dijous, 19 de desembre del 2013

SANT PERE DEL BOSC. LLORET ‘ COSTA BRAVA ‘ . LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Sobta la magnificència de Sant Pere del Bosc, situat en un lloc aïllat , sorprèn la visió de l’església inserida en un edifici de tres plantes i terrassa, que presideix una plaça en la que s’alça també un monument al reformador del lloc a finals del segle XIX .



Sant Pere del Bosc té clarament una història ‘ antiga’ que Mossèn Josep Maria Marquès i Planagumà ( Cruïlles (Empordà jussà) 8.10.1939 – Girona 8.11.2007 ) , resumia en les següents notícies històriques: 1172; Berenguer de Llorà, després de fer llegats a Sant Romà i Sant Joan de Lloret, en fa un a Sant Pere "de Alodio". 1439-1481; Llicència de demanar caritat per Sant Pere del Bosc. 1444; El bisbe, desitjós de fomentar el culte a l'ermita, autoritza els clergues a dir-hi les misses que haurien de celebrar a la parroquial; el permís val també per un altar de la Mare de Déu, recentment construït a Sant Pere. 1482; Jordi Sarriera, canonge de la seu i rector de Lloret, i Antoni Amigó, ermità de Santa Maria de Gràcia i Sant Pere del Bosc, fan concòrdia sobre les ofrenes fetes a la Capella. Aquest ermità Amigó s'hi estigué almenys fins el 1491. L'advocació de Santa Maria de Gràcia s'afegeix el 1471 i el 1481 ja és la principal. 1604; Llicència de vendre vi i altres comestibles a l'ermita, atesa la falta d'ermità. Aquest mateix any hi ha uns capítols dels jurats de Lloret amb Joan Cerebrasch, originari de Navarra, per fer d'ermità.


Nicolau Font Maig (1830- 1908) , que havia renunciat el títol de comte de Jaruco (Cuba) perquè no volia pagar les taxes, endegarà l’any 1898 la restauració i reforma de l'edifici , que dura a terme l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956); Enric Monserdà i Vidal (Barcelona 1850 – 1926) va tenir cura de les pintures; i l’Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933) de l’escultures; a Mossèn Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig del 1845 – Vallvidrera, Barcelonès, 10 de juny del 1902), se li va encomanar escriure els "goigs" de la Mare de Déu de Gràcia.
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2012/05/goigs-la-mare-de-deu-de-gracia-capella.html

No podíem accedir a l’interior de l’església, d'estil neogòtic, amb obertures ogivals i campanar amb pinacle estilitzat. La seva estructura és de tres naus, i la central és més alta que les laterals. A banda i banda de l'església hi ha una gran construcció porticada de dues plantes i golfes que fou la residència particular de Nicolau Font.


L'església té un gran portal d'entrada cobert amb un atri o rebedor. El portal, de grans dimensions està datat de 1759 i té una gran llinda formada per tres blocs de pedra. La façana conté una obertura d'òcul i una decoració de lesenes esglaonades i angulars .El campanar és de planta quadrada i decoració també lesenada i d'arcs apuntats. La teulada és de teula vidriada i pintada. Acaba amb un llarg pinacle de base octogonal i, com no, una creu.

Demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) imatges de l’interior sense perjudici de reiterar-ho a la pàgina www.santperedelbosc.com

A part de la majestuosa fàbrica del Santuari, Hotel i Spa, i del monument a Nicolau Font, hi ha tres edificis més, dues cases de planta rectangular i una torreta que exercia en el seu moment com dipòsit o torre d'aigua.




El Josep Olivé Escarré explicitava el greu desconeixement de Catalunya, que moltíssim catalans – dels que s’embolcallen amb la senyera - tenen del país.

Per intermediació de la Mare de Déu de Gràcia i de Sant Pere Apòstol reiterava la meva pregaria a l’Altíssim, Senyor, allibera el teu poble !!!!

Sou pregats de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada