Sabia ja quan retratava aquestes cases, que no disposa el Consistori d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i que trobaria – en el millor dels casos – una més que minsa informació d’aquestes obres de Joaquim Lloret i Homs (Barcelona, 1890 —Barcelona, 1988 ), que aixecava aquestes dues cases d’estiueig per encàrrec de Lluís Matas ?, i Josep Matas ? , que han passat a ser conegudes com ‘les torres bessones’.
http://www.costadebarcelonamaresme.cat/documents/santandreudellavaneres.pdf
A la segona dècada dels anys 20, quan començava a treure el nas el primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ), el cens de Sant Andreu de Llavaneres era de 1.314 ànimes. No se us fa estrany que NINGÚ sàpiga el cognom matern dels promotors d’aquestes cases ?. O els lloc i data del seus naixement i traspàs ?
Tinc clar que una de les millors formes de ‘desfer un país’ passa per eliminar el seu passat, per ‘matar les seves arrels’, per fondre la identitat petita de cada comunitat; així els referents col•lectius s’identifiquen en frases com UNA, GRANDE, LIBRE . En aquesta tasca miserable uns per acció i els altres per omissió, tothom fa el seu paper.
El fair-play – som catalans - ens obliga a reconèixer que l’embranzida contra el català fa dia si i dia també, passos endavant, i que les expectatives no son gaire galdoses.
Felicitar als que – aparentment – sembla que guanyen és cosa obligada, com fer-ho també amb els seus col•laboradors locals, sense els quals aquest treball d’assetjament i enderroc ( acoso y derribo ) no fora possible.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada