dissabte, 9 de novembre de 2019

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT CRISTÒFOL/MENNA. CLAVEROL. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar una fotografia de l’església parroquial de Claverol, al Pallars jussà, advocada a Sant Cristofol/Menna, de la que ens diu Patrimoni Gencat ; edifici situat en un extrem del poble. Església d'una nau, amb campaner de torre quadrada. El presbiteri està alçat, però no és semicircular. Hi ha dues capelles a cada costat de la nau, obertes per un arc de mig punt. Una tribuna als peus, amb barana de fusta a la que s'accedeix per una escala situada a l'angle sud-est. Coberta de volta de canó reforçada per tres arcs torals que recolzen sobre pilastra amb cornisa. Una capella al mur sud coberta de volta d'aresta i una altra enfront d'ella a l'altre mur. Teulada a doble vessant de teules; la coberta del campanar a quatre vessants de pissarra. Porta d'arc de mig punt adovellada, a sobre fornícula amb Sant amb dues mènsules que sostenen un arc apuntat per fora i rodó a l'intradós.


La datació s'ha fet per estil: les esglésies romàniques dels Pirineus i prepirinenc són de carreu petit, amb el presbiteri alçat i amb poques obertures. Segurament després fou reformada, ja que veiem elements propis del gòtic com són la capella coberta per volta d'aresta, la fornícula i una finestra amb arcs apuntats i la inscripció en una pedra de la façana: 17/ [separat per un buit d'una obertura] 46.

Ens agradarà rebre imatges del interior a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist a l'esquena i amb un bastó florit.

La tesis del Josep Capdevila i Soldevila , http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf
documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.

El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.

la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.

Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.

Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna

Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.

Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental, que celebra la festivitat del seu patró, el dia 11 de novembre, coiuncidint amb Sant Marti de Tours.

Per als catalans conèixer el nostre país és un imperatiu ètic.

Ah!, demà NI UN VOT ENRERE

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada