Trobava de la seva biografia ; fuster i empresari d'espectacles. Casat amb Mercè Malla, de Cardedeu, va quedar vidu als 42 anys amb tres fills, un dels quals (Joan Cullell i Malla*) va arribar també a ser alcalde de la població. Va començar a formar part del consistori de Llinars l’any 1894 i pràcticament no l’abandonà fins a l’inici de la Guerra Civil. Fou alcalde en dues ocasions: primer del 1909 al 1912 i després del 1924 fins al 1927. Just al començament del seu primer mandat es van produir els fets de la Setmana Tràgica i la corporació municipal protestà enèrgicament pels successos ocorreguts a Barcelona i en altres pobles de Catalunya. D'aquest primer mandat cal destacar l'aprovació definitiva del pla d'urbanització de Llinars elaborat per Manuel J. Raspall, la sol•licitud per construir una nova estació de ferrocarril amb capacitat per absorbir el trànsit de persones i mercaderies, i el nomenament de Llinars com a vila. Un altre fet remarcable d'aquest període és que l'Ajuntament de Llinars es desmarcà de la campanya iniciada per la Junta de defensa de les aigües dels rius Mogent i Congost per evitar un transvasament d'aigua a Barcelona. L'alcalde va signar un acord amb el promotor del projecte, Gonzalo de Rivas, per portar a terme algunes obres al poble i garantir l'aigua per al regadiu, malgrat l'oposició dels propietaris afectats i fins i tot d'alguns regidors del consistori. En tornar a ser alcalde, el 1924, va destituir tot el personal de l’Ajuntament i fou un gran partidari del Directori Militar presidit pel general Primo de Rivera per haver implantat “una era de rectitud y de moralidad” a Espanya i nomenà Alfons XIII i Victòria Eugènia alcalde i alcaldessa honoraris de Llinars. L'escorxador municipal fou un projecte de la seva època i va entrar en funcionament el 1926. Militant de la CEDA en els anys trenta, fou assassinat per elements revolucionaris el 18 de febrer de 1937. En homenatge a la seva persona, uns anys més tard es posà el seu nom al carrer on havia construït, a principis de segle, la casa familiar, declarada patrimoni historicoartístic municipal l’any 1981. (ACD)
Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquesta casa – que podria ser Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937), a l’email coneixercatalunya@gmail.com . Demanaré al Valentí Pons Toujouse , autor del bloc MODERNISME ; http://vptmod.blogspot.com.es/ el seu parer en tant que ‘expert’.
També de l’escorxador, si existeix encara, o en el seu defecte, fotografies de com era, i dades – si les teniu – del seu autor.
L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada