ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA. SANTA PERPÈTUA DE GAIÀ. PONTILS. CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

Llegia que l’església parroquial de Santa Pèrdua de Gaià, advocada a Santa Maria, fou construïda a inicis del segle XIX, d'estil barroc. Sobta un xic, tota vegada que la fil•loxera l’any 1893 feia la seva ‘aparició’ a la Conca de Barberà, i propiciava un desastre econòmic del que la comarca no s’ha refet mai, altres fonts, patrimoni Gencat, ens parlen de que s’aixecava als segles XVI-XVII.

La descripció ens diu que l'església és d'una nau de planta rectangular de 20,5 x 10,8 metres, .dividida per contraforts i els corresponents arcs en cinc trams.

El campanar, emplaçat al primer tram, té una alçada de 17,7 metres i es divideix en dues parts.

Els murs tenen un gruix de 65 centímetres i estan fets amb maçoneria ordinària.

El seu estat actual és ruïnós.

El culte religiós es va mantenir fins a l’any 1935, data en que se'n va cremar l'interior. En el dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes. Encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, va servir de magatzem i de garatge.

L’església i la propera torre del Castell, han esdevingut símbols identificatius d’aquestes contrades, que retratava l’any 1919 el Josep Salvany Blanch.

Ens agradarà rebre imatges anteriors a l’actual degradació d’aquest edifici religiós a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE LA FULLOLA. TORTOSA. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

L’Enric Sánchez-Cid m’envia una crònica de la seva visita a la Fullola, terme de Tortosa, d’ençà que l’any 1945 es desestima la reivindicació del Perelló.

De la seva església parroquial, advocada a la Mare de Déu, en queden únicament les parets de tancament i els arcs apuntats de la volta. La planta és rectangular, de reduïdes dimensions, amb l'entrada a una de les façanes laterals, i la sagristia, totalment en runes, a una de les capçaleres. L'obra és de maçoneria ordinària arrebossada, amb pedres i reble als arcs, cantonada i marc de la porta. A una de les cantonades, gravat a una pedra, es troba l'escut de la ciutat de Tortosa, jurisdicció a la qual pertanyia l'antic poblat de Fullola. Aquestes runes estan totalment abandonades i pràcticament cobertes per vegetació que augmenta encara més el deteriorament.
http://laviaaugusta.blogspot.com.es/2011/12/la-torre-i-el-poblat-de-fullola-ii.html

A la fitxa de patrimoni Gencat, s’afirma que l'església es va abandonar definitivament l’any 1867.

L’enciclopèdia catalana recull que l’any 1863 l’ajuntament de Tortosa ja considerava la Fullola com un despoblat.

La Maira Lampugnani Lattuca, defensa que l’abandonament de la Fullola es produïa els anys posteriors al conflicte bèl•lic, que s’iniciava com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, i que va tenir en aquestes terres alguns dels episodis més esfereïdors.
http://arborabooks.weebly.com/sala-de-premsa/entrevista-a-la-maira-lampugnani-a-ebre-expres

Quan al topònim defenso la tesis que fa referència al margalló o bargalló: “la palmereta litoral en les terres del Migdia” , “una planta de les serres costeres del Migdia, molt abundosa a les Balears i tot al llarg del Continent des de Garraf fins a Alacant.”, “L’atracció principal del bargalló està en el mollet, fillola o fruiteta comestible que se li fa a la soca […]: el miren com una veritable llaminadura, molt cobejada pels infants i no només per ells.”

El diccionari català valència balear ens diu; Part del bargalló que conté la llavor i és comestible; en castellà, hijuela.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SALVADOR. BELLPRAT. L’ANOIA. CATALUNYA

Llegia que Bellprat tancava l’any 2014 amb 78 habitants, el seu sostre demogràfic s’assolia al cens de l’any 1920 amb 373 veïns, la pèrdua del 79,09% de la seva població és un dels grans èxits, de la dictadura franquista, que la ‘ democraciola’ acabarà d’arrodonir. La qüestió de la despoblació de la Catalunya interior, és un dels temes prioritaris que s’hauran afrontar desprès del 27 S.

