diumenge, 22 de novembre del 2015

ON ERA L’ESCOLA DEL LLOC ON VIUS I/O VAS NÉIXER ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA?

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Us deixo una relació dels municipis de Catalunya :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_municipis_de_Catalunya
municipi és un terme que pot incloure una o mes entitats de població.


M’agrada pensar que a cadascun d’aquests llocs encara hi ha almenys una persona que recorda on eren les escoles – públiques i/o privades o confessionals – abans de la dictadura franquista.

I, espero que ens faci arribar almenys una imatge – actual o antiga – a l’email coneixercataunya@gmail.com i/o a https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts , acostumo a dir que Catalunya us en deurà una si us afegiu a la nostra recerca, està clar que pesarà sobre la vostra consciència l’oblit de la petita història del lloc on residiu i/o vareu néixer.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

dissabte, 21 de novembre del 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA POBLA DE MONTONÈS, ADVOCADA A LA NATIVITAT DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA PER LA NEFANDA INFLUÈNCIA DE L’ESGLÉSIA NAZIONAL DEL REINO DE ESPAÑA. EL TARRAGONÈS


Llegia que l'església de la Pobla de Montornès, a la comarca del Tarragonès, està advocada a la Nativitat de la Marededéu, mal dita  
Santa Maria - El Concili d'Efes de l'any 431 li reconeixia aquest titol, i només la facció NAZIONAL  la que recolçava a Franco y ara a Feijóo es nega a reconèixer-ho -  ,   és un edifici de planta rectangular de nau única amb capelles laterals i capçalera poligonal. L'interior presenta una volta de creueria cobrint la nau central i voltes de canó a les capelles, estant la capçalera rematada per una volta de creueria gallonada. La façana i el campanar són posteriors, de la segona meitat del segle XVIII, d'estil barroc. El campanar és potser l'element més destacat de la façana, amb una base quadrada i un cos superior vuitavat, on s'obren les finestres de mig punt per a les campanes, i coronat per un pinacle força ornamentat.


Cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La Pobla de Montornès tenia 769 habitants al cens de 1787, que augmentaran fins als 1.261 l’any 1857, aquesta xifra no s’igualarà fins l’ any 2000, i a darreries de l’any 2014 el nombre era de 2.860 habitants, i 3440  l'any 2025,  que viuen en la seva majoria a les quatre noves urbanitzacions.

El dia s’escurçava gràcies a l’hora feixista que ens imposava Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) per tal d’unificar l’horari de TOTES LES DICTADURES FEIXISTES D’EUROPA, Alemanya, Itàlia, España, Portugal,.. , i desistia de visitar l’ermita de la Mare de Déu de Montornès,  que faria en una nova visita. 


Ens agradarà rebre imatges del interior de l'església parroquial, i si existeixen els Goigs que si canten.  

Que la Marededéu   elevi la nostra sempiterna pregària a l'Altíssim, Senyor, allibera el teu poble el jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, on novament la herètica església NAZIONAL , fa costat als que no volen la democràcia  i deslliura'ns del " virus de Castilla " la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica

Almenys fins al dia 14.7.2026 , la Pobla de Montornès  es salvava de l'acció piromania dels sicaris que atenen a la crida EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA 

CASTELL DE FERRAN. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava des de diversos llocs el castell de Ferran, llegia que és un conjunt d'origen medieval, que tindria el seu origen en una torre de defensa, documentada d'ençà de l’any 1197 fruit d'una donació testamentària en que Guillem de Granada deixa el castell de Ferran, junt amb el de La Granada, al seu nebot Berenguer de Castellet.



L'edifici visible en l'actualitat és fruit de reformes recents. El conjunt està delimitat per una muralla amb torres que protegeix un pati i diverses estances.

El conjunt destaca, a primera vista, per la muralla afaçanada a la plaça principal, on trobem un arc apuntat sobre el qual es troben diverses espitlleres. Altres elements a destacar de la muralla és una torre quadrangular emmerletada i un torricó. En la façana oriental es conserva un matacà, i altres elements a destacar són algunes finestres geminades amb arquets trilobulats i altres finestres gòtiques.

El cos central està format per dues plantes, amb portal de mig punt i un balcó amb trencaaigües i medalló central en el primer pis. També hem de destacar diverses gàrgoles zoomorfes, visibles en la façana.

Hi ha diverses finestres coronelles de tradició gòtica i altres de renaixentistes, de tipus mixtilini, amb l'escut dels marquesos de Tamarit, propietaris del lloc a partir del segle XVII.


Mentre recollia imatges entrava al recinte un vehicle per la porta que dona a la Plaça.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercataunya@gmail.com

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES DE PENELLES. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia que l'any 1861, l'Ajuntament de Penelles va crear una escola municipal a càrrec de mossèn Pau Anguerri amb l'obligació de fer estudi cada dia.

L’any 1862 el seu lloc fou ocupat pel vicari de Cubells, Mn Ramon Carabassa. Les classes eren impartides en pisos de lloguer. En aquest darrer any, en una reunió de l'Ajuntament es pren l'acord de construir les Escoles Municipals. Tot deuria quedar en bons desitjos perquè consta que en 1868 es llogà la rectoria per a Escola Municipal. En un altre acord del Consistori l'any 1870 també hi ha constància de la necessitat d'un edifici escolar.

El 28 d'abril de 1923 l'ajuntament obté d'Enriqueta Puig i Boldú la venda d'una porció de terreny per a la construcció de la casa consistorial, escoles i habitatges per al secretari i mestres, que es corresponen amb les actuals. Per fi Penelles tindria una digna casa d'Escoles doncs la construcció i inauguració tindria lloc poc temps després.


No hi cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte autor d’aquest edifici, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No aconseguia obrir aquest arxiu : http://www.ccnoguera.cat/penelles/images/POUM/cat%C3%A0leg%20bens.pdf

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

divendres, 20 de novembre del 2015

ERMITA DEL SAGRAT COR DEL MAS CARRERAS. TORREDEMBARRA. TARRAGONÈS. CATALUNYA

Costa accedir fins aquest temple que només està senyalitzat al començament del pas particular que permet accedir-hi a peu.




En la recerca d’informació llegia; MAS CARRERAS, ermita del Sagrat Cor de Jesús (propietat municipal)

A la pàgina de l’Ajuntament diu ; oratori privat construït a inicis del segle XX a la vora d’una masia avui en dia desapareguda. L’arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949 ) va treballar en la capella durant els anys quaranta del segle passat. La seva intervenció va consistir en l’ampliació de la construcció amb un absis i la decoració pictòrica i ornamental de l’interior. Una imatge de la Mare de Déu de Lurdes presideix una façana de marcat estil neogòtic, amb florons als pinacles laterals, arcs apuntats en les finestres i el portal, i un petit campanar d’espadanya al capdamunt.

L’interior de la capella causa un gran impacte visual per la decoració de les parets, amb nombroses sentències llatines en lletra gòtica i el predomini del blau intens, el daurat i el vermell. Profusament ornamentat i sustentat per sòlides columnes, l’absis compta amb vuit petits vitralls romboïdals de diversos colors. Per sobre d’aquest absis, una imatge del Sagrat Cor presideix el conjunt.


No podia accedir a l’interior, la imatge que podeu veure, és propietat de l’Ajuntament.

Enviaré les fotografies i dades al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin)

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/08/capella-del-mas-carreras-roda-de-bera.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

NECESSITEM IMATGES I DADES DELS EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.


Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

La resposta ha estat feble en general.

El tema però, mereix l’atenció de més persones com podreu constatar:
LA POBLA DE CARIVENYS

http://tribusdelasegarra.cat/tribusdelasegarra/Montse_Rumbau/Entries/2014/6/29_La_Pobla_de_Carivenys_passat_i_present(segona_part).html

PENELLES

https://www.google.es/search?q=ajuntamebt+de+Penelles&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwidt5-z9J7JAhWCXhoKHY4YBqkQ_AUICCgC&biw=1280&bih=685#imgrc=e8JR0kDJEV96hM%3A

MATADEPERA
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5813

TORRELLES DE FOIX
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8129

SANT MARTÍ SARROCA
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7996

PALAU-SAVERDERA
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4080

SANTA MARGARIDA DE MONTBUI
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4793

SANT SADURNI D’ANOIA
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7914

VILASSAR DE DALT
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2293

BARCELONA
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2544

CERDANYOLA DEL VALLÈS
http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-7330-cat-escoles_antigues.htm

MARTORELLES
http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-6362-cat-carrer_de_les_escoles_i_entorn.htm

MONTORNÈS DE SEGARRA
http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-2667-cat-escoles_modernistes.htm

CASTELLDEFELS
https://ca.wikipedia.org/wiki/Escoles_p%C3%BAbliques_Llu%C3%ADs_Vives

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

NOSTRA SENYORA DE LA RÀDIO. EL ROC DE SANT GAIETÀ. RODA DE BERÀ. TARRAGONÈS. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré a les escales que porten fins a l’església advocada a Nostra Senyora de la Ràdio, al Roc de Sant Gaietà, al terme de Roda de Berà, a la comarca del Tarragonès.


El Roc de Sant Gaietà, és una pintoresca urbanització construïda entre els anys 1964 i 1972, promoguda per Gaietà Bori Tallada, René Vandemeuter i Pere Sureda, que a l’estiu està curulla d’animació, i en aquests dies tardorals sembla un poble fantasma.

Desconec si l’església va tenir en algun moment un ús religiós, o és únicament una façana, actualment acull el Museu de la Ràdio del Luis del Olmo Marote (Ponferrada, León, 31 de gener de 1937).

Castellar del Vallès, té també un Museu de la Ràdio, a les instal•lacions de l’Arxiu d’història.
http://www.lactual.cat/cat/notices/2015/07/el-mon-de-la-radio-19074.php

Li demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin) si tenen dades d’aquest ‘temple’.


Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com