http://elmonodetinta.blogspot.com.es/2011/12/lescala-dahir-i-avui.html
Llegia que l’edifici fou construït l'any 1913 a les afores de la vila per substituir el que hi havia a la platja del Cargol, ens agradarà saber qui en va ser el mestre d’obres i/o arquitecte, que atesa la seva funció pública, podria ser l’arquitecte municipal d’aquella època.
Els diletants de la ‘cultureta barcelonina’ han reduït el fenomen del modernisme, el noucentisme, i la resta de manifestacions de l’arquitectura a Catalunya, NOMÉS a Barcelona-Ciutat; hi ha una munió d’excel•lents arquitectes que treballaven als pobles i ciutats de les províncies de Tarragona, Lleida, Girona, i fins la mateixa Barcelona, ‘amagats’ al coneixement de la ciutadania.
No podrem, dissortadament ‘ ressuscitar-los’ a tots, fins fer-ho d’una minoria seria ja un èxit, en aquest país de cecs.
La descripció ens diu que l’edifici està situat a l'oest del nucli antic de la població de l'Escala, a la vessant sud del puig del Pedró, davant l'avinguda Lluís Companys. Es tracta d'un edifici de planta més o menys rectangular, format per diversos cossos adossats. El nucli original està situat a la part davantera i consta d'un cos central rectangular, amb la coberta a dues vessants de teula, i dos cossos més adossats als laterals. A l'extrem nord hi ha un petit cos de planta rectangular, a mode de torre, i al sud, una crugia més gran on s'ubica la porta d'accés original a l'edifici. Ambdues crugies estan cobertes amb teulada a dues aigües. Tota la construcció s'organitza en una sola planta. La façana principal d'aquest nucli presenta una filada de finestres central, amb les obertures rectangulars amb l'ampit i la llinda bastits amb maons. Al costat sud hi ha una gran portal, amb la llinda triangular bastida amb maons. A la part superior, dues finestres circulars de maons i l'escut de la població al centre del coronament. El cos situat al nord presenta tres estretes finestres al nivell del pis i un òcul de maons al centre del parament. El coronament dels dos cossos laterals és esglaonat i rematat amb maons. A l'interior, l'espai és diàfan i presenta sostres alts, bastits amb embigat de fusta amb solera de llates i maó pla. Les obertures són d'arc rebaixat bastit amb maons excepte el portal interior del cos sud, que és d'arc apuntat i de mides molt grans. Els murs són bastits amb pedra sense desbastar lligada amb morter de calç. Amb la rehabilitació de l'edifici es va afegir un gran cos rectangular a l'est, que inclou oficines, despatxos..., amb l'accés actual per la banda sud, al carrer de l'Escorxador. Exteriorment, tota la construcció es troba arrebossada i pintada de color blanc.
Els safarejos tenien unes proporcions excepcionals.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada