dimarts, 22 d’abril del 2014

CASA DE LA COMTESSA DE LA VALL DE CANET A SANTA FE DE MONTSENY. FOGARS DE MONCLÚS. VALLÈS ORIENTAL/MONTSENY

Retratava la casa construïda a principis segle XX com a segona residència – va ser la primera a la Vall - de la Comtessa de la vall de Canet, prop de l’ermita i l’Hotel-Castell de Santa Fe.

No trobava l’autor d’aquest edifici i de planta rectangular, format per dos pisos, amb coberta a dues vessants i ràfec de petita volada fet amb cabirons de fusta i rajoles. La façana principal presenta una portalada d'arc de mig punt. A tocar de la porta d'accés hi ha un cos annex de planta quadrada i de la mateixa alçada que el cos principal, amb coberta piramidal.


L'any 1987 va ser adquirida per Diputació de Barcelona, que en va fer una restauració i reforma integral i se li afegí el cos annex per als serveis sanitaris.

L'edifici presenta un ampli jardí on destaquen tres magnífics exemplars de sequoies gegants, envoltades per espècies locals de faigs, freixes i til•lers i d'altres de plantades de mides notables, cóm són diferents cedres i un gran avet del país.

Ens agradarà tenir noticia dels arquitectes que aixecaven la casa l’any 1900, i la reformaven l’any 1987 a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SADURNÍ D’OSORMORT. OSONA

Retratava al Josep Olivé Escarré darrera l’església parroquial de Sant Sadurní d’Osormort , la descripció ens diu ; edifici de nau única de volta de canó capçada per un absis semicircular i una finestra de doble esqueixada. Una arcada separa la nau del cor. El portal està obert sota la torre del campanar, de planta quadrada amb finestres geminades, reconstruït el segle XV, després de la destrucció per un terratrèmol .


Al segle XVII s'hi afegiren les capelles laterals que convertiren el temple en una edificació de planta de creu llatina, als anys seixanta del segle XZX es va enderrocar la sagristia i la capella de migdia.

Al costa esquerre de la nau hi ha una capella coberta amb volta de creueria. Els murs exteriors estan decorats amb un fris d'arcuacions cegues més bandes llombardes a l'absis. A l'interior de l'església, al mur de migdia, hi ha dos fragments de l'antiga ara d'altar, avui substituïda per una altra de facció moderna. Degut al desgast, les inscripcions són gairebé il•legibles: ... PREBERE BOFILL / ... I SACERDOT IM / ... EDA SACERDOT ALE /GUILLEM AMB EL SEU FILL LLIO / SANCIUS / LUBMILLA / ... LEVITA. Pertanyen a l'ara romànica del segle XI, que es degué instal•lar a l'església al moment de la seva consagració. Prop de les restes de l'altar hi ha un baptisteri amb pintures de Llucià Costa – ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de les dates i llocs , de naixement i traspàs, i del cognom matern -i arquivoltes de l’ arquitecte Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Província de Barcelona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966 )

En el mateix sentit de la marxa, hi veureu l’edifici de l’Ajuntament, dels que també ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ. VILADRAU. OSONA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant l’església parroquial de Viladrau, advocada a Sant Martí, que trobàvem tancada , al mati de dijous Sant – curiosament estava oberta la Capella de la Pietat - ; llegia que va ser consagrada per Berenguer Sunifred de Lluçà l’any 1082.

A partir del segle XVI la primitiva església romànica va ser ampliada amb nous altars, el primer fou el de Sant Sebastià (1580), vora el campanar, després el del Roser (1593) enfront de l’anterior, l’any 1638 la capella de Sant Francesc vora la del Roser i la de Sant Isidre abans del 1675 emplaçada enfront de la capella del Santíssim, que fou bastida el segle XIX.

Les reformes posteriors unificaren els espais mostrant una imatge d’església de tres naus. A primeries del segle XVIII es va modificar el mur de migdia i la façana principal, barroca, es va fer el 1769, data que figura en una pedra situada al damunt de la portalada.


Damunt de l’arcada del portal de l’entrada es troba la imatge de sant Martí, bisbe. El campanar és quadrat a la meitat inferior i de vuit cares la part superior, acaba amb teulada cònica amb teules envernissades de colors verd i groc.

Els ‘diners d’Amèrica’, - Carles III va liberalitzar el comerç americà ‘oficialment’ l’any 1778 – van permetre refer i/o fer de nou, cases pairals, ermites, capelles, esglésies ,... i la formació del capital que permetria posteriorment el creixement de la manufactura, i més tard de la industria al nostre país.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT JOAN BAPTISTA DE CAMPINS. EL VALLÈS ORIENTAL/MONTSENY JUSSÀ

Conserva poca cosa de l’original església romànica, la parroquial de Campins advocada a Sant Joan Degollat.




Presenta un conjunt d'edificacions dels segles XVI i XVII difícils de datar, i des de les reformes dutes a terme l'any 1895, és d’una sola nau orientada a ponent. S’assolia el sostre demogràfic en el cens de 1857 amb 362 ànimes, i llegia amb una certa sorpresa que tancava el cens de 2013 amb 544 habitants, s’havia arribat als 160 veïns en el cens de 1981, el primer de la ‘democraciola’, que patim d’una manera molt especial a Catalunya.

Llegia que després de les reformes s'obrí la nova façana a l'indret on hi havia un presbiteri. La nau ara és amb volta de mig canó. La portada és recent i de mig punt. El campanar té un sol cos, tres buits per a les campanes, coronat per merlets i una piràmide octogonal (sembla del segle XVIII). Té dus capelles properes al actual presbiteri i són del segle XVI. Les voltes són estrellades. La pila baptismal es troba en un nínxol, a la vora de la capella de la Puríssima. El peu sembla ser del segle XVI hi ha esculpit l'escut del poble.

La pila baptismal romànica, en mal esta de conservació, fa uns 75-80 centímetres d'ample i aproximadament la mateixa alçada, està adossada en posició inversa sota l'altar major, a mena de peu. Forma part dels vestigis del segle XII que hi ha a l'església parroquial.

La porta romànica situada al costat contrari de l'actual porta , té onze dovelles curtes i està tapiada, el fet que sembli molt baixa fa pensar que l’església ha estat sobre elevada en el seu basament.

El Campanar Torre de planta quadrada , d'un sol cos, amb quatre buits superiors, un geminat, d'arc de mig punt , d'origen medieval, ens fa pensar que tenia associada una funció de guàrdia i bada, el coronen uns merlets de tipus català i una piràmide octogonal recent, el coronament és posterior que el basament. Les campanes van ser col•locades l’any 1344.


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28487

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email  castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que sant Joan Baptista   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels campinencs, begudencs,   castellcirencs ,   urgellencs  ,  figuerencs ,  pontarrins , ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís, veneçolans,  . iranians, libanesos .. , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris d ela xarxa viaria de Catalunya, victimes del monolingüisme genocida, andalusos victimes dels aiguats, andaluses vitimes de manca de cribratges de mama, ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

Els EUA han participat en l'ofensiva, descrita com una "acció preventiva" per part d'Israel per neutralitzar amenaces, segons el ministre de Defensa israelià.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

L’ARC DE TRIOMF DE BARCELONA

L’Anna Alier Guitart retratava l’Arc de Triomf a la confluència entre el passeig de Lluís Companys (antic Saló de Sant Joan) i el passeig de Sant Joan.


