Llegia que el campanar, destruït per un llamp, fou restaurat al segle XIX – ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com - afegint un cos molt estret d'estil modernista. S'hi puja per una escala de cargol, des d'una capçalera, fins a la casa del sagristà que té entrada per una part del campanar.
Durant una època va ser de propietat privada, darrerament de la família de l’ Antoni Franquet i Alemany (Girona, 1909 - Girona 1992 ), actualment torna a ser d'accés públic.
L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
.Capella de Santa Llúcia Sacosta, antigament de Santa Eulàlia, de la que ja se’n parlava el 1066.
ResponEliminaDurant una època va ser de propietat privada i s’hi va construir aquesta singular torre.
L'antiga església de Santa Eulàlia Sacosta, va ser en realitat la advocació principal, actualment Santa Llúcia Sacosta, va estar consagrada el (1066) Primeres noticies documentals (1074). va quedar molt malmesa duran la Guerra del francés 108-1809, el bisbat va vendre l'església ja desafectada del culte a Rafel Serra L'any 1845, sogre impressor , poeta i escriptor Joseph franquet i Serra. aquest va ser propietari a la mort de la seva esposa i varies generacions de la familia ha continuat siguen la propietaria, l'any 2002, el germans Antoni i Joaquim franquet van fer donació honerosa a l'Ajuntament de Girona perquè els ciutadans la poguesin visitar i també realitzar actes culturals. la actual torra modernista la van construir els mestre d'obres Bassó i Fina, per encarrec de l'Antoni Franquet Gusiñé.
ResponEliminaL'antiga església de Santa Eulàlia Sacosta, va ser en realitat la advocació principal, actualment Santa Llúcia Sacosta, va estar consagrada el (1066) Primeres noticies documentals (1074). va quedar molt malmesa duran la Guerra del francés 108-1809, el bisbat va vendre l'església ja desafectada del culte a Rafel Serra L'any 1845, sogre impressor , poeta i escriptor Joseph franquet i Serra. aquest va ser propietari a la mort de la seva esposa i varies generacions de la familia ha continuat siguen la propietaria, l'any 2002, el germans Antoni i Joaquim franquet van fer donació honerosa a l'Ajuntament de Girona perquè els ciutadans la poguesin visitar i també realitzar actes culturals. la actual torra modernista la van construir els mestre d'obres Bassó i Fina, per encarrec de l'Antoni Franquet Gusiñé.
ResponEliminaEl poeta renaixentista Antoni Careta i Vidal va escriure una poesia de la torre i la va dedicar al propietari d'aquell moment en Josep Franquet.
ResponEliminahttps://antonicareta.blogspot.com/2020/04/lo-cor-del-heroe.html
Hola sóc Joaquim tan solitariFranquetPoch. En Josep Franquet i Serratfou propietari de l'església de santa Eulàlia s'acosta avui coneguda per Santa Llúcia, era el meu besavi. L'antoni Careta era amic del meu besavi. La poesia que li va dedicar la tinc jo, i diu així : poesia dedicada a Josep Franquet, net d'aquell avi.
ResponEliminaSanta Llúcia fou patrona /de un vell temple de Girona/ avui trist i despullat/ ningú i resa ningú i canta/ no hi ha cap imatge santa /i el cloquer està enrunat/les parets d'heures s'adornen /feixetes el contornen, hort i vinya a t'hot arreu/ el rossinyol va a cantar-hi en aquest lloc tan solitari i muratat per tota arreu/ però això tant sols és stòria/ pel record que té la gloria/ bé ho sabia aquell vellet /que ho explicava cada dia aquell infant que era són nét .....
És molt més llarga i explica l'història de l'església i el vellet que era l'avi d'en Joseph Franquet i Serra, és deia Rafel Serra i va participar a la guerra del francès , la poesia explica també algun dels fets quels explica al seu nét.
És molt interessant e històrica.
Seria molt interessant donar-la a conèixer. És història deGirona.
Anys enrera me vaig posar en contacte amb la neta de Lantoni L'antoni Careta i me va enviar unes cartes que el meu besavi havia escrit a Careta. Tot molt interessant, era dos personatges de la Renaixença. Perdoneu algunes incorreccions , ho he escrit depressa i de memòria.
Si a algú l'interessa el tema que és posi en contacte , el meu correu. joaquimfp@hotmail.com