divendres, 29 de novembre del 2019

LA PETJADA DEL DIABLE A LA COMARCA DE LA SELVA. GIRONA.CATALUNYA

El Pere Julià Subirana‎ publica una fotografia de la roca coneguda com ‘ la petjada del diable’, llegia que a Sant Miquel de Solterra o Sant Miquel de les Formigues, una muntanya de 1.202 metres d’alçada que es troba entre els municipis de Sant Hilari Sacalm i d'Osor a la comarca de Selva, van coincidir un diable i Sant Antoni Abat.


De tant en tant, jugaven a cartes damunt una pedra.

El Sant, a cada jugada, feia 31, mentre que el dimoni només en feia 30. Fins que el diable, cansat de perdre, llançà una carta amb fúria i quedà clavada a la pedra. Ho va fer amb tanta força que esquerdà la roca, al mateix temps que donava un bot i la seva petja hi quedà marcada.
Per això se l’anomena «La petjada del Diable».

https://lesguillerieskm0.cat/santhilari/la-petjada-del-dimoni/

http://www.xtec.cat/crp-santacolomaf/llegend/index.htm

P/D

Ningú ens ha pogut explicar que feia en aquestes terres Sant Antoni Abad (Alt Egipte, 251 ? - 356), del diable ens explicaven que va entrar en política.

divendres, 22 de novembre del 2019

ESGLÉSIA DE LA SANTA CREU. EL MUJAL. NAVÀS. EL BAGES

El Pere Albert Carreño, retratava la façana del nucli del Mujal, al terme de Navàs, a la comarca del Bages, advocada a la Santa Creu.
Una forma moderna d’irreverència és aparcar vehicles davant dels edificis religiosos.


Patrimoni gencat en fa aquest descripció ; Església d'una sola nau amb la façana principal orientada a ponent.

La porta d'arc de mig punt i amb arquivoltes en degradació és a la façana de ponent.

Fotografia del interior Jordi Contijoch Boada

L'església fou ampliada a mitjans segle XIXè amb l'ampliació de la nau i la construcció del campanar a ponent.

La primera església del Mujal era segurament d'origen Romànic, malgrat les restes no ho permetin confirmar-ho.

El campanar és una construcció de l'any 1854.

El lloc del Mujal que etimològicament sembla venir d'una forma llatina *mŏdiale, derivada de mŏdius, ‘muig, mesura de grans’, és esmentat en la documentació medieval, lligant-lo amb Sant Cugat del Recó i amb el Castell de Castelladral. "Muial" apareix sovint als segle XI i XII.

L'any 1358 el Mujal figura com a quadra. El Mujalt, juntament amb altres llocs d'aquestes contrades passà al domini de la ciutat de Manresa. Així al llibre "D'Inventaris" figura que l'any 1370 "la ciutat ha venuda la jurisdicció de Santa Creu de Mujalt i de Sant Genís de Macadella a Ramon de Peguera, pel preu de 500 lliures barcelonines, les quals s'empraran per les obrers dels murs".

L'any 1632, "Muial" pertanyia a la Baronia de Balsareny.

El Juan Navazo Montero, gaudia com un nen menut, agafant-se a la maneta que permetia aixecar l’aigua d’un pou.


Un cop més s’acompleix allò que es recull a Mateu, 18,1-5.10

RECORD D’UNA BREU VISITA A LA CAPITAL DEL BAGES I DE LA CATALUNYA CENTRAL.

El Pere Albert Carreño, fotografiava emmarcant-la dins d’un dels ulls del mal dit Pont Vell, l’església col·legiata de Santa Maria, coneguda també per Santa Maria de l'Alba i popularment - bé que impròpiament - per la Seu, és sense cap mena de dubte el monument més representatiu de la ciutat de Manresa, i un dels edificis cabdals de l'art gòtic català.


L'església es dreça en el planell superior del Puigcardener, dominant la ciutat, al lloc d'una d'anterior, esmentada el segle X, i substituïda el segle XII per un temple romànic.


L'església, d'estil gòtic català, és d'una nau amb absis poligonal, amb capelles laterals i girola, coberta amb volta de creueria sobre 18 pilastres de secció vuitavada. La nau, d'una alçada excepcional a Catalunya, és apuntalada a l'exterior per 18 arcbotants i il·luminada per una trentena de grans finestrals amb vidrieres policromes historiades. Aquests dos elements l'acosten a la tipologia del gòtic europeu. Les dimensions del temple són 68 metres de llargada, 33 metres d'amplària i uns 30 metres d’alçària. L'amplada de la nau (18'5 metres ) fa que sigui, després de la seu de Girona, una de les naus gòtiques més amples d'Europa. El campanar de torre, de planta quadrada, té una alçada de 50'5 metres. Era rematat per una balustrada substituïda per una barana neogòtica, obra d' Alexandre Manuel Tomàs Soler i March (Barcelona, 24 d'abril de 1873 - ibídem, 28 de març de 1949), al que es pot qualificar de seny ordenador de Manresa.

Des del punt de vista arquitectònic, l'església té un gran interès per la solució intermèdia, de síntesi, que adopta entre l'estructura de temple d'una nau i l'estructura de tres naus, en la qual les capelles laterals -gràcies als grans arcs que les comuniquen- fan l'efecte visual d'unes col·laterals. És per això que calgué construir els arcbotants, ja que calia descarregar el sector que a la part baixa estava foradat amb grans arcs per tal de produir aquest efecte de tres naus. Amb tot, alguns autors creuen més propi parlar de contraforts profunds a dos nivells, que no pròpiament d'arcbotants.

Quedava pendent la visita; Manresa necessita més d’un dia, i avui tocava – que també s’ho val i molt – la Cova de Sant Ignasi, on teníem el goig de coincidir amb un fidels de procedència asiàtica que celebraven l’Eucaristia dins la Cova.


Podem fer nostre el salm 23:1-3 BCI

dijous, 21 de novembre del 2019

EL PESSEBRE DE LA CASA DEL CARRER DEL CALVARI, 15. SANT LLORENÇ SAVALL. EL VALLÈS SOBIRÀ

S’acosta el Nadal, a l’entrada de la casa, llueix una ponsètia, coneguda comunament com a flor de Nadal, i dins, al menjador, damunt d’una tauleta tenim un pessebre.


De l’origen del pessebre, i del costum de fer-ne a Catalunya, se’n ha escrit molt.
https://www.ccma.cat/324/el-pessebre-una-tradicio-que-va-arribar-ditalia-el-segle-xviii/noticia/2828637/

Fa uns quants Nadals que costa entrar en allò que es deia l’esperit del Nadal, veure com s’enduen amics, veïns, i persones a les que tothom qualifica com de ‘bones persones’ ho posa difícil.

I constatar alhora que hi ha delinqüents econòmics que volten lliurement pel carrer, ho fa encara més difícil, oi?.

Si teniu fe, deixeu al Senyor que sigui ELL qui executi la venjança.

dissabte, 16 de novembre del 2019

Ho sabíeu que a Sant Feliu de Codines tenen un rellotge/campanar civil?.

Ens aturàvem a Sant Feliu de Codines perquè el Pere Albert Carreño, pogués retratar una torre campanar de ‘caire civil’; aquest és un fet molt infreqüent per arreu, i s’explica en aquesta població per l’oposició entre els veïns del barri de la Sagrera – al costat de l’església- situat a un costat del torrent del Tura, i el barri dit de la Venderia, situat al costat oposat ; el topònim fa referència – aleshores i ara – a ser aquest un lloc de molt de pas, on hi ha tota mena d’ofertes comercials.

Durant segles, el contacte entre aquests dos barris és féu a través d'un pont ubicat prop de la font del follet.

La rivalitat entre els dos barris, va comportar la construcció d’un segon campanar a la Venderia, perquè els seus veïns – no tenint-se per pitjors que els de la Sagrera - volien tenir "rellotge de quarts y hores... amb sas campanas".


La torre entre mitgeres fou erigida l’any 1796. Té planta baixa i dues plantes. A la façana hi ha una fornícula dedicada a Sant Antoni de Pàdua, i a l’altre costat del carrer, una a Sant Antoni Abad, just damunt de la pastisseria d’aquest nom, en la que dissortadament no tenien ‘codinets’ quan els ho vàrem demanar. Malgrat l’existència de les capelles, , el carrer s’anomena Tomàs Borrell, en memòria del Dr. Tomàs Borrell, metge de poble - ara en dirien de familia - que visitava a cavall (del qual moltes vegades ni baixava) i que visitava pels pobles del Vallès Oriental, i a Sant Feliu de Codines hi té dedicat aquest carrer. https://www.comb.cat/cat/actualitat/publicacions/sic/sic101/sic70.htm

La torre, situada entre els dos cossos principals de la casa, forma part del conjunt arquitectònic de Can Batllori.

Ah!, me’n oblidava, havíem postular l’any 2012 a l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines al premi ‘ destralers de Catalunya’, justament per aquesta imatge, la dels fils dels mal dit serveis públics que desmereixen l’edifici i el carrer.

Imagino, li preguntaré a l’alcalde, Pere Pladevall i Vallcorba (Sant Feliu de Codines, 1964), que els han donat el primer premi, oi?.

dilluns, 11 de novembre del 2019

MAREDEDÉU DE LA CINTA, MAL DITA SANTA MARIA.. LLIMIANA, . EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de l’església parroquial Llimiana advocada a la Mare de Déu de la Cinta , de la que ens diu Patrimoni Gencat ; situada en un penyal sobre el riu Noguera Pallaresa, al centre de la població de Llimiana, trobem la imponent església de la Marededéu de la Cinta. 

El concili d’Efes, 431 D.C, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge , «Mare de Déu» (Theotokos),  i va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atinguessin al decretat en el mateix concili


Es tracta d'una construcció de planta basilical de tres naus, amb forma trapezoïdal divergent vers la capçalera formada per tres absis semicirculars. Les naus són cobertes amb voltes de canó reforçades per quatre arcs torals que descansen sobre pilars semicirculars adossats a pilars rectangulars. Les naus es comuniquen per mitjà d'arcs formers de mig punt. El mur de tramuntana va ser molt transformat amb l'afegit de diverses capelles, una de gòtica, i la sagristia. Als peus del temple s'hi va construir un cor que ocupa el primer tram de les naus. Al mur de migdia es conserven dues portes de l'obra original una de les quals comunica amb el campanar.

L'accés principal actual es troba al centre de la façana de ponent. A l'exterior, conserva a la façana sud un tram d'arcuacions llombardes i la decoració de dues arcuacions, amb mènsules treballades, entre lesenes en els tres absis. Aquests absis tenen la peculiaritat de presentar dos nivells de finestres de doble esqueixada. Aquest doble pis d'obertures es troba tant a l'absis principal, que en té tres, com a les absidioles, que només en tenen una de central. S'ignora la funció d'aquesta duplicitat d'obertures tot i que s'ha apuntat la possibilitat que s'hagués projectat una cripta que mai es va arribar a construir.

El campanar de torre de planta quadrada s'alça adossat al costat de migdia, prop de la capçalera, presenta obertures d'arc de mig punt i sembla escapçat, o bé, inacabat.


A la dècima papal de l'any 1280 s'inclou el capellà de Liminyana, dins del deganat de Tremp.

L'església de Santa Maria fou visitada l'any 1314 pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona, en el seu recorregut per les esglésies parroquials de l'ardiaconat de Tremp.

El vicari perpetu de l'església de la Marededéu de la Cinta  figura en el llibre de la dècima del 1391, amb la quantitat de 90 sous.

Vers l'any 1526 hi havia a l'església del a Marededéu de la Cinta  7 beneficis.


En la visita pastoral del 1758, el visitador féu constar que la coberta i la volta de l'església eren en mal estat; tenia com a sufragànies les esglésies de Sant Sadurní, del lloc de Sant Sadurní i de Sant Cristòfol, del poble de Sant Cristòfol, que l'any 1904 li fou segregada.

Actualment la Marededéu de la Cinta de Llimiana depèn de l'església de Santa Maria de Valldeflors, la parroquial de Tremp.


https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/12/goigs-la-mare-de-deu-de-la-cinta.html

Per als catalans el patrimoni històric, la seva conservació i àdhuc la seva història , son un imperatiu ètic.

 Tenim un rerepaís que cal conèixer.

El nostre condol als valencians i als d'altres indrets que han patit pèrdues humanes i/o materials.

El nostre rebuig a les polítiques especulatives que han donat lloc a aquests fets tràgics.




dissabte, 9 de novembre del 2019

CASTELL I ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DE LA PIETAT D’ORCAU. ISONA I CONCA DELLÀ. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies fetes l’any 2016 de les restes del Castell d’Orcau i de l’esglesiola de la Marededéu de la Pietat, que havíem publicat l’any 2014 :
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/01/castell-i-esglesia-de-la-marededeu-de.html?
m=1&fbclid=IwAR0P0cRlQY00hpxjZpvPFyB3g9IKwS7bAJVegTBGlQ_L5KhklctSCaNUF2o


com deia l’avia de la meva esposa, que contestava indefectiblement quan li preguntàvem com anava, “ DE CADA VEZ PIOR”, això dissortadament es pot aplicar a bona part del patrimoni català, i a la Catalunya que qualificava Espriu, con pobra, trista, bruta i dissortada pàtria

Per als catalans conèixer el nostre país és un imperatiu ètic.

Ah!, demà NI UN VOT ENRERE