La descripció – lacònica – de partrimoni Gencat, ens diu de l’església de Sant Salvador de Bellprat ; edifici d'una nau, de planta rectangular. Façana amb el campanar incorporat que presenta dues obertures per les campanes i una petita finestreta per il•luminar l'interior d'aquesta edificació. El portal, és rectangular.

Bellprat pertanyia a la baronia de Queralt (que comprenia els termes de, Santa Coloma, Aguiló, Montargull, Bordell, Rocafort i Rauric), la creació de les comarques, esquarterarà el territori de la Baronia, entre la Segarra, la Conca de Barberà i l’Anoia.

El primer llinatge dels Queralt-Gurb fou substituït des del 1213 pels Timor, que també es cognominaren Queralt.

Els barons de Queralt reberen el 1599 el títol de comtes de Santa Coloma.

Ens agradarà rebre imatges del interior d’aquesta esglesiola a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT CRISTÒFOL DE FIOL. SANT MARTÍ DE TOUS. L’ANOIA. CATALUNYA

En ocasió d’una visita que fèiem l’any 2010, deia que el nucli de Fiol està presidit per l’església de Sant Cristòfol; hi ha constància que hi va haver una primera església romànica, documentada des del segle XI, però l'edifici actual és del segle XVIII, a la porta hi ha la data de 1791. És un edifici de pedra, amb un gros campanar d'espadanya de dos ulls i un ocul a la façana. El portal és adovellat, de punt rodó. En la darrera restauració s'ha tret un aplacat modern que imitava carreus de pedra.

Com en aquella ocasió, només els lladrucs d’alguns gossos, feia pensar en que la vida es manté a Fillol.

Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist a l'esquena i amb un bastó florit.

La tesis del Josep Capdevila i Soldevila , http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf
documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.

El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.

la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.

Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.

Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna

Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.

Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental.

Ens agradarà rebre imatges del interior d’aquesta esglesiola a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE SANTA SUSANNA. SANTA PERPÈTUA DE GAIÀ .PONTILS. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

Retratava la que fou primera església del Castell de Santa Perpètua de Gaia, i esdevindrà capella del fossar amb la construcció de la ‘ nova ‘ església de Santa Maria ( segles XVI-XVII ).

Llegia a patrimoni Gencat que en època romànica, a la zona del presbiteri es va afegir un sistema d'arcs formers de reforç, immediats al mur originari i també una volta de mig punt en substitució de la primitiva. El presbiteri va ser realitzat al segle XIV amb volta de canó apuntat. La porta originària d'accés a l'edifici és un arc de mig punt, dovellat i fet amb carreus de pedra vermella. Va ser construïda en època del romànic al mur sud de l'església i al segle XIV es va tapiar. L'edifici conserva els murs primitius preromànics i els paraments gòtics de la zona del presbiteri, mentre que del període romànic són els arcs formers que trobem a la nau immediats al mur originari i a la volta.

L’edifici, situat dins el que fou clos del cementiri de Santa Perpètua de Gaià, es conserva aparentment en bon estat.

Els segles han estat més misericordiosos amb aquest edifici preromànic de nau rectangular al qual s'hi va afegir una coberta de fusta, que amb l’edifici renaixentista que ha esdevingut símbol i imatge d’aquest rodal.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA CAPELLA DE SANT BARTOMEU DEL CASTELL DE SEGUER. PONTILS. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

M’aturava per retratar les restes de la Capella de Sant Bartomeu del Castell de Seguer, avui al terme de Pontils, a la comarca de la Conca de Barberà, província de Tarragona.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; Edifici d'una sola nau, amb la capçalera plana, no diferenciada. Va cobert per una volta de canó lleugerament apuntat que arrenca directament dels murs laterals. La porta d'accés s'obre en la façana sud de l'església i és d'arc de mig punt, dovellada i bastida amb uns carreus tallats regularment en pedra saulonenca de color vermell. La resta de materials emprats en la fàbrica són molt pobres. Es tracta de pedra petita, irregularment tallada, i lligada amb morter. Aquest acabat devia fer necessari un arrebossat tant exterior com interior. La volta va ser bastida sobre una cimbre d'encanyissat i són encara visibles els senyals que aquestes van deixar en el morter.

La capella estava integrada totalment en el que era el recinte casteller.

Avui, tot plegat és un runam descurat.

Sant Bartomeu va patir un cruel martiri, que dissortadament es repeteix avui, en algunes de les esglésies que li eren dedicades.

L’any 1919, el Josep Salvany Blanch, la retratava encara en ús.

Em cridava l’atenció l’anomena’t ‘Local Social’ que em recorda un edifici escolar, ho era ?

Fem recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista :
https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/timeline/

Sou pregats de confirmar-nos – en el seu cas – la naturalesa de edifici escolar del ‘Local Social’ de Seguer, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

SANT JAUME D’ESBLADA. QUEROL. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA.

Llegia en relació a l’església de Sant Jaume d’Esblada, al terme de Querol, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona ; l'església de Sant Jaume centra el nucli d'Esblada. És de planta rectangular, de nau única, absis semicircular i coberta de teula a dues vessants. L'interior es cobreix amb volta de canó i creueria, i es troba arrebossat i pintat. El cor és situat als peus, i la porta d'entrada s'obre a la façana sud.

S'hi accedeix mitjançant una escala de vuit graons. El portal està definit per un arc de mig punt, format per dovelles de pedra. A la part superior hi ha un rellotge de sol.

El conjunt es completa amb un campanar de planta quadrada, que té obertures d'arc de mig punt i coberta de pavelló.

La construcció original és d'època romànica, però al llarg dels anys ha experimentat diverses modificacions (el campanar és posterior). Segurament la data del 1914 que apareix al rellotge de sol de la façana principal correspon a obres de restauració.

Quan al topònim defensem una tesis descriptiva, l’article salat es, que s’acaba fossilitzant al substantiu blada, ‘lloc on hi ha molts arbres d’aquesta espècie’

Al costat mateix de l’església de Sant Jaume, n’advertíem un exemplar magnífic.

Trobava al diccionari català valència balear :

BLADA f.

|| 1. imatge Planta acerínia de l'espècie Acer pseudoplatanus L. (Garrotxa); cast. plátano silvestre. Els carcanys son fets de plansonets com el coll del braç, de fusta blegadissa, com freixes, blades i lladoners, Scriptorium, març 1925.

Distribució i hàbitat; Al centre i sud d'Europa, així com al sud-oest d'Àsia. A la Península Ibèrica únicament en el nord: Pirineus i Cantàbria, fins al nord de Portugal. Freqüentment conreat i assilvestrat, és difícil precisar quan es tracta d'una planta espontània.

Habita en sòls frescos i profunds dels vessants i valls de muntanya, sense constituir mai formacions denses, sinó esquitxats en fagedes i altres boscos.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

https://www.poblesabandonats.cat/recursos-documentals/2889

Hi havia una iniciativa per recuperar Esblada:
Si vols:
Venir-hi a viure, col•laborar , o estar informat del projecte ;
esblada@yahoo.es
Idoia: 630 48 57 92
https://www.facebook.com/socdepoble/posts/10202693172266380

Que sembla que no ha reeixit :

https://www.diaridetarragona.com/tarragona/el-projecte-per-recuperar-esblada-sesvaeix-per-exigncies-bancries-20160913-0055-JMDT201609130055

Que l’Apòstol Sant Jaume  , elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i la de tots els pobles i persones que pateixen repressió.