dimarts, 28 de novembre de 2017

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI DE NÚMERO 9 DEL CARRER FRANCESC PI i MARGALL DE PALAFRUGELL?. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de la finca de numero 9 al carrer de Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d'abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901) II President de la I República Espanyola durant trenta-vuit dies. Estanislau Figueras i Moragas (Barcelona, 13 de novembre de 1819 - Madrid, 11 de novembre de 1882), el primer President d’aquella República efímera va ser-ho durant quatre mesos escassos.



De la finca crida l’atenció la botiga situada als baixos de la que expliquen a :
http://palatiofrugelli.blogspot.com.es/2014/04/3-p-ribas-3.html
que fou condicionada entre els mesos de juny i desembre de 1915 i s'inaugurà de cara al públic a primers de l'any següent


Pere Ribas i Cané, el seu propietari, era natural de La Bisbal i establí a Palafrugell una impremta el 1902, pocs anys abans que ho fes el seu paisà, Miquel Palé i Gispert. El taller estava situat al carrer de Sant Sebastià 29, on s'imprimia el setmanari Baix Empordà.

L’any 1916 a la casa del carrer de Pi i Margall, aleshores amb el número 3, on s'estableix la papereria, es concentren també la redacció, administració i impremta del setmanari. Allà s'hi estaria el periòdic fins als darrers dies del 1919

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de la decoració modernista a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Reiterem constantment – amb l’esperança d’un retorn a la ‘normalitat’, que ja es fa esperar massa - que Conèixer Catalunya té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català, dit això però, èticament no podem tancar els ulls davant dels fets que estan succeint ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.


Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

El ‘ camarada’ Antonio Cañizares Llovera (Utiel, Valencia, 15 de octubre de 1945), Cardenal Arquebisbe de València, fidel al ‘sostenella y no enmendalla’, en nom de Déu, llença més llenya al foc.

Recordeu sempre.


Els comicis del dia 21-D de persistir l’estat de presó i/o exili dels líders catalans seran qualsevol cosa menys democràtics.

L’acumulació de tots els procediments a la Sala Segona del Tribunal Suprem, amb l’excepció dels membres de Cos de Mossos d’Esquadra - del tot insostenible - fa pensar en la possible llibertat condicional amb fiança per a TOTS.

El REINO DE ESPAÑA no vol que Bèlgica els tregui ‘ els colors’.

Antonio Mora Vergés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada