El concili d’Efes, 431 D.C, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge , «Mare de Déu» (Theotokos), i va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atinguessin al decretat en el mateix concili
Es tracta d'una construcció de planta basilical de tres naus, amb forma trapezoïdal divergent vers la capçalera formada per tres absis semicirculars. Les naus són cobertes amb voltes de canó reforçades per quatre arcs torals que descansen sobre pilars semicirculars adossats a pilars rectangulars. Les naus es comuniquen per mitjà d'arcs formers de mig punt. El mur de tramuntana va ser molt transformat amb l'afegit de diverses capelles, una de gòtica, i la sagristia. Als peus del temple s'hi va construir un cor que ocupa el primer tram de les naus. Al mur de migdia es conserven dues portes de l'obra original una de les quals comunica amb el campanar.
L'accés principal actual es troba al centre de la façana de ponent. A l'exterior, conserva a la façana sud un tram d'arcuacions llombardes i la decoració de dues arcuacions, amb mènsules treballades, entre lesenes en els tres absis. Aquests absis tenen la peculiaritat de presentar dos nivells de finestres de doble esqueixada. Aquest doble pis d'obertures es troba tant a l'absis principal, que en té tres, com a les absidioles, que només en tenen una de central. S'ignora la funció d'aquesta duplicitat d'obertures tot i que s'ha apuntat la possibilitat que s'hagués projectat una cripta que mai es va arribar a construir.
El campanar de torre de planta quadrada s'alça adossat al costat de migdia, prop de la capçalera, presenta obertures d'arc de mig punt i sembla escapçat, o bé, inacabat.
A la dècima papal de l'any 1280 s'inclou el capellà de Liminyana, dins del deganat de Tremp.
L'església de Santa Maria fou visitada l'any 1314 pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona, en el seu recorregut per les esglésies parroquials de l'ardiaconat de Tremp.
El vicari perpetu de l'església de la Marededéu de la Cinta figura en el llibre de la dècima del 1391, amb la quantitat de 90 sous.
Vers l'any 1526 hi havia a l'església del a Marededéu de la Cinta 7 beneficis.
En la visita pastoral del 1758, el visitador féu constar que la coberta i la volta de l'església eren en mal estat; tenia com a sufragànies les esglésies de Sant Sadurní, del lloc de Sant Sadurní i de Sant Cristòfol, del poble de Sant Cristòfol, que l'any 1904 li fou segregada.
Actualment la Marededéu de la Cinta de Llimiana depèn de l'església de Santa Maria de Valldeflors, la parroquial de Tremp.
Es tracta d'una construcció de planta basilical de tres naus, amb forma trapezoïdal divergent vers la capçalera formada per tres absis semicirculars. Les naus són cobertes amb voltes de canó reforçades per quatre arcs torals que descansen sobre pilars semicirculars adossats a pilars rectangulars. Les naus es comuniquen per mitjà d'arcs formers de mig punt. El mur de tramuntana va ser molt transformat amb l'afegit de diverses capelles, una de gòtica, i la sagristia. Als peus del temple s'hi va construir un cor que ocupa el primer tram de les naus. Al mur de migdia es conserven dues portes de l'obra original una de les quals comunica amb el campanar.
L'accés principal actual es troba al centre de la façana de ponent. A l'exterior, conserva a la façana sud un tram d'arcuacions llombardes i la decoració de dues arcuacions, amb mènsules treballades, entre lesenes en els tres absis. Aquests absis tenen la peculiaritat de presentar dos nivells de finestres de doble esqueixada. Aquest doble pis d'obertures es troba tant a l'absis principal, que en té tres, com a les absidioles, que només en tenen una de central. S'ignora la funció d'aquesta duplicitat d'obertures tot i que s'ha apuntat la possibilitat que s'hagués projectat una cripta que mai es va arribar a construir.
El campanar de torre de planta quadrada s'alça adossat al costat de migdia, prop de la capçalera, presenta obertures d'arc de mig punt i sembla escapçat, o bé, inacabat.
A la dècima papal de l'any 1280 s'inclou el capellà de Liminyana, dins del deganat de Tremp.
L'església de Santa Maria fou visitada l'any 1314 pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona, en el seu recorregut per les esglésies parroquials de l'ardiaconat de Tremp.
El vicari perpetu de l'església de la Marededéu de la Cinta figura en el llibre de la dècima del 1391, amb la quantitat de 90 sous.
Vers l'any 1526 hi havia a l'església del a Marededéu de la Cinta 7 beneficis.
Actualment la Marededéu de la Cinta de Llimiana depèn de l'església de Santa Maria de Valldeflors, la parroquial de Tremp.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/12/goigs-la-mare-de-deu-de-la-cinta.html
Per als catalans el patrimoni històric, la seva conservació i àdhuc la seva història , son un imperatiu ètic.
Per als catalans el patrimoni històric, la seva conservació i àdhuc la seva història , son un imperatiu ètic.
https://www.lasantacinta.com/la-reliquia-de-la-cinta-va-visitar-la-vila-de-llimiana-a-lleida-que-te-com-a-titular-de-la-parroquia-a-la-patrona-de-tortosa/
Poseu el Pallars jussà a la vostra agenda de viatges.
Poseu el Pallars jussà a la vostra agenda de viatges.
El nostre condol als valencians i als d'altres indrets que han patit pèrdues humanes i/o materials.
El nostre rebuig a les polítiques especulatives que han donat lloc a aquests fets tràgics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada