dilluns, 6 d’agost de 2012

SAFAREIGS I “LLANOS”. SERRA D’ARACENA I PICS D’AROCHE. HUELVA.

En la nostre estada per terres andaluses la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur vam parar-nos en diverses ocasions davant dels safareigs de diferents pobles.

Aquest elements destaquen com els mateixos pobles pel color blanc del seu parament. Reflecteixen el cru sol de les terres del sud espanyol.
Segons dades van ser construïts a principis del s. XX, no fa tants dies, per evitar que les dones tinguessin de fer la bugada al riu. Consten d’una font, un abeurador i els propis safareigs. Alguns són coberts i l’aigua de la font abans d’entrar en els safareigs omplia l’abeurador dels animals.

En la nostre ciutat en tenim uns quants que encara són un record per moltes berguedanes. Quan es devien reunir unes quantes senyores “quin safareig es feia de la roba bruta de molt conciutadans”.

Les rentadores elèctriques segurament són un avantatge pel treball de les ames i els amos de casa.

En Linares de la Sierra hi ha panells de ceràmica en poesies que parlen dels nois i les noies quan festejaven a la font.
Altre detall que va cridar la nostra atenció són el denominats “llanos”. Simplement, l’entrada de la casa empedrada fent dibuixos per al vespre quan arriba la fresca de la nit poder ajuntar-se la família i els veïns a enraonar. A vegades el dibuix tenia una motivació familiar.

Ens hem recorden quan al vespre és reunien també a fer petar la xerrada fins l’hora de sopar.

El televisor i la vida moderna ha acabat amb aquestes costums, no sabem si per millorar i ser més feliços.

Text: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Berga, 30 juliol 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada