Havia tingut ocasió de visitar Fontllonga en ocasió del banquet de noces del Josep i la Teresa, que es duia a terme a Cal Quel. En aquella ocasió però, i espero que ho trobeu lògic , no vaig fer fotografies ni de l’església , ni de les escoles anteriors a la dictadura ni , ni...
Patrimoni Gencat ens diu que es tracta d'un edifici aïllat amb orientació est-oest, que té adossat l'antic cementiri de la vila al sud. Consisteix en un edifici d'una sola nau amb una capella adossada al sud, donant a la planta certa aparença de creuer.
La façana principal actual es troba a l'oest, compta amb un portal en arc lleugerament apuntat, i emfatitzat per una arquivolta en degradació, amb un motlluratge simple de filiació gòtica. A la façana original, al mur nord, hi ha una porta paredada també amb arc lleugerament apuntat, amb grans dovelles. En aquesta mateixa façana nord s'hi observa un canvi de nivell al ràfec de coberta, que manté el carener uniforme.
L'aparell general de l'edifici és caracteritza per l'ús de carreuons ben escairats, sense polir, disposats de forma ordenada en filades uniformes i regulars. Les cobertes conserven el seu acabat en lloses de pedra irregulars, presumiblement originals, tot i que recentment es denoten restauracions que han canviat aquesta aparença puntualment.
Com s'ha dit és un edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per arcs torals i capçada a llevant per una absis semicircular precedit per un estret arc presbiteral que arrenca una motllura bisellada. Als costats de l'absis hi ha dos arcs formers de perfil apuntat.
Fotografia de l’Isidre Blanc
Al mur de ponent, capçat per un campanar de torre que correspon a les reformes tardanes, s'obre una finestra d'una sola esqueixada amb arc apuntat, esvelta i apuntada.
L'edifici mostra una evolució complexa en les seves fases arquitectòniques. Per una banda la planta de l'església podria correspondre's amb el temple arcaic, dels segle XI. No obstant la majoria de trets de les façanes, arcs i motllures semblen indicar una cronologia vers els segles XIII-XV. Altres elements interiors o el propi campanar deuen correspondre amb el segle XVIII o posteriors. Es pot observar, a més, que recentment l'edifici ha estat restaurat, ja que els murs i la teulada es troben ben assentats i acabats i en un òptim estat de conservació.
Joan Gaspar Roig i Jalpí (Blanes, Vegueria de Girona, 1624 - Manresa, Vegueria de Manresa, 1691) deixava eescrit que a mitjan segle XVII l'església encara gaudia d'un culte important: «Sant Miquel Archangel, en Font-llonga. És parroquial. Y en ella hay instituidas dos Cofradias».
L'altar major i la desapareguda estàtua de Sant Miquel eren obra de l'escultor barroc Lluís Bonifaç Massó (Valls, Alt Camp, 1730 — Valls, Alt Camp, 1786) , autor del cor de la Seu Nova de Lleida.
Es conservava un altar del Roser procedent de l'Església Vella.
No conèixer la comarca de la Noguera, almenys per als catalans és pecat.
