dijous, 23 d’agost de 2012

EL TUB PORTA DOCUMENTS

El jove remena en el calaix de la taula del despatx. El seu pare l’ha telefonat per dir-li que busqui certs documents i els hi porti a la universitat. Però malgrat seguir les indicacions no aconsegueix trobar el sobre indicat. Finalment pren el telèfon i li truca per demanar-li de nou les instruccions.

La recepcionista li respon que el seu pare, el professor Matas, és en una reunió i no pot entrar a preguntar res. Insisteix més la senyoreta contesta sempre que no hi pot fer res perquè una reunió del claustre de professors no es pot interrompre mai. Cansat deixa l’encàrrec que quan sortí el telefoni per continuar la recerca.

Penja l’aparell i posa en ordre tots el documents que ha tret dels calaixos intentant quedin on eren abans. Empeny una carpeta i sona un soroll estrany. Enfonsa la mà trobant un objecte metàl•lic que encuriosit treu i diposita damunt la taula. Un tub ennegrit pel pas dels anys i amb una tapa daurada que el tanca. Un porta llicència de soldat.

L’obra i dintre troba una sèrie de documents. El posa plans damunt el tauler i comença a llegir-los. Quina sorpresa de tot això no en sabia res.

Unes terres a Sud-americà que pertanyen en part al pare i una fotografia molt vella amb una noia que segons el revers és diu Eliana. Sospita que el pare de jove no era tan seriós i sever com ara. I si li pregunto a la mare, li donaria raó o s’horroritzaria al saber-ho. Millor callar i en tot cas primer preguntar-li al pare.

Assentat a la taula mira els calaixos i se n’adona que la dreta també podia ser l’altre costat segons s’ho miri. Obre el calaix i just enmig troba el sobre que li havia demanat el pare. Pren la carta i tanca el calaix, després enrotlla els documents i cuidadosament els recull en el tub per posar-lo on era abans.

Aleshores fa el pensament de portar el sobre al pare i callar el referent al tub ja què podria ser una bomba explosiva que malmetés l’harmonia de la casa.

En aquestes entra la seva mare i veient el tub comprometedor damunt la taula diu:
 Ves per on el teu pare encara guarda els documents de la meva cosina Eliana. Potser encara hi ha la fotografia que el hi vaig fer. Érem tan joves. Va ser en el nostre viatge de noces. No te’n recordes la tieta Eli.

El jove és dona un cop a la front. La tieta Eli, però, si no ho sembla. Tan prima a la foto i tan grassa com és ara.

ABANS DE TENIR QUALSEVOL MAL PENSAMENT D'ALGUNA PERSONA MÉS VAL ASSEGURAR-SE'N SI SÓN UNA REALITAT O UNA QUIMERA.

Text: Miquel Pujol Mur.
Berga, 21 agost 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada