La Carme Roura retratava l’església parroquial d’Olot, advocada a Sant Esteve, embolcallada amb les llums del Nadal.
La descripció tècnica ens diu que és un temple de planta de creu llatina, amb una sola nau de 58 metres de longitud per 37'4 d'amplada i 52 metres de creuer. l'alçada és de 34'5 metres. Disposa de tres escalinates d'accés (als peus del temple i als extrems dels creuer. Tant a l'interior com a l'exterior segueix les normes neoclàssiques. La façana es construí l'any 1800 i el 1886 s'iniciaren les obres del seu embelliment. Estava originàriament destinada a constituir tres cossos: el central o frontis i els dos campanars. l'obra va restar inacabada. Escales d'accés, més amples a la part baixa i més estretes a mida que es puja. Està feta de 18 graons dividits en dues zones de 9 cada una. Presenta una barana a cada cantó, molt decorada. A la part baixa hi ha dues bases per a aguantar les faroles. Porta dels Morts Ubicada a la façana sud. Formada per un arc rebaixat adornat amb volutes a les impostes. A la clau de l'arc hi ha l'escut d'Olot i diversos fullatges. La part més remarcable és la superior, decorada amb rajols vidriats de colors grocs i blaus alternats. Al centre hi ha un gran òcul amb el signe de la creu a la reixa de ferro. La cornisa és ondulada, amb teules vidriades de color verd i dos pinacles als costats. A l'interior de la porta hi ha una fornícula amb la imatge de Crist i la data de 1843, possiblement la data de construcció de la porta. Claus de volta A la façana del Carrer Major hi ha encastades tres claus de volta. A la primera es poden veure dos àngels portant una gran custòdia, a la segona hi ha una gran mà que sosté unes balances i a la tercera hi ha la figura d'un Sant tocant un instrument musical. Pica baptismal situada a la capella de la part de l'epístola. L'antiga pica baptismal fou reconstruïda, ara farà uns vint-i-tres anys. Va perdre la rusticitat i ha estat complementada per una ornamentació superposada que tot i no des mereixent-la no és el que hi havia abans. Les sis piques d'aigua beneïda conservades a l'església són del segle XVIII. Tenen un gust escultòric extraordinari; estan decorades amb tres caps d'àngels i diferents motius florals. Altres estan decorades amb petxines. Tres làpides sepulcrals situades a la capella dels Santíssims sagraments. Corresponen als anys 1348 i 1393, però s'ignora l'origen. Foren incrustades als murs de l'Altar dels Sagraments de Sant Esteve, en alguna de les reedificacions, qui sap si recollides després de la conservació del temple en caserna. Una és del prevere i diaca Pere Oruga i l'altra d'Antoni Costa d'Olot. La tercera, és d'un capellà setmaner: Pere de Busquets. A més, a la comarca d'Olot s'han conservat dues làpides sepulcrals d'un gran valor artístic: la de Sant Andreu del Coll i la de Santa Bàrbara de Pruneres (les dues foren destruïdes durant la Guerra Civil; se'n conserva una còpia de guix). Les tres lloses, són dels mateixos anys que la lapida de Sant Andreu del Coll, però realitzades sense recursos econòmics. A les parets laterals de la capella dels Dolors hi ha una sèrie de pintures representant els Set Dolors de la Verge, realitzades per Carbonell Colom, Lluís (Olot 1910) en oli sobre tela, a mitjans de segle XX. Al baptisteri hi ha una pintura del Baptisme de Jesús per Sant Joan, realitzada per Melcior Diumenge al segle XIX. Als jardins de la parròquia hi ha l'escultura del rector Esteve Ferrer i Casadevall, realitzada per Carmina Gibert Fortet l'any 1983. Dins el temple, són béns mobles integrants de la declaració de BCIN: - El retaule del Roser, de fusta tallada i policromada, realitzat per Pau Costa els anys 1704-1707; - El Sant Crist, de talla, policromia i orfebreria, realitzat per Ramon Amadeu i Grau (Barcelona, 1745- 16 d'octubre de 1821 ) a principis del segle XIX; - La talla policromada representant Àngels amb la Verònica, de Ramon Amadeu i Grau, de principis del segle XIX; - El conjunt de 8 pintures en oli sobre tela de Joan Carles Panyó i Figaró (Mataró, Maresme, 1755 - Olot, Garrotxa, 1840), realitzades a principis del segle XIX; - El combregador de ferro forjat i daurat realitzat per Joan Carles Panyó i Figaró a principis del segle XIX; - L'escultura de Sant Esteve, d'alabastre, realitzada per Josep Clarà i Ayats (Olot, 1878 – Barcelona, 1958) l'any 1949; - L'escultura d'un àngel amb garlandes, de fusta tallada i policromada, realitzada per Manuel Cabarrocas els anys 1828-1837; - El relleu de fusta tallada i policromada de la Mare de Déu de Montserrat, del segle XVII- XVIII; - La talla de fusta policromada de Sant Francesc d'Assís, dels segles XIX-XX; - La talla de fusta policromada de la Pietat, realitzada per Ramon Amadeu. Ramon Amadeu i Grau (Barcelona, 1745- 16 d'octubre de 1821) a principis del segle XIX; - El tabernacle de fusta tallada i policromada de Joan Carles Panyó i Figaró, de 1829 (reproducció de 1947-1948); - El retaule de Sant Josep, de fusta tallada i policromada, obra de Pau Costa (Vic,1665 - Cadaqués 7 de novembre de 1727) i altres dels anys 1707-1728; - L'altar de Sant Antoni, de fusta tallada i policromada, realitzat el 1727; - El relleu de la Verge del Tura, de fusta tallada i policromada, realitzat als segles XVII-XVIII; - L'altar del Sagrat Cor, de fusta tallada i policromada, realitzat per Josep Berga i Boada (Olot, 19 de març de 1872 — Sant Feliu de Guíxols, 16 de juliol de 1923) a principis del segle XX.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com la desinformació vers el patrimoni històric i artístic és una eina poderosa en mans dels seculars enemics de Catalunya.
