IN MEMORIAM DELS EDIFICIS ESCOLARS DE PALAMÓS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

Havíem publicat les escoles públiques de Palamós, i de Sant Joan de Palamós, anteriors a la dictadura franquista, ens mancava encara – ara ho sabem – almenys l’escola del dels Hermanos de la Doctrina Cristiana, i la Antigua escuela graduada anexa a la Municipal, convertida en la fábrica de corcho Cama; del ‘col•legi nou de la Salle, també en teníem referència. http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/la-salle-palamos-lempordanet-girona.html

La Nicole Rodríguez Jones té un tresor a la seva pàgina :
https://www.facebook.com/nicoledhouglan/media_set?set=a.1890302144546082.1073742140.100006989435116&type=3

Escuelas y alumnos de Palamós

Álbum creado por Nicole Rodríguez y Francesc Vila Andreu

Palamós, Colegio de los Hermanos de la Doctrina Cristiana. Postal coleccion A.T.V*.

*L’Àngel Toldrà Viazo [ATV] va ser qui amb un contracte de tres anys, portaria al nostre país al Luciano Roisin, que treballaria per ell durant aquest període. El francès desenvoluparia posteriorment una activitat frenètica que el portaria a recollir imatges per arreu d’Espanya.

http://cont01.palamos.cat/documents/230_263767437.pdf
PALAMÓS, NOVEMBRE DE 1914
El collegi dels Germans de la Doctrina Cristiana és regit pel germà Claudi , en substitució del germà Herène qui fou destinat a Premia.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la finca dita ‘el Xalet’, qui en va ser el promotor i qui l’autor.

A l’escola municipal el professor en Lluis Capellà renuncia son càrrec.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/03/escola-publica-ruiz-gimenez-de-palamos.html

Foto del edificio de las escuelas públicas de Sant Joan, ubicadas en la carretera de Girona, en los años 50.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/04/in-memoriam-edifici-de-lajuntament-i.html

La primera escuela de la que se tiene referencia se encontraba justo delante de las escaleras de la iglesia, en un local donde posteriormente hubo la sala de baile d'en Vilardell que posiblemente era también el antiguo local del Casino Vilarromà. El mes de agosto de 1909, Francesc Pijaume, propietario de una finca junto a la carretera de Girona, se comprometió a construir un edificio destinado a dar cabida a las escuelas, al Ayuntamiento y también al Juzgado.

Antigua escuela graduada anexa a la Municipal, convertida en la fábrica de corcho Cama

No trobava cap dada d’aquest edifici, quan es va fer, qui en va ser el promotor i qui l’autor. Ens agradarà rebre’n noticies, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Recuperar la ‘memòria històrica’ és per als catalans un deure ètic

COOPERATIVA DE CONSUM L’EQUITATIVA DE PALAMÒS. IN MEMORIAM.

La Nicole Rodríguez Jones té un tresor a la seva pàgina :
https://www.facebook.com/nicoledhouglan/media_set?set=a.1753462738230024.1073741980.100006989435116&type=3

La Cooperativa de Consumo la Equitativa en Palamós

F. Xavier Paunero Amigo - Octavio Montes Vega, publicaven el treball :

Un segle de vida de la Cooperativa La Equitativa de Palamós
http://cont01.palamos.cat/documents/49_39877623.pdf

Reprodueixo alguns paràgrafs ; les operacions comercials es van iniciar al primer local, conegut com a taverna de Can Perris. Era un local de lloguer, que encara existeix com a botiga al carrer Molins cantonada Adrià Àlvarez. Van obrir el dia 1 de juliol de 1887, que era un diumenge, i per tant uns mesos més tard de la seva fundació. Aquest era l’antic carrer on se situaven les fleques i tenia diversos establiments comercials, per la qual cosa era molt freqüentat pel veïnat. Quan van comprar el local de l’antic teatre, van deixar aquest primer local, que tornaria a ser una taverna que durant la Segona República era coneguda com la taverna de na Carme.

Dos anys més tard, tenint en compte que aquest espai (de 80 m2 aproximadament) era del tot insuficient, i atesa la bona marxa de la Societat, l’octubre de 1889 van decidir comprar l’antic teatre Calderón, ubicat al carrer del Moro, 40 (actualment Adrià Álvarez, núm. 50-52) que ampliava sensiblement l’espai comercial i magatzems, a més de poder tenir un forn propi.

Durant molts anys, aquest edifici, que sempre ha estat propietat de l’entitat, era conegut com “la Cooperativa vella”.

El solar de la que seria futura seu social de la Cooperativa va ser comprat a Miquel Matas Gamirà i constituïa una illa de l’Eixample de Palamós a tocar de la carretera de Girona. El 22 de novembre de 1889 van demanar permís a l’Ajuntament per fer l’edifici, però atès que s’ubicava a peu de la carretera de Girona, van haver de demanar permís al Govern Civil. El 13 de desembre de 1899 van donar el permís definitiu.

Aquest edifici, un dels més emblemàtics i simbòlics de Palamós, es va construir lentament, ja que no serà fins a l’any 1910 que les activitats bàsiques hi seran traslladades completament, i l’anterior restà com a sucursal.

La Equitativa construyó una sucursal en Sant Joan de Palamós, al lado del Centro Republicano Federal. Fue una atención hacia los numerosos socios de este municipio, que encontraban incómodo ir a Palamós a hacer la compra diariamente. Pero al final de la Guerra Civil, el local fue saqueado y quedó sin utilidad ya que no se arreglaron los desperfectos de la guerra.

Local de la antigua sucursal de La Equitativa en Sant Joan de Palamós, 1950.

Tot té un principi i un final.

Derribo del Edificio de la Cooperativa Equitativa. Foto de Gabriel Martin Roig. 1993

No trobava dades dels autors dels edificis de la Cooperativa, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM DE LA TORRE MARTÍ MONTANER CORIS DE PALAMÓS. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa en deixava l’enllaç amb la pàgina de facebook de la Nicole Rodríguez, en la que en relació a la Torre de Marti Montaner Coris a Palamós, explica :

https://www.facebook.com/nicoledhouglan/media_set?set=a.1746956042214027.1073741966.100006989435116&type=3
Esta casa era una de las casas más emblemáticas de Palamós y una de las más bonitas. Por dentro estaba decorada de estilo moderno. Estaba situada en el Paseo del Mar de Palamós. En la finca había varios edificios además de la Torre. Con el paso del tiempo se convirtió en el nuevo Hotel Trias. 1893.

La Torre de Marti Montaner Coris vista de frente. El responsable directo de las obras, bajo la dirección del arquitecto Josep Azemar Pont (Figueres, 1862 - Barcelona, 1914), fue el contratista de Palamós, Salvador Bota Palia. Durante la construcción cuidaron hasta el más pequeño detalle. El xalet Montaner pronto se convirtió en todo un símbolo de la ciudad de Palamós. "Noticia de Martí Muntaner i Coris". Autores: Víctor Pou - Ildefonso Muntaner . Foto cedida por Felix Gubert

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Azemar_i_Pont

Al Fons de l’arquitecte EUSEBI BONA I PUIG (Begur, 1890-Barcelona, 12/10/1972 ). S’esmenta :
https://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/arxiu/afonsbcn/BonaPuig/arxiu/unifamiliars.html

Xalet per a Martí Montaner Coris. Palamós. ( Baix Empordà ), del que trobava “ nasqué a Palamós l’any 1886 i va morir a Barcelona l’any 1965. Va seu un important industrial suro-taper amb la fàbrica “Montaner” existent l’any 1916”.

Martí Montaner en su despacho de Palamós el 24 de Mayo de 1911. Foto Nicole Rodríguez

Hotel Trias, un establecimiento que abrió sus puertas en 1900 como fonda y que con tan sólo 16 años empezó a regentar María Trias, responsable de la primera ampliación, y donde a partir de 1954 se incorporó su hijo, Josep Colomer i Trias, que junto a su esposa tomó las riendas del hotel años después.

No trobava cap dada de l’autor de la ‘ primera i successives ampliacions’. Sou pregats de fer-nos-ho saber al’email coneixercatalunya@gmail.com

El temps, com les onades, esborra les petjades dels humans, sortosament, avui la tècnica i el treball pacient de persones com la Nicole Rodríguez, ens permeten si més no, evocar imatges del passat.

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DELS DESAMPARATS DE L’ASIL D’ANCIANS DE PALAFRUGELL.

El Joan Dalmau Juscafresa, em feia arribar fotografies del interior de la capella de la Mare de Déu dels Desemparats de l’Asil d’Ancians de Palafrugell.

Llegia que l’Esteve Casadevall i Pareres deixava l’any 1897 deixà els seus bens per fundar un asil d’ancians. Havia de ser regentat per les Germanes dels Ancians Desemparats, congregació que havia estat fundada 25 anys abans per Teresa de Jesús Jornet (Aitona, Lleida , 9 de gener de 1843 - Liria, Valencia, 26 de agost de 1897) Fou beatificada el 27 de abril de 1958 pel Sant Pare , Pío XII y canonitzada por Pau VI el 27 de gener de 1974.

L’asil començà amb una casa modesta que acollia 7 ancians. Molt aviat es construí la capella de la Mare de Déu dels Desemparats, ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del seu autor, així com de l’edifici que també s’anà ampliant.

La capella no té la consideració de BCIL [ bé cultural d’interès local ], se’n fa esment ‘0biter dicta’ a la pàgina 141 de 480 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Fem una crida a TOTS els palafrugellencs perquè s’afegeixin a la recerca de la ‘petita història’ del patrimoni col•lectiu, a l’email coneixercatalunya@gmail.com dissortadament avui hi ha sectors que consideren un ‘especial mèrit’ l’absoluta ignorància en aquesta matèria.

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar un email en el que em deia; he anat a l'arxiu a buscar informació de qui va fer la capella de l'asil de Palafrugell i he trobat que el 22-9-1899 es va ficar la primera pedra,el 13-9-1899 es va demanar permís a l'ajuntament,el mestre d'obres va ser en Baldomer Brias Torrent ,t'adjunto plànol,el 27-10-1890 es va fer la benedicció, també hi algo publicat dintre la col•lecció Quaderns de Palafrugell De Palafrugell a América pàgina 143-145 (adjunto copia) a l'arxiu també hi ha un petit llibre que es va publicar arrel del I centenari de l'asil, no està però escanejat,també hi ha publicat alguna cosa a la publicació Nou Palafrugell concretament al número 100 del 31-10-1997

Des de l’1 d’abril de 1939 s’ha fet una feina excel•lent en la ‘destrucció’ i/o ‘confusió’ de la documentació relativa al patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, el fair play obliga a felicitar a TOTS els que s’afegien a aquella iniciativa miserable; a Catalunya sortosament comptem amb persones com el Joan Dalmau Juscafresa, que esmerça temps i esforços en corregit aquell crim execrable.

IN MEMORIAM. DE L’ESCORXADOR AL CENTRE CIVIC. TIANA. EL MARESME

El Josep Toffoli Carbonell, publicava el 4 de febrer de 2017, a las 18:27 al face ‘Tiana, recuperant la Història’ ; l'escorxador, fotos de l'any 1935.

L'escorxador d'Escalfapè es va construir en uns terrenys de 2.792 metres quadrats que l'ajuntament havia adquirit l'any 1925 a Joan Antoni Jordana i Rovira ( 1864 + 1950)*, segons projecte que va portar a terme l'arquitecte Ramón Maria Riudor i Capella (1867-1938).

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1951/12/20/pagina-10/32817902/pdf.html?search=Juan%20Antoni%20Jordana%20i%20Rovira

*Don Juan A. Jordana Rovíra viudo en primeras nupcias de doña María Mayans Borrell y en segundas de doña Emilia Sana, falleció a los 86 años de edad, habiendo recibido los Santos Sacramentos y la Bendición Apostólica. (E. P. D.) — Sus apenados: hijos Antonio Jordana Mayans y César Jordana1 Mayans (ausente); hija política Dolores Carreras, nietos, sobrinos, primos, y demás familia, al recordar a sus amistades tan dolorosa pérdida les suplican le tengan presente en sus oraciones y se sirvan asistir a los funerales que, en sufragio de su alma, se celebrarán, Dios mediante, el viernes, día 25 a las once de la mañana, en la iglesia, parroquial de San Cipriano de Tiana. No se invita particularmente.

De la conversió de l’edifici en Centre Civil en podeu trobar més dades a :

http://diarimaresme.com/2009/lantic-escorxador-de-tiana-acollira-un-nou-centre-civic-i-cultural/

http://www.elpuntavui.cat/article/-/19-cultura/386394-tiana-inaugura-el-centre-civic-i-cultural-a-lantic-escorxador-municipal.html

http://www.constructoradaro.com/centre-civic

http://m1tv.xiptv.cat/24-hores-maresme-noticies/capitol/tiana-recupera-l-escorxador

Els escorxadors públics municipals suposaven un gran avenç sanitari i tècnic, i permetien alhora exercir un cert control local sobre les necessitats de la ciutadania i els preus que es fitxaven per a satisfer-les.

Avui, ignorem on es sacrificaven i àdhuc les condicions en que es duia terme , les carns que mengem, ens expliquen que hi ha un ‘traçabilitat’ , i tot un seguit de garanties jurídiques i/o sanitàries, tothom recorda el cas de la ‘vaques boges’ i l’escassa informació que es vas publicar d’aquell frau gegantí.

La societat s’ha despreocupat de la seva pròpia seguretat, deixant-la en mans d’unes elits politiques, de les que no es pot presumir ni l’honetedad ni la decència.

IN MEMORIAN DE LA CASA DE LA FAMÍLIA ROART. ORFES. VILADEMULS. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica unes fotografies del Restaurant la Barretina d’Orfes, terme de Vilademuls, a la comarca del Pla de l’Estany.

A la pàgina de l’ajuntament, i literalment reproduït també a la del restaurant, llegia :

És la casa que la família Roart del veïnat de Batipalma [ topònim del que no trobava cap dada, i del que ens agradarà rebre’n informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com ] tenia al poble per a la comoditat d’assistir a Missa els diumenges i festes. La darrera hereva, M. Carme Roart i de Prim, deixà els seus béns a l’Església, i llavors, la casa es convertí en rectoria fins que l’adquiriren els propietaris actuals, el 1978, permutant-la per una altra casa que es va destinar a rectoria i que més tard es va llogar. Està situada a la plaça. Actualment és un restaurant. A la llinda d’una finestra hi ha la data “1752”.

No en tenen dades a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=vilademuls&page=1

Orfes, Vilademuls, el Pla de l’Estany,..., estan prop de Déu, i una mica apartats de Barcelona, això, i el fet que la comarca es constituïa l’any 1988, explica la minsa informació que hi ha del seu patrimoni

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Batipalmes; (Era un espai on hi havia una era in es dedicaven a batre palmes)

IN MEMORIAM DE L’ERMITA DELS SANTS GERVÀS I PROTÀS DE LA TORRE DE TAMÚRCIA. TREMP. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Francesc Arrachea em deixava un comentari al facebook ; TINDRIA INFORMACIO O FOTOS ANTIGUES DE L`ERMITA DE SANT GERVÀS PROP DEL CAMÍ D'ADONS A TORRE DE TAMURCIA PEL PAS DEL PERTÚS...?

El poble de la Torre de Tamúrcia pertany a l'antic terme d'Espluga de Serra, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. Antigament, el 19 de juny se celebrava l'aplec de sant Girvàs, amb un romiatge des dels pobles de la Terreta fins a l'ermita de sant Gervàs i sant Protàs , dels segles XVII - XIX , que es troba enlairada en els vessants meridionals de la Serra de sant Gervàs. Aquest aplec esdevenia l'autèntica Festa Major de la Terreta.

La concentració/integració/ ‘manu militari’ a les darreries de la dictadura franquista al terme de Tremp, suposava de facto, la pèrdua irremissible de la petita història de TOTS AQUESTS POBLES , més enllà dels discursos de la ‘racionalització administrativa’, en les fusions/concentracions/integracions SEMPRE, SEMPRE, hi ha voluntat política d’anorrear les voluntats ‘particulars’ que a criteri dels centralistes van contra la UNIDAD DE DESTINO EN LO UNIVERSAL, que llevat d’ells ningú ha entès mai que vol dir.

Patrimoni Gencat ens diu ; edifici d'una sola nau, de petites dimensions, pintada de blanc. La façana principal té accés a través d'una porta d'arc de mig punt amb brancals de pedra, sobre de la qual s'identifica un òcul circular i una finestra sota teulada. Em el flanc occidental són visibles antigues obertures i el cos rectangular d'una capella lateral. El seu interior conserva pintures murals.

Demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) imatges d’aquest edifici de l’època en que s’hi duien a terme els aplecs.

Rebia des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, una fotografia del Josep Sansalvador Castellet, datada el 8-VIII-1998, de l'interior de l’ ermita de Sant Girvàs de la Torre de Tamúrcia (Tremp), a la comarca del Pallars Jussà