dimarts, 14 de febrer de 2012

SORTIDA FRUSTRADA (Avís als navegants)


Amb tot el meu optimisme, recordant que fa uns anys havia visitat les pintures rupestres de Cogul
, vaig decidir anar-hi després de fer una lectura de l’actualitat de l’indret a través de la informació proporcionada per Internet:

Les coves del Cogul són un dels jaciments de pintures rupestres més destacats d'art rupestre llevantí, que s'estenia durant el epipaleolític per tot el llevant de la Península Ibèrica. L'indret, situat al Cogul, a les Garrigues, és anomenat Roca dels Moros, i consta el seu ús com a santuari o lloc màgic pels ibers i romans. El conjunt està preparat per a la visita del públic... Prop de les pintures hi ha un cementiri amb tombes excavades a la roca viva...

Decebut. Res de res. Tot abandonat, si bé hi ha una construcció d’obra moderna, metàl•lica i cristall que un dia deuria ser l’habitual Centre d’Interpretació, ahir dia 13 de febrer del 2012, no hi havia cap signe d’activitat propera, tot volent pensar que potser essent dilluns feien festa setmanal... Els esbarzers i brutícia feia temps que tenien cura de l’entorn.

Ja que hi era, no em vaig voler perdre l’ocasió de tafanejar per aquell indret solitari, sense protecció efectiva, ni personal de vigilància, doncs amb facilitat em vaig fer pas: cap resta de pintures rupestres... Tampoc vaig trobar indicacions d’haver sigut traslladades les pintures a cap altre indret més protegit i a càrrec del Departament d’Arqueologia de la Generalitat, títol que apareixia a la porta de cristall del Centre.

En arribar a casa he enviat un mail a les corresponents autoritats (Ajuntament, Arqueologia, Patrimoni) interessant-me per aquesta Cova del Moro de Cogul i el seu avenir.

En cas, que tant vos com el vostre equip en sabés el motiu del tancament, definitiu o provisional, prego m’informéssiu.
------------------
De totes maneres no vaig perdre el temps. De retorn a casa i coincidint que l’hora i l’estómac em recordaven que tenia que parar per fer un mos, vaig coincidir en passar per Granyena de les Garrigues, on en el Restaurant Nova Garbinada em van servir un primer plat de cargols a la brutesca, seguit de bacallà al forn, tot acompanyat per un vi bo del terreny, postra i cafè: menú del dia a escollir entre altres plats: total 11 €.

Seguint pel camí a casa, em vaig parar a Juncosa on ja hi havia estat per localitzar i visitar la capella troglodita de Sant Joan:

El nom de Juncosa ve donat perquè el lloc on es va situar el primer enclavament era un putxet rodejat de joncs. A la plaça del Castell es troba el monòlit que escenifica la llegenda de quan Déu va clavar la punta del compàs per dibuixar el món. L’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu fou construïda entre els segles XVIII i XIX. Els pòrtics (els perxis), eren les portes d’accés a la fortificació del segle XIX.


Als afores, a un quilòmetre, sota d’una roca, es troba l’ermita troglodita de Sant Joan. Temps enrere, era costum anar-hi en processó amb Sant Isidre (patró del poble) por la Festa Major de Maig, perquè els dos Sants parlessin i fessin possible que plogués. Mitjançà la intervenció de Sant Joan es curaven les malalties de braços i cames i l’aigua que goteja de la roca i que va a la pica de pedra és bona per les malalties dels ulls.


Per les rodalies de la població s’hi han contat més de 30 cabanes de pedra i varis aljubs, així com pous de gel. Les cabanes de volta son construccions rurals de pedra seca, de planta rectangular, circular o quadrada i cobertes amb volta de canó, apuntada, plana o cònica.

Per construir una cabanya, el pagès buscava un lloc adient dins de la finca, amb pedra abundant. La condicionava per ell i el seu animal de càrrega. A vegades, per construir-la, aprofitava l’espai escarpat a la roca al retirar la pedra, buscant la màxima fermesa on recolzar l’obra. Al voltant de la cabanya se solia plantar un pi que quan el temps acompanyava, s'hi feien als àpats i la migdiada. Prop de la cabana, es construïa l'aljub, o cisterna, fet a la roca, de planta rectangular, circular o quadrada, de 1 x 1,5, on s'emmagatzemava l'aigua de la pluja. Al costat de la porta s’instal•lava una pica de pedra per abeurar els animals.

La cabana va acompanyar l'olivera en la seva colonització de la comarca i quan aquesta es convertí en el cultiu predominant, la cabana va passar a ser la construcció rural més emblemàtica de les Garrigues. La cabana més antiga a la comarca és de l'any 1738 i la del terme de Juncosa és de l'any 1830.

És molt segur, que una fitxa semblant ja forma part del vostre blog: la meva aportació només ha sigut només anecdòtica sobre una sortida frustrada... al 50%.

Fins el següent contacte. Enric.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada