El Jordi Vila Juncá, publica una fotografia de la vila de Castelló de
Farfanya (358 metres d’altitud ) és a la vora dreta del riu de Farfanya, al peu
de tres tossals anomenats del Castell, de Montvell i de la Torre del Picó, o
tossal de les Forques, i a una distància de 9 km de Balaguer.
De lluny, amb l’església de Santa Maria, les restes del castell de Castelló
i les seves torres, té un aspecte de plaça fortificada d’un gran caràcter. De
les antigues muralles de la vila només resta un portal de mig punt sota una
torre quadrada bastida amb carreus, del segle XIV.
L’antic castell de Castelló de Farfanya, situat dalt d’un turó (el tossal
del Castell) que domina la vila, remunta a l’època de dominació musulmana, tot
i que s’hi han trobat vestigis d’una antiga fortificació romana. La suda
musulmana era integrada per un conjunt complex de torres, fossats i muralles,
distribuïts esglaonadament. En primer lloc, fora del recinte murat, hi havia
les albarranes, torres de planta circular i alçat cònic fetes de pedra i
argamassa i que tenien tres pisos i coberta de cúpula. Més amunt hi havia el
primer recinte murat, en què alternaven torres circulars o rectangulars i panys
de mur. Finalment, el segon recinte, el sobirà, era dalt del turó. Aquest
esquema es conservà després de la conquesta cristiana, tot i que les
edificacions interiors foren renovades. Les diferents construccions del recinte
sobirà i alguns panys de muralles, avui molt arruïnats, foren edificats al
llarg dels segles XII al XV. En època moderna, sobretot a partir de la guerra
dels Segadors, començà un llarg procés de modificacions i deteriorament gradual
del castell fins que, durant la primera guerra Carlina, fou definitivament
abandonat. En resten el portal d’entrada, la torre mestra i algunes estances
amb volta de canó apuntada.
A llevant del castell hi ha l’antiga església parroquial advocada a l’Assumpció de la Marededéu, mal
dita Santa Maria (gòtica), bastida entre
el 1340 i el 1400 a iniciativa del comte Pere d’Urgell, en substitució de
l’anterior, romànica.
És un edifici d’una nau i absis poligonal, amb finestres ogivals i les cobertes d’aresta, que es troba gairebé en ruïnes. A la façana de migdia, on hi ha adossat un campanar de torre d’època més tardana, destaca el portal d’estil gòtic florit, bastit a la segona meitat del segle XV i que és ornat pels escuts de Foix i Navarra. En procedeixen dos retaules de pedra, gòtics, conservats a l’església de Sant Miquel de la vila, i un retaule gòtic, obra primerenca de Jaume Ferrer on encara és palesa la influència dels Serra, avui conservat al Museu Episcopal de Vic.
L’església parroquial de Sant Miquel, dins la vila, és un edifici d’origen medieval, que ha estat molt modificat posteriorment. Bastida probablement al segle XIII, és d’una nau coberta amb volta de canó apuntada; conserva el portal lateral, obrat dins la tradició de l’escola de Lleida, amb les arquivoltes decorades amb motius geomètrics i els capitells que combinen estilitzacions figurades i vegetals. Al segle XVIII li fou afegida una altra nau a tramuntana, un portal nou (1751) i el presbiteri rectangular (1777) en substitució de l’antic absis. L’element més remarcable del conjunt és, però, l’altar major, un retaule gòtic de pedra procedent de l’església de Santa Maria, des d’on fou traslladat el 1936. Aquest retaule s’estructura en quatre carrers, dividits en tres cossos i acabats en gablets, que matisen la jerarquització imposada pel cos central, presidit per una marededéu, imatge de factura tardana. El retaule, datable al final del segle XIV i desigual en la seva execució, és molt notable pel que fa a la iconografia. També es conserva, fragmentàriament, un segon retaule de pedra procedent de Santa Maria; en realitat es tracta d’un muntatge inadequat que integra elements dels antics retaules de Sant Andreu i de Sant Nicolau de Bari. L’estat deficient de conservació de l’edifici, i en concret el perill de ruïna imminent que presentava l’absis barroc, van fer necessària la construcció d’un absis nou, fet de formigó. Aquesta intervenció fou duta a terme amb el criteri de donar tanta rellevància com fos possible a l’altar major.
La plaça Major i la plaça de la Font, situades respectivament a banda i
banda de la parròquia de Sant Miquel, formen el centre històric de la vila. En
alguns sectors es conserva la trama urbana medieval, amb carrers estrets
porxats que envolten ambdues places: el del Pont, el de la Saleta, el carrer
Major, i altres com el Raval, la pujada del Torrent, i els horts tapiats vora
el riu de Farfanya. Altres monuments notables de la vila són la font barroca de
la plaça de l’Església, del segle XVIII, els casals renaixentistes que hi ha prop
de Sant Miquel (segles XVI-XVII), la casa de la vila o Paeria, la de la
Inquisició, al costat de la qual hi ha els blasons dels conestables de Navarra,
i el palau setcentista dels Ducs d’Alba.
La festa major se celebra per la
Mare de Déu d’Agost
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/
El món va girar els ulls a l’holocaust – on s’eliminaven persones d’arreu - , i torna a girar-los a Gaza. Que la maledicció de Déu, caigui sobre els responsables per acció u omissió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada