diumenge, 26 d’agost de 2012

SANT ESTEVE DE BIXESSARRI. SANT JULIÀ DE LÒRIA. ANDORRA.


Bixessarri és un població situat a la parròquia de Sant Julià de Lòria.

El nom del poble té moltes variacions en la pronúncia: Bixissarri, Bixisarri, Bixessarri, Bixesarri, Bissisarri. El Comú de Sant Julià de Lòria va demanar a la Comissió de Toponímia d’Andorra l’opció Bissisarri, però els caps del poble van demanar conservar el poble amb el nom de Bixessarri com apareix en diverses obres de referència.
La població segons el cens de l’a. 2009 tenia 40 habitants. El poble partit per el riu i la carretera és molt bonic i les seves cases llueixen ben conservades i restaurades.

Pujant la carretera al marge dret en una petita placeta es troba l’església de Sant Esteve. Des de fora em va sorprendre saber, que tal com es veu en la part superior de la llinda, es datada en l’a. 1701 perquè té tota l’aparença d’una romànica més antiga.
L’edifici és de planta rectangular, sense absis i amb coberta a dues aigües. Té campanar de cadireta i porxo. La nau, amb una porta oberta a l’oest i quatre finestres possiblement posteriors està aixecada amb pedres de mida mitjana i petita. La coberta és de bigues de fusta vista.

La porta , emmarcada entre dues finestres presenta la llinda, els muntants, la faixa i les testeres decorades amb sanefes.

El campanar de paret d’un sol ull s’alça a dalt de la façana oest. En aquesta mateixa façana s’adossa un porxo amb coberta a dues aigües.
A l’interior la nau és emblanquinada, l’espai de l’absis, a un nivell superior és presidit per un retaule barroc del Sant. La nau amb un soler de pedres conserva part del mobiliari i el cor de fusta barroca del s. XVIII i XIX.

El retaule es va haver de restaurar i una vegada finalitzada la restauració és va d’adequar l’edifici de filtracions d’aigua, drenatge perimetral exterior i restauració de la coberta i finalment fer obres en l’interior per poder situar-lo novament en l’església. Va ser retirat de l’església l’a. 2003 i va tornar al seu emplaçament el juliol del 2010.

El retaule es compon d’un primer nivell format per una triple arcada separada per pilastres que sosté un entaulament del qual arrenca la cimera del segon nivell. A la taula central hi ha Sant Esteve, al costat esquerra Sant Miquel llancejant al dimoni i a la dreta Sant Andreu. Culmina l’obra un frontó amb la representació del calvari.

La qualitat pictòrica és molt elevada i surt de la tònica d’art barroc del Principat. La gama de colors no és gaire variada, els colors utilitzats són el vermell, el blau, el groc, l’ocre, el blanc i el negre. La relació de tons freds i càlids és força equilibrada.

El retaule s’atribueix segons l’equip de investigadors de la Universitat de Girona i de Rosa Maria Cases a l’artista barroc fins ara conegut com Jeroni d’Herèdia o també Mestre d’Ansalonga de gran difusió en les obres pictòriques de les Valls. Entre altres retaules els de Sant Miquel d’Ansalonga, Sant Pere d’Aixirivall i la pintura damunt de tela amb la representació de Sant Pere de l’església de Sant Jaume de Ransol.

El davant de l’altar tèxtil de Sant Esteve de Bixessarri, possiblement del s. XVIII s’ha substituït per un de similar. La roba original s’ha netejat i s’ha dipositat temporalment en les dependències del Patrimoni Cultural d’Andorra per motius de conservació.

Val la pena protegir la herència dels nostres avantpassats arribada a nosaltres a través dels segles.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Berga, 25 agost 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada