IN MEMORIAM. ESCOLES DE BAJALOU. ORIS. ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. OSONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

M’explicaven a la Rectoria de Saderra – molt recomanable si us agraden els cargols, rectoriasaderra@gmail.com , tlfs,. 619476479 i 938590333 – que l’escola de Saderra havia estar a Can Simó, casa avui en runes, desprès, a la mateixa rectoria, i més tard a Bajalou. Insistien en que aquesta informació els venia per tradició oral. Sortia també el tema dels mestres de sequer, i em confirmava la meva interlocutora que ella mateixa havia assistit a una d’aquestes ‘ escoles’ quan vivia a Sant Martí Sescorts. Al dia següent, em confirmarien també a la Vall d’en Bas que hi havien hagut mestres de sequer en les cases més aïllades.

No trobava ningú a Bajalou per confirmar que aquest era l’edifici de les escoles situat al costat, i en un plànol inferior a l’edifici que acull avui el Restaurant Bajalou.

Sembla que a nivell local , Saderra està al terme d’Oris a la comarca de l’Osona, s’ha fet algun treball de recerca en aquest àmbit de les escoles públiques abans de la dictadura franquista, ens agradarà rebre’n imatfes i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Volem – en tenim més que el dret, l’obligació i/o el deure – recuperar imatges i històries del nostre passat col•lectiu, que ens han estat furtant fins al dia d’avui, quan quasi ningú recorda ja la morta del sàtrapa.

Està clar que ‘qui perd la memòria, per la identitat ‘ , tant clar com que en la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, que hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Afegiu-vos a la nostra recerca, Catalunya us en deurà una.

IN MEMORIAM. ESCOLES DE SADERRA. ORIS. ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. OSONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

M’explicaven a la Rectoria de Saderra – molt recomanable si us agraden els cargols, rectoriasaderra@gmail.com , tlfs,. 619476479 i 938590333 – que l’escola de Saderra havia estar a Can Simó, casa avui en runes, desprès, a la mateixa rectoria, i més tard a Bajalou. Insistien en que aquesta informació els venia per tradició oral. Sortia també el tema dels mestres de sequer, i em confirmava la meva interlocutora que ella mateixa havia assistit a una d’aquestes ‘ escoles’ quan vivia a Sant Martí Sescorts. Al dia següent, em confirmarien també a la Vall d’en Bas que hi havien hagut mestres de sequer en les cases més aïllades.

Can Simó.

La Rectoria.

Sembla que a nivell local , a Saderra ,  al terme d’Oris a la comarca de l’Osona, s’ha fet algun treball de recerca en aquest àmbit de les escoles públiques abans de la dictadura franquista, ens agradarà rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Volem – en tenim més que el dret, l’obligació i/o el deure – recuperar imatges i històries del nostre passat col•lectiu, que ens han estat furtant fins al dia d’avui, quan quasi ningú recorda ja la mort del sàtrapa.

Està clar que ‘qui perd la memòria, per la identitat ‘ , tant clar com que en la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, que hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Afegiu-vos a la nostra recerca, Catalunya us en deurà una.

SANT MARCEL DE SADERRA. ORÍS. OSONA

Reprodueixo de :
http://campaners.com/php/campanar.php?numer=7633

L’església de Sant Marcel del veïnat de Saderra, al terme d’Orís, té orígens romànics, del 1048; en queden vestigis tot i que fou modificada cap el 1622. Consta d'una nau coberta amb una volta de canó sobre dos arcs torals i un altre, el central, escapçat a la dreta on hi ha oberta una gran capella en el lloc on hi havia un antic atri; l'absis és rectangular. Els seus murs estan coberts d'un arrebossat en mal estat que deixa al descobert unes filades regulars de carreuons grossers a la dreta i ben escairats i alineats a l'esquerra que delaten els seus orígens romànics. Al segle XVII es va aterrar l'atri lateral i es va convertir en una gran capella; la portada en arc de mig punt que hi havia oberta en el mur lateral de migdia es va cegar; encara avui és ben visible.

Dimensions: 15'65 x 4'28 x 6'06 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total des del fons de les capelles laterals fa 8'87 metres.

Guarda al sostre i en l'arc toral unes reduïdes mostres de la primitiva pintura romànica. També té dues talles de fusta que representen Sant Marcel, obra dels anys 50 de l'escultor Pere Puntí i Terra (l'Esperança, Gurb, Osona, 1880 - Vic, Osona, 1962) i de la Mare de Déu del Roser dels 60 del segle XX obra de Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970), fill de l'anterior.

Campanar del segle XVII. Té planta rectangular (3'10 x 2'60 metres) i està cobert amb una teulada a quatre vessants. La cel•la està oberta amb una finestra d'arc de mig punt a cada costat; hi penja una campana. Els seu murs estan arrebossats. En un àmbit al lateral dret, entrant al temple, hi ha una porta que dóna a una estança amb unes poques grades fins al nivell on hi ha un recinte escàs on s'hi troba una escala de mà de fusta força precària; al capdamunt hi ha unes grades laterals que porten cap a la part alta on si eleva el campanar constituït només per la cel•la.

Situació: sobre mateix del portal als peus del temple, com a continuació del frontis orientat a ponent.

Alçada: 10'90 metres.

Al costat de l’església hi ha el petit fossar.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Llegia que Saderra fou un terme independent fins a l’any 1840, moment en què es fusionà amb el municipi d’Orís. Consta com a batllia pròpia des de l’any 1553, quan tenia sis famílies o masos.

Demanava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), una fotografia del interior.

Rebia una imatge datada el 18-IX-1982 del interior de l’ Església parroquial de Sant Marçal de Saderra, Saderra (Orís) Osona.

Demà en recordeu-vos de felicitar al Josep Sansalvador Castellet en els seus primers cinquanta anys.

IN MEMORIAM. ESCOLES DE FULLEDA. LES GARRIGUES. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

El terme municipal de Fulleda, de 15,96 km 2 , és a l’extrem de llevant de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, de la qual la separen els Morellons (722 metres ). Limita amb els termes de Senan (NE), l’Espluga de Francolí (SE) i Vimbodí (S), de la Conca de Barberà, i amb els garriguencs de Tarrés (S), Vinaixa (SW) i l’Espluga Calba (N).

Fulleda tenia 336 habitants al darrer cens de la II República l’any 1930, i tancava l’exercici de 2014 amb 98 veïns, una pèrdua del 70,83 equiparable a la d’algunes poblacions del Pirineu, o la que provoquen catàstrofes com la de Txernòbil, un èxit de les politiques del feixisme i del cleptofeixisme que aquesta ‘Democraciola’ no ha sabut – hi volgut – esmenar

A la pàgina de l’Ajuntament de Fulleda hi ha algunes imatges, al peu una nota que demana la col•laboració dels veïns :
Us recordem que les podeu portar a l'Ajuntament perquè les digitalitzin i les incorporin a l'Arxiu Fotogràfic de Fulleda. També us fem avinent que la Montse i la Núria Arbós continuen reunint material que faci referència a la vida escolar al nostre poble per a la realització d'un treball d'investigació.

http://fulleda-pqp.blogspot.com.es/search/label/escola

Ens agradarà tenir noticia de quan es feia l’edifici, i de qui en va ser l’autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA. FULLEDA. LES GARRIGUES. LLEIDA. CATALUNYA

Pensava en Mn. Evarist Gómez Ruiz, avui rector de l’església de la Transfiguració del Senyor de Vimbodí, a la comarca veïna de la Conca de Barberà; quan el vaig conèixer era rector entre altres parròquies de la de Santa Maria de Fulleda, i va ser justament la relació entre aquesta població, i Agustina Saragossa i Domènech, la que va facilitar la nostra relació d’amistat.

La descripció de patrimoni Gencat Església parroquial situada al centre del nucli urbà. És de planta basilical d'una sola nau amb capelles laterals i coberta amb volta de canó lleugerament apuntada; els murs i la volta estan fets de grans carreus ben escairats. A la zona de l'absis té un cos superior i just abans, trobem el campanar d'espadanya, decorat amb tres esteles funeràries.

Avui l'entrada és per la zona dels peus, tot i que és una reforma posterior; es tracta d'un portal flanquejat per dues pilastres que sostenen un entaulament. Ha estat datada el 1739, té un parament murari diferent, de la mateixa manera que el tipus d'ornaments (petit timpà, formes arrodonides del frontó...). El temple inicial està datat cap a finals del segle XIII i és romànic. Posteriorment fou modificat, entre els segles XVIII i XIX, amb afegits barrocs i neoclàssics.

La porta de la construcció romànica actualment està tapiada, està al lateral dret, prop d'una espitllera, també cega avui, que coincideix amb una capella interior. És d'arquivoltes llises, protegides i sostingudes per capitells i pilastres. No hi ha decoració escultòrica.

El paviment és de lloses de pedra. Arribant al presbiteri, trobem la porta de la sagristia, on hi ha la data de 1847; probablement correspon a una ampliació de la zona del presbiteri. Aquesta zona és pavimentada amb pedra i rajola.

Fou pintada el 27 de setembre de 1947 per Pere Martí Rossell (mort l’any 1996), , veí de l'Espluga de Francolí, amb sanefes, imitació de marbre i altres motius del seu moment.

En una recent restauració es repicà la pedra de la part més antiga, deixant únicament policromada la zona de l'altar.

Aneu a les Garrigues, i meravelleu-vos dels seus tresors ‘amagats’.

CASA LLOBERA, ANTIGUES ESCOLES DE LA POBLA DE CÉRVOLES. LES GARRIGUES. LLEIDA. CATALUNYA

M’adreçaven des de l’Ajuntament a la que havia estat antiga escola d'infants de la Pobla de Cérvoles en funcionament des de principis de segle i fins el 1962 o 1963, quan s'edificaren les escoles públiques.

Les escoles compartien la casa amb l'habitatge familiar.

Eren habitatges de lloguer ja que en l'època la família no hi residia.

La zona dedicada a l'escola dels nens era una part del primer pis; la de les nenes i el menjador, al segon.

A la planta baixa hi havia cups (recipient sobre el que es trepitja el raïm) i la barberia de "Toni del Camat" que estigué en ús fins a la guerra civil (1936- 1939).

Abans de la guerra civil fou també, seu de l'Ajuntament.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; habitatge neoclàssic fet per grans carreus ben escairats que s'han deixat a la vista. Està estructurat en planta baixa i dos pisos i té una composició simètrica i harmònica. A la planta baixa té dues portes , l'esquerra de majors dimensions, entre motius vegetals hi ha la data de 1792 i el cognom familiar "LO 1792 BERA". Tant al primer com al segon pis hi ha dos balcons alineats amb les obertures de la planta baixa. La façana es conserva sense modificacions i en bon estat. A la teulada hi ha un ràfec de pedra coberta a dues aigües.

La portada lateral sembla que hagi estat modificada, en un primer moment podria haver estat un finestral.

A la part posterior, la casa disposa d'una galeria d'arcs semicirculars sostinguts per columnes clàssiques, avui tancada per vidrieres.

La major part de pobles de Catalunya tenien escola en l’època anterior a la mal dita ‘guerra civil’ - eufemisme que vol amagar la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República - , podem dir que hi havia aleshores més ESCOLES o edificis escolars, avui tenim més places escolars, al preu d’un desarrelament irreversible de la quitxalla dels nuclis més petits.

Sou pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges dels edificis que acollien les escoles del poble on veu néixer i/o viviu ara; no hi ha dissortadament cap interès per recuperar la memòria històrica des de les institucions públiques.

SANT MIQUEL DE LA TOSCA.L’OBLIDAT DEL VILOSELL. LES GARRIGUES. LLEIDA. CATALUNYA

La fotografia no pot recollir la grandiositat d’aquest espai de la Tosca al terme del Vilosell, a la comarca de les Garrigues, al cor del ‘ forat negre de Catalunya’ en el que l’ església de Sant Miquel ocupa un discret racó.

Patrimoni Gencat ens diu que és el temple és un edifici d'una sola nau rectangular modificada amb el temps, apareix documentat l’any 1482, 10 anys abans del descobriment d’Amèrica.

L'exterior està arrebossat; la coberta és a dues aigües de teula àrab. A la zona dels peus hi ha un petit campanar d'espadanya. Té una façana molt senzilla amb una entrada d'arc de mig punt adovellat que a la clau hi té un escut gravat on hi figura la data de 1730. Les obertures a la façana dels peus són petites i disposades de forma irregular.

Destaquem també el cor alt, a l'entrada. No podíem entrar, ens ho creiem però, oi?.

http://www.tinet.cat/portal/uploads/temps_de_collir.pdf

Si aquest paratge estes prop de Barcelona, sortiria fins a tot a TV3.