diumenge, 19 de febrer de 2012

Al·legat en favor de la Vida i en contra de la corrupció

Que els Governs de Rússia i Xina, vedin la condemna de la Comunitat
Internacional, per la repressió del Govern Sirià ( un altre   genocidi del
Segle XXI), amb l’excusa no sostenible que atempta i viola la sobirania
d’aquest estat; dos països on els seus respectius governs no han tingut cap
manies d’atacar-ne d’altres amb el seu afany expansionista a lo llarg de la
història  ( per exemple Txecoslovàquia- Japó, cal refrescar la memòria), és
una excusa que no se la creu ningú, o al manco jo. I a més que han violat
sistemàticament els drets humans, també amb el silenci còmplice de la
Comunitat Internacional, crec que va més enllà de la falsedat i de la
hipocresia. 
Valen més les seves posicions geoestratègiques en aquella zona d’orient, que
les mils de vides humanes que el Govern Sirià està assassinant impunement. I
és clar, no cal fastiguejar als amics, no fos que es rebotin, i ens creïn
problemes, de negocis i basses militars. Una vergonya per als dos governs, i
per la ONU.  Cinc mil assassinats, perquè  condemnés la repressió i exigís que
compleixin amb el pla de transició  proposat per la Lliga Àrab. Mai em cansaré
de fer un al·legat en favor de la vida i que aquesta l’empari amb unes
condicions dignes. 
Em rebenta veure com la barroeria i la indignitat plana sobre el món. Que la
corrupció - quasi a tots els nivells- s’escampa com una basa d’oli i persones
altament privilegiades i que teòricament haurien de donar exemple, no els
basten els seus privilegis, que encara han de robar  els doblers nostres, de
tots els ciutadans i ciutadanes per a poder dur un tren de vida de luxe, i
supòs que deu esser per a cobrir les seves mancances com a éssers humans
equilibrats. 
Són els depredadors de la resta de l’espècia humana i no tenen consciència ni
cap tipus de valor a l’hora d’actuar i crear el seu regne de robatori sobre
les espatlles dels més fràgils, valent-se del seu lloc i estatuts , ves a
veure de quina oiosa manera l’han aconseguit. A més, la seva supèrbia els dóna
a pensar i creure que mai seran trobats per la justícia. Mentiders, hipòcrites
i falsos. 
En tenim un bon exemple amb la reforma laboral ( retorna l’esclavitud en ple
segle XXI? Hi ha molts motius per pensar que si); quan en plena campanya
electoral ( mireu vídeos i hemeroteques) s’ompliren la boca els màxims
responsables del Pius Pius, que mai la farien afavorint l’acomiadament,
inclusiu es permeteren criticar el PSOE, i a Zapatero que segons ells l’havia
afavorit amb les mesures preses. 
I ara, via punitiva, anul·len uns drets adquirits amb anys de reivindicacions
i lluites  de la classe treballadora. Queda meridianament clar, que són els
braços executors de la classe empresarial i financera. Volen més i no es
conformen. El sistema creat, els afavoreix en tot. Ells legislen i executen. I
no remuguis que tenen la policia i si ve al cas l’exèrcit. 
I els sindicats han badat?  O han fet deixament de les seves funcions a
consciència?  I just ara, quan el pastís està cuit i damunt la taula, aixequen
el crit al cel ( més que patètic) . On eren quan s’estava tramant aquesta
injustícia en contra dels que diuen representar: els treballadors? Idò, jo vos
ho diré, rient les gràcies del gran capital i cuidant-se prou bé, de no perdre
l’estatus aconseguit per la cúpula sindical. 
De moment, s’atreveixen a convocar una manifestació (  no hi aniré, no em sent
representat en absolut ni crec amb ells) , ja que si intentessin convocar una
vaga general, podria esser, que els deixessin amb el cul enlaire i encara
perdrien més credibilitat de la perduda.
I els retalladors de drets laborals, sanitaris, culturals i educació , estan
situats en tots els àmbits: Estatals, autonòmics i municipals. I per un altre
costat fan despeses totalment inútils que a més posteriorment són deficitàries
que haurem de pagar ,  tots nosaltres amb els nostres impostos. I a mida que
avancen, segueixen escurant-nos les butxaques per poder fer front a una
nefasta gestió, amb uns sous que són de jutjat de guàrdia. Seguirem callant? 
El que ha passat al País Valencià amb la repressió als estudiants ( molt
joves) que es manifestaven confirma el renaixement del  neofeixisme. Rememor
records del temps d’en Franco i els grisos. Quin oi!
      
      Josep Bonnín 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada