dijous, 18 de desembre del 2014

CASA MASIÀ. AMPOSTA. MONTSIÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava aquest bloc d'habitatges de planta rectangular irregular, situat a l'extrem d'una illa, amb planta baixa i dos pisos, i coberta plana, als números 40-42 de Avinguda la Ràpita, cantonada amb el carrer Roig i Treig, 1.


La descripció tècnica diu ; l’edifici presenta una ordenació simètrica de la façana principal, on destaca l'organització dels dos pisos superiors, combinant als laterals quatre miradors de planta rectangular modificada, quasi en hexàgon irregular, dos per pis i connectats verticalment, arribant fins a la cornisa superior, on són rematats per baranes de ferro a les quals no es pot arribar perquè els accessos són cecs. Aquests miradors presenten un entramat de fusta i una curiosa ornamentació de rajoles amb franges blaves i blanques. Els mateixos miradors delimiten una zona central que té quatre balcons (dos per pis), amb un emmarcament corb que delimita unes zones amb esgrafiats de motius vegetals. Rematant l'edifici, una gran cornisa amb modillons esculturats i que connecta amb la façana per mitjà d'una franja horitzontal amb esgrafiats, on es troben els modillons, i per damunt de la cornisa una barana que combina línies rectes i corbes destaquen la profusió ornamental de les convexes, així com els elements de les cantonades, que recorden els acroteris dels temples clàssics. L'organització de les façanes laterals també és simètrica, encara que més senzilla. Els forjats són de maó i pedra.

No trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

dilluns, 15 de desembre del 2014

IN MEMORIAM JOSEP PLA CASADEVALL. LLOFRIU. PALAFRAGUELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATAUNYA

Volíem visitar el cementiri de Llofriu, per veure i retratar el lloc on descansen les despulles mortals de Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 – Llofriu, 23 d'abril de 1981).


Trobàvem la porta tancada, i no aconseguíem aclarir la casa que la custodia – si ho fa alguna casa -, i ens havíem de conformar amb el retrat de la façana del cementiri, i la fotografia que publiquen a : http://www.mapaliterari.cat/ca/api/guia/9/josep-pla/ruta-josep-pla





Pel que fa al topònim LLofriu, e l diccionari català valència balear – autèntic malson del Ministre d’Incultura i Odi Racial – ens diu que etimològicament deriva del nom personal germànic Lotfrid (cf. Förstemann Altd. Nb. i, 851). Els documents antics donen les formes Lofrido (a. 1379) i Lofrid (a. 1163) com a nom del poble de Llofriu (cf. Aebischer Topon. 27).

A : http://www.xtec.cat/~aquixal/toponims_del_baix_emporda.htm , treball que pretesament vol donar una visió simpàtica de la toponímia llegia ; En aquest llogarret de Palafrugell, hi havia un nen, fill del terratinent Adrià Ferrer, que es deia Jofre. El vailet no sabia pronunciar la j, i quan li preguntaven com es deia responia "Llofre". Com que era molt remenut, de seguida li varen dir Llofriu. Al pare li va fer gràcia que el lloc es conegués amb el sobrenom del seu fill.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

diumenge, 14 de desembre del 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JOAN BAPTISTA. SANT ADRIÀ DEL BESÒS.

L’Antoni Calvo Uribe retratava l’església parroquial de Sant Joan Baptista, a Sant Adrià del Besòs, que s’alçava en un solar situat a la plaça del General Martínez Anido, cantonada amb el carrer de San Pere, donat por Industrial Baurier, S. A.

Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972), acceptava el donatiu l’any 1943, i encarregava els plànols a l’arquitecte diocesà Josep Maria Sagnier i Vidal, segon marquès de Sagnier.



La descripció tècnica ens diu que és un temple de planta basilical amb tres naus. A l'interior trobem a una banda el baptisteri i a l'altre les escales per accedir al cor i la torre del campanar. Al fons hi ha el presbiteri de forma poligonal i a l'esquerra la capella del Santíssim. L'estructura de parets i pilars és de maó. Les cobertes inclinades són de teula àrab. Les motllures i elements decoratius són de pedra artificial. L'església va quedar inacabada: els tancaments exteriors estan sense revestir i el pòrtic d'estil neobarroc no es va arribar a fer. El coronament, constituït per un joc de corbes típic de l'arquitectura barroca, també va quedar inacabat. La façana lateral es composa per un primer cos longitudinal, continu i cec, i un segon cos enretirat que té finestres amb vitralls.

http://www.barnabitas.org/TEMPLO%20DE%20SAN%20JUAN%20BAUTISTA.html

Ens agradarà rebre les vostres aprtacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

FAR DE SANT SEBASTIÀ. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

El retratava des del punt en que un amable conductor d’autocar, que havia pujat fins aquí un pelegrins per escoltar missa a Sant Sebastià, ens retrataria al Josep Olivé Escarré, i a l’Antonio Móra Vergés, amb una bellíssima perspectiva del terme de Palafrugell



Llegia a la pàgina 282 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

El far es troba a migdia i a un nivell una mica més baix que el conjunt edificat del santuari de Sant Sebastià. L’edifici s’estructura en diferents cossos d’una sola planta que creen un conjunt rectangular amb un espai central en el qual es dreça la torre de senyals, cilíndrica, coronada per la terrassa en la qual hi ha la cúpula de l’aparell òptic. Conserven externament, llurs estructura original, les ales d’edifici dels costats del nord, sud i ponent; a la darrera i correspon la façana principal amb l’entrada dividida en tres crugies per franges verticals ressaltades; obertures rectangulars i d’arc de mig punt amb marc ressaltat, cornisa motllurada molt prominent i a sota una franja horitzontal que té una inscripció amb grans caràcters en relleu: FARO DE SAN SEBASTIAN. REINADO DE DOÑA ISABEL SEGUNDA- INAUGURADO EN 1857-. Les façanes laterals tenen finestrals d’arc i cornisament.

Es decidia establir el Far en el Pla General de Reformes de costes i ports de l’Estat de l’any 1847. S’inaugurava el dia 1 d’octubre de 1857. La primera font de llum era alimentada amb oli d’oliva. Ha estat objecte de diverses actualitzacions tècniques. El 1924 s’introduí la incandescència per gas de petroli, no fou electrificat fins l’any 1940.

En algunes de obres citades en la bibliografia s’hi consigna que l’autor del projecte de l’edifici del far fou l’enginyer José María FAQUINETO RÓDENAS (Caravaca de la Cruz , Múrcia, 16.9.1827 - ?, 4.12.1888 ) autor també amb V. Martí del far del Cap de Creus. A la darrera obra esmentada hi trobem aquesta informació: “1885-1857. Far de Sant Sebastià, camí fins a Palafrugell, per Josep Aurich Casals i il•luminació, per R.O de 1-X-1857 per Juan de Dios Ramos”

http://www20.gencat.cat/estatics/PalauRobert/RutesCat/pdf/387-Ruta%20del%20dolmen%20de%20Can%20Mina%20dels%20Torrents%20i%20el%20far%20de%20Sant%20Sebastia-Catala.pdf

Ens agradarà tenir noticia del nom propi, els cognoms materns, i els llocs i dates de naixement i traspàs, de tots els tècnics que intervenien en aquesta obra a l’ email coneixercatalunya@gmail.com

MAS FINA. ERMEDÀS. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA


Retratava al Josep Olivé Escarré davant d’aquest mas del que trobava a la pàgina 221 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Masia amb torre de defensa. La façana posterior dóna davant de l’església. Aquesta casa de dues plantes és d’època posterior a la torre; almenys la part que s’hi adossa. En el seu parament de llevant s’hi aprecien dues etapes constructives.

La torre és de planta quadrangular d’uns 15 metres d’alçada; construïda enterament amb carreus grans que s’afileren regularment.

El coronament actual és un teulat d’un sol pendent. Al costat de llevant, hi ha un matacà la qual cosa indica que en el punt on s’afegeix la casa hi hagué l’entrada, i segurament el pont, elements que comunicaven amb el mas en el seu estat original. En el mur de migdia la torre té una petita finestra amb llinda i espitllera sobre l’ampit. Altres espitlleres són quadrangulars. A l’interior hi resten en part les voltes de canó. La torre es troba en mal estat de conservació, amb esquerdes considerables en els paraments. Fa temps que ja fou apuntalada amb tirants metàl•lics.

La masia té afegitons fets en data recent (coberts d’estabulació) que per llur emplaçament i factura, desfiguren de manera gran la imatge del vell conjunt edificat.

L’aparell, de carreuada de granit de la mateixa contrada de la torre, és molt semblant al dels murs de la capella de Sant Ramon veïna; ambdós edificis poden ésser cronològicament molt acostats.

L’any 1757 es produí l’encontre entre una galiota de pirates algerins i un vaixell de Mataró en front de Cap Roig. El vaixell pirata fou enfonsat i dels 110 tripulants, els que se salvaren, varen ser fets presoners i tancats a la “Torre d’en Pere Gros” prop del mas Pelegrí. Aquest nom es conserva en un dels masos d’Ermedàs; la torre que té més a la vora, actualment, és la de Mas Fina.

Quan al topònim llegia a : http://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/viewFile/250025/354880

Ermedans (Veïnat de)
En els capbreus de la Pia Almoina s’escriu indistintament Ermedans, Ermadans i Armadans. En el capbreu de la Pabordia del Mes de Novembre de la Seu de 1626 s’escriu Armadàs. El topònim Ermedans procedeix del llatí heremitanis i significa ‘indret d’ermitans’. En trobem un paral•lel al poble d’Ermedàs, a l’extens municipi de Garrigàs (Alt Empordà). Ermedàs també és el nom d’altres veïnats de les comarques gironines: un, prop de Banyoles, i l’altre, no gaire lluny de Palafrugell.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE PESCADOR. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Josep Salvany Blanch, visitava l’any 1912 Sant Pere Pescador, i retratava la façana i l’interior de la seva església parroquial.



Contemplava ara, l’any 2014, les fotografies que havien fet el ‘ dream team’ Salas & Móra , d’aquest temple situat dins del nucli urbà , a l'interior de l'antic recinte fortificat de la vila homònima, de la comarca de l’Empordà sobirà.



La descripció tècnica ens diu que L'antiga església de Sant Pere Pescador era romànica (segles XII-XIII) i ocupava el mateix emplaçament que l'actual, que fou construïda durant el segle XVIII. D'aquest temple primitiu encara es conserven restes als fonaments de la banda de tramuntana de l'església actual. La llicència per construir la nova església fou concedida el 20 de novembre de 1682 pel bisbe de la diòcesi Fra Sever Tomàs Auter o Sever Tomàs i Auther (Puigcerdà, ca. 1630 — Tortosa, 24 de desembre de 1700), al Consell General de la Universitat. Els cònsols i prohoms de la Universitat de Sant Pere signaren amb Antoni Riera, Francesc Pujol i Narcís Turró, escultor i mestres de cases respectivament per l'adjudicació de les obres que començaren vers nadal d'aquell any, previ enderrocament del temple romànic. El supervisor de les obres fou el rector de la parròquia mossèn Josep Feliu Batlle. Segons la documentació contractual els material que s'havien de emprar havien de provenir de les pedreres de Vilamacolum. Les obres s'allargaren durant set anys i tingueren un cost de 7200 lliures barceloneses, pagament que s'abona als constructors durant vuit anys a raó de 900 lliures anuals, diners procedents del vintè de l'heretat d'en Serra, que afectava les collites d'ordi, mills, blat, canyes, civada, alls i cànem. Cal esmentar, com a curiositat que els mestres d'obra obtingueren facilitats per part del Consell, proporcionant una casa gratuïta prop de l'església i altres serveis i avantatges, com ara el permís per desembarcar vi sense pagar cap dret. Posteriorment, vers l'any 1823 fou restaurada per Àngel Sellares.

Ens els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el Govern de la II República Española , l'església, com molts altres temples, fou saquejada i cremada, destruint tot l'arxiu parroquial, els ornaments religiosos, els mobles, l'orgue i tres retaules barrocs. De la mateixa manera es destruí el campanar, emprant les campanes per convertir-les en material de guerra.

Entre els anys 1989 i 1992, donat el mal estat de l'església, i la quantitat d'esquerdes que hi havia provocava cada vegada més filtracions, es va decidir endegar un projecte de rehabilitació. Gràcies a la participació i la col•laboració de l'Ajuntament de Sant Pere Pescador, el Bisbat de Girona, la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, es va atorgar l'obra a l'empresa constructora de Figueres JACAS S.L, que sota la supervisió de l'arquitecte Luís Bayona i Prats, juntament amb els arquitectes tècnics Josep Simon i Motjé i Elisa Llenas i Torrent, varen desenvolupar tot un seguit d'actuacions per la preservació d'aquest bé. Entre aquestes, hom pot destacar, la substitució del cabirons de fusta per bigues de formigó armat i solera d'encadellat ceràmic per reparar l'estructura de l'edifici. També es va utilitzar formigó armat per poder lligar la coberta i cosir les arcades de totxo i les voltes de rajol, de tal manera que treballessin conjuntament els arcs antics i els nous. Igualment es va actuar sobre la coberta, col•locant teula àrab tot aprofitant les teules velles però posant-ne de noves a les canaleres i també refent la coberta del campanar i els arcs de pedra que sustenten la campana més alta. Pel que respecta a la façana exterior, es varen canviar les pedres més deteriorades i es va posar a lloc la llinda del portal d'entrada. Per últim es va pintar l'interior de la nau central, es restauraren les pintures de les capelles laterals i s'instal•là una nova il•luminació.

Les imatges que veia per la xarxa no tenen cap semblança amb les que feia el Josep Salvany Blanch.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’emailconeixercatalunya@gmail.com

LA PARRÒQUIA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ. PARC DE LA CIUTADELLA. BARCELONA

El Vicente Capdevila Rimbau publicava un parell de fotografies d’aquesta església de la que em costava trobar l’advocació, ja que arreu anomenen Parròquia Castrense, a la Parròquia de la Immaculada Concepció del Parc de la Ciutadella.



Llegia que en el segle XVIII, sota l’advocació de la Immaculada, es va afegir la parròquia castrense de la Ciutadella, a les parròquies de la Ciutat de Barcelona.

L’edifici es va construir entre el 1717 i el 1728 per l’enginyer Alejandro de Retz.

Hi ha un munt d’enllaços interessants, us en deixo algun :

http://curiosabarcelona.com/2013/06/25/els-secrets-de-la-parroquia-castrense-del-parc-de-la-ciutadella/

https://www.flickr.com/photos/38053290@N08/sets/72157617912511228/

http://w110.bcn.cat/ArxiuHistoric/Continguts/Documents/Fitxers/XI%20CONGRES_badac.pdf

Una de les explicacions de la ‘desafecció religiosa’, la trobem en aquesta ‘apropiació’ d’algunes advocacions per part de les l’exèrcit, els cossos policials, i/o les diferents branques de l’administració pública; l’altra – la més evident – la posava de manifest el que fou Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, el venerable Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), en negar-se a signar la carta col•lectiva de l’episcopat espanyol de l’1 de juliol de 1937 de suport al general Franco, això li va comportar la prohibició de retornar a la seva seu tarragonina, a la que però, no renuncià mai malgrat les pressions governamentals.

http://carpetashistoria.fahce.unlp.edu.ar/carpeta-2/fuentes/fascismo-y-nazismo/copy_of_fuente-7

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com