La història de la fundació de la vila està estretament lligada amb la construcció de l’església romànica, advocada a Santa Maria, que trobem documentada el 29 de novembre de 1194, en la butlla de Celestí III a l’arquebisbe de Tarragona, amb la fórmula
Ecclesiam beatae Mariae de Plano.
l'any 1582 l’obra arquitectònica presentava clares mostres de deteriorament, sobretot en la coberta i capçalera, per la qual cosa se sol•licitaren els serveis del mestre de cases local Francesc Ginesta.
El 2 de setembre de 1642, durant la guerra dels Segadors, l’edifici eclesiàstic va ser assaltat per les tropes castellanes dirigides pel Marquès d’Hinojosa, amb l’obertura d’una gran esquerda a la paret nord del transsepte.
Al segle XVIII, es permetia a Catalunya el tràfic econòmic amb les colònies americanes , que serien un
‘mercat captiu ‘ del REINO DE ESPAÑA, fins que assolirien la seva llibertat al crit de
‘ESPAÑA NOS ROBA ‘; això provocava que el cens de 1787 sigui de 1787 al Pla de Cabra.
Des de la jerarquia catòlica es comença a valorar que el temple romànic és un espai massa reduït per albergar a tots els vilatans, recordeu que l’assistència als oficis religiosos era quasi obligatòria.
L’any 1771 es decideix començar el projecte per a la construcció d’una nova església parroquial, i la manca de pressupost planteja la necessitat de derruir l’antic temple per construir el nou i aprofitar-ne la pedra, això divideix la població, però
l’arquebisbe Juan Lario i Lancis (1764-1777) per decret episcopal de 15 de febrer de 1773, i posteriorment
Joaquín de Santiyán y Valdivieso (1779-1783), ), donen permís per a utilitzar la pedra de l’antiga església, de tal manera que es demoleixen parcialment la torreta de l’escala, del creuer, de la coberta i de l’absis.
La nova parròquia advocada ara a l’ Assumpció de la Verge maria és consagrada el 14 de febrer de 1790.
L’any 1858 es du a terme l’eixamplament del cementiri, que es beneeix l’1 d’agost del mateix any, això va ser aprofitat per arranjar l’església vella de Santa Maria, que havia estat abandonada durant cinquanta anys.
El dia 7 de gener de 1858 , festa de Sant Ramon de Penyafort, s’hi va cantar l’ofici solemne, i es va procedir a modificar l’advocació que serà des d’aleshores la de Sant Ramon de Penyafort.
A la fi del segle XVIII foren reconstruïdes les parts malmeses.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra la II República, i malgrat la negativa de
l’arquebisbe Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (1919-1943) Cardenal del Títol de Santa Sabina, Sant Ramon pati danys considerables.
L'any 1953la vila canvia el nom de Pla de Cabra pel de Pla de Santa Maria.
L’any 1985 s’inicien les obres de restauració i es du a terme una reconstrucció seguint les pautes de l’arquitecte Jordi Sardà Ferran , sota la supervisió de la Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya.
L'any 1988 la parròquia del Pla de Santa Maria, adquireix un orgue neogòtic de 1876 construït pels germans Louis i Florian Gheude a Nivelles (província del Brabant, Bèlgica).
La descripció tècnica ens diu ; església d'àmplies dimensions, té una sola nau acabada en absis semicircular, i transsepte. La coberta és de canó apuntat a la nau i de creueria incipient als braços del transsepte. Al creuer s'aixeca un cimbori vuitavat amb llunetes i petxines decorades amb relleus de guix, elements que palesen la reconstrucció del segle XVIII.
L'element més remarcable a l'exterior és la portalada romànica lateral, d'arc de mig punt, amb vuit columnes per banda que sostenen sengles arquivoltes. El timpà és llis, però la llinda apareix esculpida amb relleus que representen la Mare de Déu, el Nen entre dos àngels, l'Epifania i l'Anunciació. Cal destacar així mateix la rosassa, situada al mur de ponent.
Llegia que és oberta al culte cada 2n. diumenge del mes i és pot visitar tots els dies de l’any.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