Quasi tothom l’ha vist, però com en altres monuments pocs s’han aturar a mirar-lo i admirar-lo, a la fitxa tècnica de l’Ajuntament trobem :

Arc triomfal segons les proporcions clàssiques però amb alguns materials i alguns elements ornamentals que permeten parlar de neomudèjar. Fou projectat i construït el 1888, com a entrada a l'Exposició Universal d'aquell any, segons disseny de Josep Vilaseca i Casanovas (Barcelona 1848-1910)i relleus escultòrics de Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1864 - 27 de febrer de 1934) , Josep Reynés i Gurguí (Barcelona, 1850 - † ídem, 1926), Torquat Tasso i Nadal (Barcelona, 1855 – Buenos Aires, 1935) i Antoni Vilanova i March (Barcelona, 1848 - ibídem, 1912) , flanquejats per fames alades segons models de Manuel Fuxà i Leal (Barcelona, 1850-1927) i Pere Carbonell i Huguet (Sarrià, 1850 – Barcelona, 1927).

Altres llocs que en parlen :

http://marabse.blogspot.com.es/2013/07/l-arc-de-triomf-el-arco-de-triunfo-de.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Arc_de_Triomf_de_Barcelona

http://www.barcelonaturisme.com/Arco-del-Triunfo/_3Ngb8YjSpL3U56ScBHOWcxpDev_Vr2xeibLzYHKsp7MIRCEYPtKT5lWtH2DHvcL_

L’Enciclopèdia Catalana no té cap article.

dilluns, 21 d’abril del 2014

ERMITA DE SANT GUILLEM CONFESSOR. CAMPINS. VALLÈS ORIENTAL/MONTSENY JUSSÀ. CATALUNYA

Visitàvem l’ermita de Sant Guillem Confessor de Campins, el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés; previament – cal fer-ho i és de justícia - ens havíem aturat per admirar la Creu que es troba en un dels camins que hi porta.

Llegia que la primera notícia de Sant Guillem és de l’any 1488, quan es donà llicència per a captar diners destinats a la seva construcció o reparació, l’any 1581 es diu que feia poc que s'havia construït; alguns autors daten la construcció de l’ermita en els primers anys del segle XVI.


L’ermita i la casa annexa es troben en un espai relativament planer – estem al Montseny jussà - això facilita molt l’accés dels fidels en aplecs i/o romiatges.


Podíem visitar l’ermita oberta per gentilesa del ermità, ho feixem desprès de retratar la façana on hi ha l’entrada protegida per un porxo que es recolza a la paret de pedra, mitjançant dues columnes de fusta.


La descripció ens diu ; ermita rectangular de quatre trams. El del presbiteri es cobreix amb volta de canó (s. XV?). Els altres tres trams són de volta d'aresta. Hi ha dos ulls de bou oberts en els trams segon i tercer. Té un petit campanaret d'espadanya, amb un sol buit, de mig punt, per a la campana. També un cor amb balustrada de fusta.

La imatge del Sant amb l’espasa i l’escut als peus resulta molt innovadora respecte a la representació ‘habitual`’ de Sant Guillem Confessor.


http://assocamicsdelsgoigs.blogspot.com.es/2010/05/aplec-de-sant-guillem-de-campins-amb.html


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA CASA NOVA DEL RIFER. MOSQUEROLES. FOGARS DE MONTCLÚS. VALLÈ ORIENTAL/MONTSENY JUSSSÀ

Retratava – des de l’exterior – la teulada d’aquesta edifici que llegia posteriorment té una planta irregular formada per diversos cossos annexos, i que està situada a l'interior del recinte del castell d'en Mateu.


L'edifici principal és de planta rectangular, de tres pisos, i coberta de teula àrab a dues vessants, de la que sobresurt una torre annexa de planta quadrada. Combina la maçoneria i la fàbrica de totxo, amb arcs, dintells en sardinell, i brancals i cantonades de fàbrica.

Va ser construït l'any 1930 com a masoveria del Mas Rifer, sobre les quadres d'aquest; no trobava esmentat el nom del mestre d’obres i/o arquitecte, com tampoc les dades del promotor, com em succeïa ja en l’article sobre la Capella de Santa Malgdalena del Castell d’en Mateu, ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercataunya@gmail.com