dilluns, 23 de febrer de 2015

NECRÒPOLIS MEDIEVAL DE L’ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE CANAPOST. FORALLAC. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Anàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, a veure i retratar, la necròpolis medieval situada al costat i la posterior de l’església parroquial de dues naus, advocada a Sant Esteve de Canapost.


El jaciment es troba al nucli urbà de Canapost i el conformen l'església de Sant Esteve i la seva necròpolis, redescoberta de manera accidental entre els anys 1981 i 1983, durant la realització d'unes obres de rebaix del terreny que van destruir una part important de la necròpolis i van deixar al descobert nombrosos fragments de sarcòfags de coberta plana i a doble vessant. És cert que anteriorment, l'any 1977, ja s'havien fet uns rebaixos de terra mecànics a la zona est de l'església que havien malmès una part important de la necròpolis i que el 1955-56, durant unes obres de restauració, aparegueren cobertes de sarcòfag a tocar del mur meridional de l'església; en una d'aquestes cobertes hi havia una creu llatina esculpida en baix relleu, mentre que en altres hi aparegueren cassoletes i recs artificials gravats. En relació amb les tombes, però fora de context arqueològic, aparegueren també algunes pedres amb forma de quart de cercle, ben tallades però mal allisades. D'altra banda cal també tenir ben present que a tot el nucli, inclòs el solar de l'església, apareix abundant material superficial d'època romana que molts autors atribueixen a una important vil•la nascuda en època baix republicana i amb una llarga perdurabilitat (jaciment conegut com Mas Saló, NOLLA; CASAS, 1984: 140-141). Això permet suposar que, en realitat, l'espai religiós que es descriurà a continuació podia tenir els seus orígens dins de la vil•la romana, tot i que com es veurà també el subsòl de l'església només conserva restes a partir de l'Alta Edat Mitjana. Per tant hi hauria, molt probablement, una continuïtat aproximada de població en el lloc de 2.000 anys aproximadament. La cronologia de les tombes aparegudes de manera accidental durant les diverses obres dutes a terme es presentava difícil de concretar. Alguns autors les dataven entre els segles V-VII per la similitud formal dels sarcòfags amb els apareguts als jaciments propers d'Empúries, Roses, Caldes de Malavella i la necròpolis del Mercadal de Girona, entre d'altres. Però tampoc es podia descartar que fossin d'una data posterior, ja que els sarcòfags de Canapost, a diferència dels paral•lels citats, no presentaven acroteris ni ressalts angulars (BADIA, 1989: 365); a més, en el període altmedieval, com indica Manuel Riu i Riu (Manresa, Bages, 25 de març de 1929- Sant Llorenç de Morunys, 2 de gener de 2011 ), es van reaprofitar sarcòfags de l'Antiguitat Tardana i se n'imitaren les formes (RIU 1981-1982: 39). Amb tots aquests antecedents sobre la taula, a finals de l'any 2003 el despreniment d'un mur de contenció va deixar al descobert nivells arqueològics de potència considerable, incident que va motivar la primera intervenció arqueològica a Sant Esteve de Canapost. Els treballs van consistir en la neteja del perfil, que va evidenciar la presència de diverses tombes i d'una sitja. Primer es va procedir a la realització de 4 sondejos i posteriorment, durant 2005, s'excavà tota l'àrea ocupada pel pati de l'església, tot i que en molts sectors no s'arribaren a esgotar els nivells arqueològics. Els principals resultats d'aquestes intervencions fan referència a l'extensa àrea de necròpolis medieval i moderna (fins inicis del segle XIX) vinculada a l'església parroquial. Cal dir que l'espai corresponent al pati de l'església no es correspon amb l'espai de l'antiga sagrera, que seria major (30 passes respecte als murs de l'església, segons la documentació medieval). Cap a llevant es podria conservar encara part del cementiri, però cap a altres direccions la deferència de cota indica que s'hi han realitzat rebaixos que han fet desaparèixer la hipotètica continuació de la sagrera. Aquestes espais afectats pels rebaixos corresponen, actualment, a finques privades. El cementiri medieval s'ha datat a partir dels segles IX-X, a jutjar per la tipologia de les tombes i per dos dels resultats de la datació mitjançant C14 que s'han efectuat (815 +/- 35 i 830 +/- 35. Aquesta primera fase documentada de la necròpolis coincideix amb el funcionament de l'església preromànica i les seves tombes s'ubiquen, principalment, a la part més propera al primer absis; les tipologies corresponen a sarcòfags monolítics (18 exemplars localitzats durant l'excavació més els sarcòfags apareguts amb anterioritat) i tombes de lloses amb capçalera diferenciada (31). Sembla que, pel que fa als sarcòfags, existeix una certa ordenació de les tombes en filades de nord a sud, l'una al costat de l'altra, mentre que les tombes de lloses formen filades d'est a oest. Al llarg de la resta de segles de l'Edat Mitjana el cementiri es continua utilitzant, tal i com ho demostra la superposició de tombes i el cas de quatre enterraments que contenien aixovars ceràmics datats en els segles XII-XIII, dos d'ells amb petxines de Sant Jaume. En aquests casos es parla ja de fosses simples o fosses amb coberta de lloses i també es tenen indicis d'una estructura complexa, tipus panteó, del segle XIII o posterior. Les tombes d'època moderna (un mínim de 73) eren de fossa simple i ocupaven sobretot l'esplanada sud situada davant de l'església preromànica. Aparegueren acompanyats de rosaris, monedes, anells trossos de teixits, etc. Destaca el cas de la tomba n. 140, excavada en fossa simple a la part de darrera dels absis (una zona poc freqüentada pels enterraments moderns, i per tant considerada marginal en aquest moment cronològic): l'individu es trobava en decúbit lateral i amb el braç esquerre projectat cap endavant, com si hagués estat llençat sense gaire cura i sense mortalla. Acompanyaven a l'esquelet un bol sencer de ceràmica vidrada capgirat sobre les costelles i un tresoret amb 42 monedes de plata del segle XVII (una d'elles de 1701). Els excavadors interpreten que es tracta d'un individu sense parents propers, enterrat a corre-cuita i amb les monedes amagades en algun lloc on van passar totalment desapercebudes pels individus que el varen sebollir. Altres troballes a destacar, a part de la necròpolis són: restes d'un petit forn anterior al segle IX-X (estava afectat per tombes altmedievals); una sitja globular de fons pla; dues bases de columna i dos capitells; varis fragments de murs d'època medieval i moderna; i un camí d'accés a l'església, construït en època moderna/inicis del segle XIX (molts dels enterraments moderns respecten el traçat d'aquest camí, situant-se a banda i banda). Les dades de l'excavació apunten a una cronologia de l'Alta Edat Mitjana per a la fase més antiga de la necròpolis, però no es pot descartar de tot que alguna de les tombes pugui correspondre a l'Antiguitat Tardana, vist el context general del jaciment que, com s'ha dit abans, sembla tenir una continuïtat des d'època romana. Per altra banda, el parament de la paret meridional de la capella preromànica aprofita fragments de sarcòfags, el que donaria una data "ante quem" del segle IX per a la necròpolis i no n'impossibilitaria uns orígens en l'Antiguitat Tardana.


Un cop finalitzades les intervencions, l'Ajuntament de Forallac ha adequat l'espai per fer-lo visitable protegint part del jaciment amb geotèxtil, graves i sauló, i habilitant un camí que recorre la necròpolis medieval.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada