Queia el sol quan retratava al Josep Olivé Escarré, davant l’església parroquial de Sant Esteve de Palautordera, la descripció tècnica ens diu que l’obra és de paredat i amb palets. A les parets exteriors del nord i sud hi ha restes d'arcuacions cegues que, sens dubte, juntament amb la paret on es troben, són restes de l'església del segle XI-XII. Té una portada del segle XVI amb raïms de columnes molt estilitzades i fust prim.
El campanar té un sol cos, és quadrangular, molt massís, de gran superfície i poca alçada. Està coronat per merlets de maó i una piràmide quadrangular arrebossada amb ciment. S'alça damunt el creuer de l'església que es tanca amb quatre petxines que li serveixen de base. A l'interior trobem solament una nau, el presbiteri i tres cossos. Originalment tenia tres absis, però ara solament n'hi ha un.
La portada del segle XVI està decorada amb elements figuratius. En els capitells hi ha uns caps d'àngels amb llurs ales exteriors als dos costats. L'extradós es recolza en unes mènsules, una a cada costat. La de la dreta representa el cap de Sant Pere, la de l'esquerra el de Sant Pau. Sobre la clau hi ha un floró que serveix de coronament. A la capella esquerra hi ha una fornícula amb la imatge de Nostra Senyora de la Gràcia, d'estil plateresc, del segle XVI.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
diumenge, 25 de gener del 2015
ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE PERTEGÀS - SANT ERASME. SANT CELONI. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL
Sant Martí de Pertegàs conserva avui una sola nau, anteriorment però, pels arcs tapiats deduïm que tenia naus laterals, no té absis, per les restes però, que queden a la part exterior es pot veure que hi havia al menys una sagristia.
La façana té una porta amb arc de mig punt i a sobre una finestra d'arc de mig punt amb vidres. No està arrebossada ni pintada.
L'interior és molt senzill i aquí sí que es veu els arcs que donaven accés a les naus laterals ara tapiades. La coberta és a dues vessants.
Va ser l’església de Sant Celoni, fins a l’any 1703, dta en que s’inaugurava, l’actual temple parroquial.
A mitjans segle XIX es trobava molt destruïda, fou bastida després d’aquella data, aprofitant-ne algunes parets.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La façana té una porta amb arc de mig punt i a sobre una finestra d'arc de mig punt amb vidres. No està arrebossada ni pintada.
L'interior és molt senzill i aquí sí que es veu els arcs que donaven accés a les naus laterals ara tapiades. La coberta és a dues vessants.
Va ser l’església de Sant Celoni, fins a l’any 1703, dta en que s’inaugurava, l’actual temple parroquial.
A mitjans segle XIX es trobava molt destruïda, fou bastida després d’aquella data, aprofitant-ne algunes parets.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
SANTUARI DEL REMEI DE PALAUTORDERA. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.
Llegia que l'actual santuari del Remei de Palautordera s’aixecava entre els anys 1792 i 1800.
La descripció tècnica és extremadament breu ; edifici d'una sola nau. L'exterior es de paredat. La portada és d'arc rebaixat, de carreu. Al damunt hi ha un ull de bou. La façana està arrebossada i emblanquinada. Hi ha una imatge amb rajola de ceràmica de la Mare de Déu del Remei. L'interior és de creu llatina, amb una cúpula al centre. El presbiteri té un creuer i tres cossos. En els costats del creuer hi ha dues vidrieres amb les imatges de Sant Sebastià (esquerra) i Sant Erasme (dreta).
Està situada al final d’una zona de passeig on llueix un magnífic carro de ferro, obra de Josep Plandiura Vilacís (Taradell, 1943)
Ens agradarà tenir noticia de la petita història d’aquest santuari, dels seus benefactors, i del mestre d’obres i/o arquitecte, que aixecava aquest vell edifici, l’email coneixercatalunya
La descripció tècnica és extremadament breu ; edifici d'una sola nau. L'exterior es de paredat. La portada és d'arc rebaixat, de carreu. Al damunt hi ha un ull de bou. La façana està arrebossada i emblanquinada. Hi ha una imatge amb rajola de ceràmica de la Mare de Déu del Remei. L'interior és de creu llatina, amb una cúpula al centre. El presbiteri té un creuer i tres cossos. En els costats del creuer hi ha dues vidrieres amb les imatges de Sant Sebastià (esquerra) i Sant Erasme (dreta).
Està situada al final d’una zona de passeig on llueix un magnífic carro de ferro, obra de Josep Plandiura Vilacís (Taradell, 1943)
Ens agradarà tenir noticia de la petita història d’aquest santuari, dels seus benefactors, i del mestre d’obres i/o arquitecte, que aixecava aquest vell edifici, l’email coneixercatalunya
dissabte, 24 de gener del 2015
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.
Retratava al Josep Olivé Escarré, davant d’aquest edifici que dona nom a la població, la descripció tècnica ens diu que està fet de paredat, i que la façana està arrebossada, fou construït entre els anys 1562 i 1588, i és d'un gòtic tardà
La portada com la major part de la fàbrica és del segle XVI. Té un arc apuntat, format per fascicles de columnetes i les arquivoltes corresponents. Té dos pinacles pilastres. Damunt l'extradós hi ha decoració amb cards, i en la clau un floró que corona el pinacle. Damunt la portada hi ha un ull de bou. Sota la teulada hi ha una sèrie d'arcs trilobats, del 1939. Corona la façana una creu moderna.
L'església parroquial es va edificar sobre l'antic castell, al segle XVI, fent servir la torre de campanar, es una torre de planta circular de considerable alçada. La part superior fou sobrealçada posteriorment amb dos pisos hexagonals amb un finestra d'arc de mig punt de cada cara del cos superior.
La torre està coronada amb una coberta piramidal amb merlets esglaonats. La part rodona té un parament fet amb palets de riera i la part superior és de carreus ben tallats.
No trobava cap dada de la casa situada al costat dret de l’església, i que intueixo podria ser la rectoria.
Ni, tampoc d’un edifici situat just a l’entrada del poble, face to face, amb l’església.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@tmail.com
La portada com la major part de la fàbrica és del segle XVI. Té un arc apuntat, format per fascicles de columnetes i les arquivoltes corresponents. Té dos pinacles pilastres. Damunt l'extradós hi ha decoració amb cards, i en la clau un floró que corona el pinacle. Damunt la portada hi ha un ull de bou. Sota la teulada hi ha una sèrie d'arcs trilobats, del 1939. Corona la façana una creu moderna.
L'església parroquial es va edificar sobre l'antic castell, al segle XVI, fent servir la torre de campanar, es una torre de planta circular de considerable alçada. La part superior fou sobrealçada posteriorment amb dos pisos hexagonals amb un finestra d'arc de mig punt de cada cara del cos superior.
La torre està coronada amb una coberta piramidal amb merlets esglaonats. La part rodona té un parament fet amb palets de riera i la part superior és de carreus ben tallats.
No trobava cap dada de la casa situada al costat dret de l’església, i que intueixo podria ser la rectoria.
Ni, tampoc d’un edifici situat just a l’entrada del poble, face to face, amb l’església.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@tmail.com
LA CAPELLA DE L’HOSPITAL I CASA DE CARITAT I BENEFICÈNCIA DE SABADELL
Havia fet un petit article sobre l’ Hospital i Casa de Caritat i Beneficència, que desapareixia l’any 1969
http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=1920
També gracies a la Leonor Roso, que publicava unes fotografies de la Capella de la Casa de la Caritat de Sabadell, del Antonio Bech Cros, un d’específic sobre aquell espai de culte.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/01/memoria-de-la-capella-de-lhospital-i.html
La Fina Forrellad Vives, confirmava que les pintures de la capella son de l’Antoni Vila i Arrufat (Sabadell, Vallès Occidental, 20 d'octubre de 1894 - Barcelona, 18 de setembre de 1989), tiet avi seu, per part de mare.
Ningú em confirmava l’advocació d’aquella Capella. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com
Tenia clar però, que l’edifici s’ensorrava pels adoradors de SANTA MARIA DE L’ESPECULACIÓ, que esdevenia així la indiscutible TITULAR d’aquesta Comunitat Autònoma, i àdhuc del REINO DE ESPAÑA
http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=1920
També gracies a la Leonor Roso, que publicava unes fotografies de la Capella de la Casa de la Caritat de Sabadell, del Antonio Bech Cros, un d’específic sobre aquell espai de culte.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/01/memoria-de-la-capella-de-lhospital-i.html
La Fina Forrellad Vives, confirmava que les pintures de la capella son de l’Antoni Vila i Arrufat (Sabadell, Vallès Occidental, 20 d'octubre de 1894 - Barcelona, 18 de setembre de 1989), tiet avi seu, per part de mare.
Ningú em confirmava l’advocació d’aquella Capella. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com
Tenia clar però, que l’edifici s’ensorrava pels adoradors de SANTA MARIA DE L’ESPECULACIÓ, que esdevenia així la indiscutible TITULAR d’aquesta Comunitat Autònoma, i àdhuc del REINO DE ESPAÑA
LA PRIMITIVA CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ I NOSTRA SENYORA DEL REMEI DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.
La Capella de Nostra Senyora del Remei es troba a la divisió dels termes entre Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera.
El seu origen cal cercar-lo al principi del segle XVI, quan es construí una església dedicada a Sant Sebastià.
La primitiva capella es avui un edifici d’us particular, situat jut al costat del nou santuari que s’aixecava entre els anys 1792 i 1800.
La façana és molt senzilla, té la porta d'entrada i una petita obertura vertical de pedra, per entrar la llum, i en la posterior malgrat la tanca es pot contemplar l’absis.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@tmail.com
El seu origen cal cercar-lo al principi del segle XVI, quan es construí una església dedicada a Sant Sebastià.
La primitiva capella es avui un edifici d’us particular, situat jut al costat del nou santuari que s’aixecava entre els anys 1792 i 1800.
La façana és molt senzilla, té la porta d'entrada i una petita obertura vertical de pedra, per entrar la llum, i en la posterior malgrat la tanca es pot contemplar l’absis.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@tmail.com
L’ESCORXADOR MUNICIPAL DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL
Retratava al Josep Olivé Escarré davant l’escorxador de Santa Maria de Palautordera, la descripció ens parla de planta de tipus basilical. Consta de planta baixa. La coberta és composta, la del mig és dues aigües, les altres inclinades. Els elements formals són representatius del llenguatge de l'arquitectura modernista.
L’autor va ser l’arquitecte Josep Domènech Mansana a la dècada dels anys trenta del segle XX
No em quedava clar si encara està en funcionament.
file:///C:/Users/Antonio/Downloads/escorxador2%20(1).pdf
L’Ajuntament al número 11 d’aquest arxiu, amplia un xic les dades :
file:///C:/Users/Antonio/Downloads/llibret_elements_lr.pdf
En el cens de l’any 1930 figuren 1.580 veïns, i es tancava l’any 2013 amb 9.195 habitants, que s’ha guanyat en termes quantitatius està fora de dubte, altra cosa però, és l’aspecte ‘qualitatiu’, en el que pel que podia escatir hi ha força diferència d’opinions.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@tmail.com
L’autor va ser l’arquitecte Josep Domènech Mansana a la dècada dels anys trenta del segle XX
No em quedava clar si encara està en funcionament.
file:///C:/Users/Antonio/Downloads/escorxador2%20(1).pdf
L’Ajuntament al número 11 d’aquest arxiu, amplia un xic les dades :
file:///C:/Users/Antonio/Downloads/llibret_elements_lr.pdf
En el cens de l’any 1930 figuren 1.580 veïns, i es tancava l’any 2013 amb 9.195 habitants, que s’ha guanyat en termes quantitatius està fora de dubte, altra cosa però, és l’aspecte ‘qualitatiu’, en el que pel que podia escatir hi ha força diferència d’opinions.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@tmail.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




