LA CASA DE ES CLAPERS DE MALGRAT DE MAR. EL MARESME

Quan retratava l’edifici que acull avui la Biblioteca ‘ La Cooperativa’ de Malgrat de Mar, una casa senyorial construïda a finals del segle XVI, com a residència del batlle del terme del Castell de Palafolls amb jurisdicció a la Vilanova de Palafolls (l´ actual Malgrat), pensava que fora una ocasió d’or per insistir en que en la llengua catalana anterior al genocidi de 1714, l’article salat era la forma habitual, la casa va pertànyer a la família de es Clapers , la contracció Desclapers serà posterior, i adquirirà amb el temps – com en molts altres casos – caràcter de permanència.

Trobava dades relatives a les ordinacions sobre la pesca i la venda del peix al 1401-1414, que foren donades per Guillem des Clapers; l’àmbit territorial al que fan referència aquestes ordinacions va des de el pla del Grau a Malgrat fins a les platges de S´ Abanell a Blanes, es a dir, a banda i banda de la Tordera en la seva desembocadura.
http://historiesdemar.wordpress.com/2012/10/16/ordinacions-sobre-la-pesca-i-la-venda-de-peix-al-bescomptat-de-cabrera-1401-1414/

El casal esdevindrà hospital de sang (segle XVIII).

Seu del Casino Malgratenc (segle XIX).

Seu d'una cooperativa obrera de consum (segle XX).

Seu de la Biblioteca Pública de Malgrat de Mar ( segles XX i XXI )

La descripció tècnica ens diu ; Casal de planta baixa pis i golfes. Carreus de pedra a les cantonades,brancals i llindes, portal adovellat de pedra, amb escut nobiliari, resta arrebossat. Balcons en planta pis i garites de defensa a les cantonades; òculs a les golfes, i cornisa llisa a la façana principal, coberta a quatre aigües de teula.

Tenia ocasió de departir amb una bibliotecària que ens ensenyava un dels antics cups d’oli, enraonaven també del topònim Malgrat, i del seu origen , del que defensem un significat, que contradiu l’explicació ‘tòpica’ – anar a treballar de ‘malgrat’, i que contradiu també la que defensa la Generalitat de Barcelona ‘Malgrat, en la documentació antiga ja apareix la forma Malgrat (Segle XIV), probablement prové del llatí MALE GRATU ‘lloc improductiu’; de Mar, per la situació litoral’; i fins altres possibles significats que recull Manel Bofarull i Terrades , q.e.p.d; apliquem aquí el tradicional sentit descriptiu dels topònims, i veurem que aquest ‘mal’ té relació amb una elevació del terreny, i aquest ‘grat’ ens confirma la bondat del lloc, ‘turó gentil’ , com en el lloc homònim de la comarca de la Segarra, al ‘forat negre’ de Catalunya.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com