dimecres, 24 de gener del 2024

TENIU DADES HISTÒRIQUES DE L’ERMITA DE SANT SEBASTIÀ DE TALARN?. EL PALLARS JUSSÀ

 

Llegia a Patrimoni Gencat ; Ermita, molt modificada, d'una nau de planta rectangular amb laterals adossats i tres portes, una per cada cos a la façana principal a llevant, amb ull de bou i campanar d'una sola obertura. Els murs són de carreus reblats i han estat arrebossats i repintats d'un blanc llampant. La coberta és de teula àrab.

Sant Sebastià de Talarn és una ermita de la vila de Talarn, pertanyent al terme d'aquest nom, del Pallars Jussà. Està situada al nord-oest de la vila i al sud-est de l'Acadèmia General Bàsica de Suboficials, dalt d'un turonet entre la llau dels Sabarissos (est) i la llau de les Maçanes (oest).


https://www.talarn.cat/el-municipi/festes-carpeta-oculta/aplec-de-sant-sebastia

Fotografia  de Sant Sebastià de Talarn. Enviada  per Josep Bertran Cuders, fill de Talarn.




https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/11/goigs-sant-sebastia-talarn-pallars.html


 Que Sant Sebastià   i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

dimarts, 23 de gener del 2024

IN MEMORIAM. LA FONTANA DEL BARÓ DE LA BARRE DE FLANDES. BARCELONA

  

Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)


Anàvem trobant algunes dades :


Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)

 

Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930


Francesc Vidal Palmada (  1.894 - 1958 )

 

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922)

 

Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 - s XX + ? )

 

Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)

 

Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)

 

Lluís G. Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)

 

Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 - 24 de desembre de 1985)

  

Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 - Buenos Aires, 1961)

 

Joaquim Danés y Torras, (Olot, España, 1888-1960)

 

Marcel·lí Gausachs i Gausachs, ( 1891-1931),


Josep Maria Batista i Roca (Barcelona, 26 de juny de 1895 - Barcelona, 27 d'agost de 1978)


Ricard de Mir i Massana ( (Barcelona, 1886 – Catalunya, segle XX) 


JOAN XICART I RIGUAL ( Barcelona, 18 d'octubre de 1878 + Barcelona, 1954


Manuel Mir i Escudé (Barcelona 1877 — 1931), retratava l’any 1893,         Vista general de La Fontana, Vila de Gràcia




https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4109/rec/4

L'edifici de l'Espai Jove La Fontana era una residència senyorial enjardinada.

La façana s'ha modificat, però encara es pot figurar com era l'edifici original.

A mig camí entre una casa de pagès (masia) i una luxosa mansió de finals del segle XVIII, el baró de la Barre de Flandes, va ordenar construir el palauet que actualment és l'Espai Jove La Fontana.

 Més coneguda pel seu bosc amb estàtues, fonts i fonts, de la casa es conserven la contundent cornisa que la tanca i, on ara hi ha el pati de l'escola, les arcades de mig punt sobre pilars quadrats de la galeria.

La casa del baró ha estat la seu de l'Escola Laboral i de la Guarderia Infantil Parroquial Santa Teresa del Nen Jesús.

L’edifici actual no te res a veure amb aquella imatge de 1893

https://ajuntament.barcelona.cat/centrescivics/es/detall/espai-jove-la-fontana_99400219575.html

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


SANTUARI DE ROCACORBA QUE RETRATAVA EL JOAN XICART I RIGUAL, PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. CANET D’ADRI. EL GIRONÈS.

 

Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)


Anàvem trobant algunes dades :


Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)

 

Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930


Francesc Vidal Palmada (  1.894 - 1958 )

 

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922)

 

Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 - s XX + ? )

 

Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)

 

Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)

 

Lluís G. Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)

 

Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 - 24 de desembre de 1985)

  

Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 - Buenos Aires, 1961)

 

Joaquim Danés y Torras, (Olot, España, 1888-1960)

 

Marcel·lí Gausachs i Gausachs, ( 1891-1931),


Josep Maria Batista i Roca (Barcelona, 26 de juny de 1895 - Barcelona, 27 d'agost de 1978)


 Andreu.Mir Escudé, (1885-1966),


Ricard de Mir i Massana ( (Barcelona, 1886 – Catalunya, segle XX) 


JOAN XICART I RIGUAL ( Barcelona, 18 d'octubre de 1878 + Barcelona, 1954)

Retratava l’any 1926 “ Vista general del Santuari de Rocacorba “ a Canet d’Adri, a la comarca del Gironès.



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6358/rec/3

Ho faríem amb el  Josep Olivé Escarre ( Sant Llorenç Savall ,  2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès,  6 de maig de 2019), l’any 2017



https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/01/santuari-de-rocacorba-conegut-tambe-com.html

S’adverteix una “ voluntat de menystenir “ en l’omissió de dades de les persones que col·laboraven amb el Fons Estudi de la Masia Catalana. Cap dubte pel que fa a la intervenció de la dictadura franquista,  constant en el seu ànim de “ dessolar la terra “ en tots els àmbits



http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/biografies/fitxa/79.html


El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

dilluns, 22 de gener del 2024

IN MEMORIAM. EDIFICI DE L’ESCOLA PÚBLICA DE BUTSÈNIT ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. TERME DE MONTGAI. LA NOGUERA

 

Llegia de Butsènit; la terminació -tsènit ve del nom de la tribu  bereber dels Zanata, el nom doncs faria referència a algú  d’aquest tribu que “ fundava “ el poble

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=11515

Trobareu més informació a ;

De l’escola llegia que aixecava l’any 1914, ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres a l’email castellardiari@gmail.com


https://www.montgai.cat/descobreix/informacio-turistica-montgai-i-butsenit.pdf

Sou pregats d’ajudar-nos en la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, enviant-nos imatges i dades a l’email castellrdiari@gmail.com

Que  la Marededeu   i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»


L’ESGLÉSIA VELLA DE GIRONELLA. EL BERGUEDÀ

 

El Ramon Fabregas, publica una fotografia, des de Gironella un raconet molt apreciat per mi.


Llegia al Mapa de Patrimoni que l’església de Santa Eulàlia, “la vella “, és un  edifici religiós que ha sofert al llarg del temps nombroses modificacions que han variat substancialment el seu aspecte original. Actualment es conserva una nau, de planta rectangular orientada est-oest, amb un absis poligonal adossat al qual s'aixeca l'estructura d'un antic campanar, format per una torre massissa que s'alça en el lloc on hi havia el transsepte de l'edifici primitiu. Exteriorment presenta uns paraments realitzats amb carreus escairats i disposats en filades regulars i col·locats a trencajunts. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici; de fet és el resultat d'una intervenció contemporània que sobreposa una estructura de bigues i peus drets de ferro damunt l'antiga coberta (de lloses, visible en l'espai sota coberta). En aquest espai interior de la coberta es poden observar les direccionalitats de les voltes de la nau i del que resta de l'antic transsepte. A la façana principal s'observen les modernes intervencions en el portal d'accés i en l'ull de bou situat damunt el portal, així com quatre finestres de mig punt tapiades amb obra de maó vist. La façana lateral està defensada per un tancament translúcid i damunt del qual s'observa un ull de bou i un seguit de finestres de mig punt tapiades apreciables des de l'interior de la coberta. A l'interior de la nau es pot observar la coberta a base d'una volta de canó apuntada que es desenvolupa fins a la zona de presbiteri; a partir d'aquest punt, la coberta de l'absis adopta la forma de volta de creueria, amb les nervadures corresponents i la clau de volta amb el relleu presentant a Santa Eulàlia i els atributs del seu martiri (palma i creu) així com dues pinyes que fan referència a la família Pinós. En el mur sud de la nau s'observen tres grans arcades de mig punt que descansen damunt grans pilastres, llevat de la central que disposa d'un suport de secció circular. La torre campanar presenta una doble filera d'obertures, les de la inferior són altes i estretes coronades per un arc de mig punt, i les superiors més baixes. L'accés al capdamunt de la torre es realitza mitjançant un escala de cargol de graons de pedra que s'eleva fins la zona de les finestres inferiors.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/01/goigs-santa-eulalia-patrona-de.html

  Que Santa Eulàlia    i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»


diumenge, 21 de gener del 2024

TENIU UNA IMATGE DEL JOSEP MARIA VILARRUBIA VERNEDA QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?. TORRELLEBRETA. MALLA. OSONA

 

Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

Anàvem trobant algunes dades :

Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)

Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930

Francesc Vidal Palmada (  1.894 - 1958 )

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922)

Ramon Muixí i Roig,  (Tàrrega, Urgell, 1911 - s XX + ? )

Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)

Afegia ara al Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967), que retratava cap a 1932,  Mas de Torre-Llebreta al peu d'un turonet a Malla



NO en trobava cap imatge, sou pregats de fer-nos-en arribar una a l’email  castellardiari@gmail.com

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

 El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

dissabte, 20 de gener del 2024

IN MEMORIAM. CAPELLA I MASIA DE SANT MAMET. SEVA. OSONA

 

Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

Muixí i Roig, Ramon  (Tàrrega, Urgell, 1911 - s XX + ? )  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Ha obtingut diversos premis. S'ha especialitzat en projectes de decoració.

https://dadescat.info/mosq.htm

https://buscar.combatientes.es/resultados/Ramon/Muixi/ROIG

Era  l’autor del dibuix Can Mamet, a Balenyà


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1460/rec/1

L’enciclopèdia la situa al terme de Seva.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-mamet-seva

N’havíem publicat:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/01/capella-de-sant-mamet-de-balenya-seva.html



https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/12/goigs-sant-mamet-balenya-i-seva-osona.html

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.