ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT NICOLAU DE MIRA A MALGRAT DEL MAR. EL MARESME

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de l’església parroquial de Malgrat de mar, advocada a Sant Nicolau de Mira, dit també de Bari, llegia que l’església que s’alçava al segle XVIII , fou reconstruïda - sense que sàpigues veure qui va ser l’autor de l’obra - entre els anys 1940 – 1949.

La planta de l’església té forma de creu llatina, amb una nau central i dues de laterals, separades per gruixuts pilars i amb cúpula al creuer. De grans dimensions (45 metres de llarg per 24 metres d’ample), per aquesta raó se la coneix com “la catedral de la costa”.

La façana, neoclàssica és obra del segle XVIII; presenta la portalada allindada, una fornícula amb decoració escultòrica que conté la imatge del sant i una rosassa que il•lumina l’interior de la nau. Cal destacar de la mateixa, la portalada i l’aplacat de la part central en peces de marbre color blanc-gris.

A l’esquerra de la façana hi ha el massís campanar de torre, vuitavat, alçat també el segle XVIII que resta però inacabat.

A l’àbssis trobem una llarga garita feta amb rajols i que té petites obertures per a armes de foc.

A l’interior destaca la capella del Santíssim, a la dreta del presbiteri, projectada (1978) per Mossèn Genís Baltrons Robert ( nascut l’any 1932, Nomenat rector de Sant Daniel l’any 2009, i Capellà del Monestir de Monges Benedicitines de Sant Daniel 21/07/1964 , Canonge del Capítol Catedral de Girona 01/05/1981) , que presenta un altar en forma de taula domèstica, i els seients són escons que evoquen una família. El sagrari és fet per un cercle fet amb trossos d’eines de pagès.

Utilització de carreus a les cantonades i campanar; maçoneria als murs i teules per la coberta.

Llegia que s’alçava damunt una primera capella dedicada a sant Antoni Abat, patró modernament dels animals, i protector benemèrit de la ‘ vida natural’ i les activitats que s’hi relacionen, agricultura, pesca , Castellà ens imposarà a Sant Isidre en les activitats pròpies de la pagesia , en la seva dèria de fer-nos perdre els signes de la nostra identitat.

L’església ‘ nova’ fou consagrada el 1563 essent bisbe de Girona, Arias Gallego.

Serà ampliada els anys 1630 i 1767.

L’escultor Claudi Perret ( Barcelona segle XVI —Perpinyà, 1621 ) , féu (1607) el retaule de Malgrat, juntament amb el fuster Simeó Olivares.

Agustí Gibert y Xurrich (1704-1779), va ser una de les persones que van fer possible ‘l’església nova de Malgrat ‘ , Joan Piña Pedemonte, revela detalls pràcticament inèdits de ’la Catedral de la Costa’

El 1761, Josep Moner, mestre de cases, es lamenta per haver perdut l’encàrrec de la construcció de la església parroquial.

El 1762, declaració notarial sobre l’elecció popular del projecte i model de l’arquitecte de Barcelona Francesc Trillas.

No trobava cap dada que expliqui l’advocació a Sant Nicolau de Mira ( dit a l’occident de Bari ) , que fou empresonat i torturat, com a conseqüència d’un decret de l’emperador Licini contra els cristians, posteriorment alliberat per l’emperador Constantí, va participar en el concili de Nicea, en què va defensar les seves tesis sobre la divinitat de Crist tot condemnant les doctrines d’Ari, que la negaven. En totes les disputes eclesials, es guanyava l’adversari amb una suavitat extrema. Defensava sempre els dèbils i aconseguia moltes conversions. La seva generositat el va fer llegendari.

Nicolau de Mira va morir el 6 de desembre del 345, una data que aviat es va celebrar: la gent de Mira deixava menjar per al sant i palla per als cavalls a la porta de casa. L’endemà, els nens hi trobaven regals i joguines, un costum que es va anar estenent més enllà de la ciutat. Protector dels mariners, es va convertir en patró de Grècia, Turquia i Rússia. Quan, davant de l’amenaça de les invasions musulmanes, les seves restes perillaven, l’any 1087 van ser traslladades a la ciutat de Bari, al sud d’Itàlia, on encara es troben. El culte de la gent de Bari va engreixar considerablement el seu repertori de miracles. Des de llavors, a Orient el coneixen com a sant Nicolau de Mira, i a Occident, com a sant Nicolau de Bari. La fama del bisbe que ajudava els desvalguts es va estendre per tot el món medieval. De fet, va ser una de les figures populars més estimades i, des de mitjan segle XIII, el dia de Sant Nicolau l’hàbit de fer regals als nens es va anar estenent.

L’església va patir els estralls que provocava la sedició dels feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑAOLA , consta que s’incendia i es saqueja l’església, i van desaparèixer els objectes de més valor (dues custòdies, una creu i l’orgue).

Ens agradarà tenir a l’email coneixercatalunya@gmail.com noticia de les raons que portaven a dedicar a Sant Nicolau, l’església de Malgrat de Mar.