Rebia un email de l’Assumpció Torrens Martorell ; acabo de rellegir Records d ‘Astell i a la
portada hi ha una fotografia de l escola .
La fotografia l’ha cedit “Casa Teresa”
L’autora del llibre Helena Jürgens fa constar que és la inauguració de l
‘estudi .
.jpeg)
L’ escola es va inaugurar
l’any 1925 , i es va tancar l’any 1969.
Ens agradaria rebre dades a l’email castellardiari@gmail.com
de seu autor.
L'edifici és avui un local social.
Llegia que entre 1812 i el febrer del 1847 Astell gaudí d'ajuntament propi. Es formà a partir de la promulgació de la Constitució de Cadis i el seu desplegament, i fou suprimit, agregant-lo a la Torre de Cabdella, a causa del límit fixat en la llei municipal del 1845 del mínim de 30 veïns (caps de família) indispensables per a mantenir l'ajuntament propi.
Ceferí Rocafort i Samsó (la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 6 de setembre de
1872 - Barcelona, 5 de setembre de 1917) escrivia que vers l’any 1915, Astell tenia 25 edificis, amb 51 habitants.
S’explica com un fet llegendari pel Josep Coll i Martí (Pessonada, 16 d'octubre de 1949), el capellà cremat.
Conten que una vegada Astell va tenir un capellà que, a l'hora del sermó,
s'allargava molt més enllà del que la paciència dels seus feligresos
recomanava.
Un bon dia, quan ja duia una bona estona xerrant i xerrant, un dels seus
parroquians va engegar un comentari en veu alta que va ressonar per tot el
temple.
El capellà es va enrabiar molt i, en acabada la missa, corregué a
denunciar-lo i el feu perseguir per la justícia.
L'hereu de Casa Cansat, que és qui havia proferit la frase que el mossèn va
considerar sacrílega, i se'n va poder sortir pagant una considerable quantitat
de diners.
No va quedar però, aquí la cosa. L'hereu de Casa Cansat va anar a veure el Meco de Tírvia, un
reputat bandoler que rondava per tots els Pallars, al
que acompanyava un nombre indeterminat de bandolers, normalment
uns set, entre els quals sobresortia la figura temible del seu lloctinent: el
malvat Bella d’Alins, i li va demanar
que se'n vengés, que ell no podia fer-ho.
El Meco, amb la seva colla de saltamarges, va entrar una nit a la rectoria de Sant Andreu d'Astell, sorprenent el capellà desprevingut. El van lligar i van regirar tota
la rectoria i tota l'església, no trobaren enlloc però, els diners que, de ben segur, guardava el
capellà, que, com tots els del seu ofici, tenia fama d'escanyapobres.
Van interrogar el mossèn. Com que aquest no badava boca, el van amenaçar de
mil i una maneres.
Al final, el van lligar de cap per avall als clemàstecs de la llar de foc,
i van encendre una bona foguera, alhora que el comminaven a xerrar, que quan
vols, xerres més que unes patraques. Al final, el capellà, ja amb tota la cara
socarrimada, va confessar on tenia la caixa dels diners. Conclou Pep Coll: La
cara li va quedar completament socarrada per les flames i, des de llavors,
tothom el coneixia pel "capellà cremat".
Al Meco de Tírvia, el van afusellar
a la Pallissa de Sort
Agraïm infinitament a l’Assumpció la seva tramesa, i us esperonem a fer-nos
arribar també, imatges i dades de l’escola on aprenien les primeres lletres els
vostres rebesavis, besavis, pares, i àdhuc vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada