JARDÍ MAR I MURTRA. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) davant l’entrada al Jardí Botànic Mar i Murtra , fundat per l'industrial Alemany Karl Faust Schmidt (1874-1952) l'any 1921. Després de comprar les vinyes i terrenys pertinents, ajudat, entre d'altres, pel botànic català Pius Font i Quer (1888-1964), va començar la tasca d'aclimatar plantes exòtiques de tots els continents partint de la construcció de varis dipòsits d'aigua. Des de 1961 està sota patronat de l'Ajuntament de Blanes.

El Jardí té més de 200 mil plantes de 6 mil espècies d'arreu del món, incloent les 150 espècies en perill d'extinció i ja desaparegudes del seu hàbitat original. Forma part de la Comunitat Internacional de Jardins Botànics i alberga un important centre d'investigació científic. Des de 1995 és considerat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). La part arquitectònica del Jardí fou planificada per Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881 – Barcelona, 15 de maig de 1936 ) i Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 -juliol de 1960)

Patrimoni Gencat ens diu que el conjunt arquitectònic del Jardí de Mar i Murtra està composat, a més de les pèrgoles, els magatzems i els espais de treball, pels edificis de l'entrada del Jardí i pels templets o miradors que hi ha entre la cala de sa forcanera i la cala bona.

Pel que fa a la casa-pèrgola de l'entrada, destaquen els esgrafiats de tipologia clàssica i el balcó cantoner amb sostre específic i mènsules de ferro forjat.

També són interessants el pati d'entrada i la terrassa balconada de rajol, amb tocs de decoració barroca com les motllures i acabaments cargolats.

Pel que fa als miradors, destaca el dedicat a Linneu, situat sobre uns penya-segats, de tipologia clàssica. Consta d'un edifici circular de petites dimensions sostingut per un aterrassament artificial i té un seguit de vuit columnes gairebé dòriques cobertes amb una cúpula de rajol i obra.

Fotografia de Jordi Contijoch Boada

Els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya; En cal persistir i fer arribar a l’Altíssim les nostres pregaries per la llibertat dels uns i pel retorn en llibertat dels altres.

Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

Recorda sempre.

Antonio Mora Vergés