer de Sant Rafael presenta una tribuna amb vidrieres i la façana del carrer dolors té balcons amb barana de ferro. La part superior de les façanes laterals està format per dues galeries cobertes mentre que a la façana central hi ha un escut.

La decoració és de tipus medieval però dins les línies modernistes.

De totes les cases de Paluzie és la que utilitza un repertori decoratiu més explícitament medieval, si bé emmarcat dins el estil mes modernista.

Jaume Gassiot i Magrey, va exercir com metge radiòleg a Olot, hom pensa que el l’àliga del medalló a la part central de la façana és una referència al•legòrica a la medecina, com l’escultura ‘la radiologia’, obra de l’escultor i decorador Rossend Aubert Cros (Olot, 1879-1915). http://km369.blogspot.com.es/2014/08/modernisme-olot.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Defensem la virtut de l’aforisme ‘bona brevis’ , alhora que pensem que el ‘ model telegrama’ no és la millor manera d’explicar el món.

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Olot&page=8&pos=76

Poseu Olot, la Garrotxa. Girona, Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020

Amb l’estultícia acreditada dels que remenen les cireres arreu del món, és MOLT aconsellable no fer plans a mig o a llarg termini, oi?

PASSEJADA MODERNISTA PER OLOT .LA CASA ISIDOR PUJADOR FAURA.

Fèiem un tomb pel nucli antic d’Olot , el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, li posaven difícil a la Placeta que hi ha davant de la casa coneguda com Pujador, en recordança del seu promotor , Isidor Pujador Faura un metge acabalat que posseïa diverses finques a la vall de Bianya, i que es va fer càrrec del cost de la restauració portada a terme a l’església de Sant Salvador de Bianya, duta a terme per l’arquitecte gironí Rafel Masó i Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - Girona, 13 de juliol de 1935) es feien obres, val a dir que malgrat això el resultat és força digne.

Olot conserva – encara – obres dels millors arquitectes de darreries del segle XIX i primers decennis del segle XX. Desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, en tots els àmbits de la cultura es va patir un fort retrocés, i llevat d’excepcions comptades l’arquitectura no es va escapar de la grisor.

Josep Azemar Pont (Figueras, 4 de gener de 1862 - Barcelona, 5 de juny de 1914) va ser l’autor de la casa Pujador situada a la intersecció dels carrers, del Carme, 5 / Plaça del Conill / Verge del Portal, essent el promotor Isidor Pujador Faura.
De la casa en trobava una minsa informació a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?
registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Olot&page=16&pos=152

Pere Puigferrer i Figueras em deixava un comentari; la vinculació de la família Pujador amb la Garrotxa, va ser quan el Sr.Pujador es va casar amb Pilar de Ventós i Casamajor

A aquesta li van donar com a dot la casa de la Coromina de la Vall de Bianya (mes tard la van transformar, convertint-la amb una magnifica masia amb diferent estils arquitectònics).

A la Vall de Bianya, també van comprar diferents propietat, entre les quals hi ha l’esplèndida pairalia del Puig (comprada als Ferrussola de Montagut).

http://www.corriolserveis.com/cases-de-colonies/mas-la-coromina/historia-mas-la-coromina/
https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Puig_(la_Vall_de_Bianya)

Edifici de quatre plantes i torre amb estructura en pedra, coberta de ceràmica vidriada i tribuna circular en el primer pis.

Patrimoni Gencat ens diu que la façana està formada per dues parets. L'eix compositiu bascula pel costat de la torre de l'angle, de planta circular, que surt d'un gran boínder - balcó cobert de finestres , o vidrieres, pels tres costats que surt fora de l' edifici amb l'objectiu inicial de crear espai i lluminositat a una sala de l'interior - ubicat al primer pis. Als baixos hi ha comerços i sobre d'ells hi ha una sèrie d'arcs apuntats. Al primer pis hi ha una galeria amb columnes que sustenten arcs de mig punt rebaixats; als costats hi ha balcons amb petits arcs gòtics. Al tercer pis trobem finestres amb arcs de mig punt i la coberta és cònica. El principal material constructiu es la pedra.

http://km369.blogspot.com.es/2014/08/modernisme-olot.html

Una imatge del Sagrat Cor esculpida per Antoni Collellmir Ferrarons , de Castellfollit de la Roca, substitueix un rellotge de sol previst per l’arquitecte damunt la gran tribuna de la torre.

A l’interior, la decoració del menjador va ser encomanada a l’artista olotí Melcior Domenge Antiga (Olot, 10 de maig de 1871 - Olot, 1939).
file:///C:/Users/Antoni/Downloads/96588-Text%20de%20l'article-122055-1-10-20080609.pdf

Poseu Olot, la Garrotxa. Girona, Catalunya a la ostra agenda per aquest any 2020

Amb l’estultícia acreditada dels que remenen les cireres arreu del món, és MOLT aconsellable no fer plans a mig o a llarg termini, oi?

ELS HOSTALETS D’EN BAS. L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA I ALTRES LLOCS D’INTERÈS. LA VALL D’EN BAS. LA GARROTXA. GIRONA

Ens aturàvem als Hostalets d’en Bas el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, volíem retratar l’edifici que havia acollit l’escola de les nenes abans de la dictadura franquista, i la Clapera que havia estat escola en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars franquistes encapçalats pel general Franco contra el govern legítim i democràtic de la II República.

Retratava abans, l’Església parroquial , neogòtica, aixecada a finals del segle XIX, advocada a Santa Maria.

Patrimoni Gencat ens diu ; església d'una nau, amb capelles laterals, amb volta de creuria i absis poligonal.

Consta d'una nau coberta amb una volta ogival; té transsepte i cor.

A l'exterior, les façanes laterals tenen contraforts seguint un ritme regular fins arribar a la cantonada amb la façana principal on els contraforts estan situats en diagonal creant un angle obtús a cada costat de la façana.

La porta principal és allindada amb un frontó semicircular amb el timpà buit. A mitja alçada una motllura llisa migparteix la façana. A la part superior s'obren tres finestres d'arc de mig punt, la central més alta que les laterals, i un òcul. Una cornisa recorre la part superior i al centre una creu corona la façana.

Adossada a l'església es troba el campanar de planta quadrada i teulada piramidal. A la part superior quatre obertures d'arc de mig punt allotgen les campanes.

Entorn d’un hostal o d’hostalet, com descriu el topònim, i al peu de l’antic camí ral que anava d’Olot a Vic es va originar un dels nuclis més pintorescos de la contrada. Els Hostalets des dels seus inicis al segle XVIII, ha experimentat un creixement moderat i sostingut, amb trets urbanístics remarcables, que conserven la rusticitat original i autòctona d’aquest indret. Una de les imatges més belles i conegudes del poble, que pintors i fotògrafs han immortalitzat al llarg de la història, és el carrer Teixeda.

Destaca per les cases amb les corresponents eres al davant, ben restaurades i arrenglerades l’una al costat de l’altra. Si la visita es fa a la primavera o l’estiu, les llargues balconades de fusta mostren centenars de testos amb geranis i altres flors, conformant així una mena de jardí urbà de notable impacte visual. Fets meritoris que han permès al poble d’Hostalets ser catalogat com a conjunt històric-artístic.

Aixecant la mirada a les muntanyes del davant, criden l’atenció les cingleres de Falgars, presidides per la silueta de l’ermita de Sant Miquel de Falgars o Castelló.

No sabia veure l’autor de l’estàtua del nen de la regadora situada al davant de l’església de Santa Maria, sou pregats de fer-is-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , els mals costums es contagien com el coronavirus o la grip, oi?.

No hi ha ‘art petit’. El que pot el més pot el menys.

Poseu la Valls d’en Bas a la vostra agenda de sortides per aquest 2020.