Baixava a Sabadell, visc a Castellar del Vallès, aprofitava el temps
passejant per la Creu Alta
https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/lannexio-de-la-creu-alta-1904-89001/
L’ any 1886 es construí l’església de Sant Vicenç de Jonqueres.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/08/esglesia-de-la-creu-alta-advocada-sant.html
L’arquitecte diocesà - Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 21 de març de 1858 - Barcelona, 1 de setembre de 1931),[1] marquès de Sagnier ?- va elaborar un informe per a justificar la construcció de la nova església i on relata que el nucli estava format per “dos grupos de edificios uno de los cuales está de modo que más parece de Sabadell que de otra municipalidad, y llega hasta el paraje donde hay una cruz de piedra labrada que es la causa porque aquella localidad sea como es llamada Creu alta, el otro grupo del caserío se extiende desde dicha cruz a la parte alta siguiendo la carretera”. L’autor es refereix al camí de Manresa, l’actual carrer Major.
Segons totes les fons consultades, l’annexió de la Creu Alta fou producte
d’un acord polític entre Alfons Sala Argemí, comte d’Egara, diputat a Corts pel
districte i cacic de Terrassa i Francisco Pi i Arsuaga, republicà federal,
diputat a Corts per Sabadell i fill de l’expresident de la Primera República.
Llavors la Creu Alta, que pertanyia
al districte electoral de Terrassa, era un important focus de republicanisme.
De fet, al 1897 els republicans creualtencs, denominats federals i socials,
edificaren un local al carrer Major que publicaven el setmanari Lo Nivell i que
al març del 1904 ingressaren a la Unión Republicana.
El 6 de juliol de 1903 Alfons Sala va presentar al Congrés dels Diputats,
amb el suport de Pi Arsuaga, el projecte de llei d’agregació que fou aprovat el
16 de març de 1904 i que la Revista de Sabadell va qualificar de “tupinada
parlamentaria”.
El 20 de març, l’ajuntament de Sabadell aprovava per unanimitat l’annexió.
Per a complir amb les formalitats, el 5 d’abril es derogava el decret de Carles IV de 1800 que autoritzava el naixement del municipi de Sant Pere de Terrassa. Una setmana després, en sessió pública i davant un nombrós públic, la Corporació Municipal sabadellenca, presidida per l’alcalde accidental Joaquim Cladellas Trescens, es donava per assabentada de la llei publicada a la Gaceta y Boletín Oficial de la Provincia.
https://historiadesabadell.com/2025/12/04/josep-vila-juanico/
https://fitxers.sabadell.cat/urbanisme/planejament/peps/C._1.12_ARU-M_Mitgeres.pdf
M'aturava per retratar la casa de números 14.16 al carrer Vila Cinca, projectada per l'arquitecte Josep Vila i Juanicó ( 1906? + 19 setembre 1981),
Estil i Època Racionalisme; Època contemporània. Segle XX. 1932
Edifici residencial en cantonada, entre els carrers de Vila Cinca i de
Montllor i Pujalt. El front de l'edifici i l'accés és pel carrer de Vila Cinca
; edifici de planta baixa i pis, aixecat dins el període del primer racionalisme.
La influència d'aquest corrent estilístic es mostra clarament en la
composició de la façana a partir de la utilització de línies rectes i
l'absència d'elements ornamentals.
Sabadell iniciava un camí cap a la irrellevància que sembla agafat embranzida en els darrers anys. Llàstima, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada