ESGLÉSIA DE LA FEBRÓ, ADVOCADA AL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

 

Llegia de l’església parroquial de l Febró,  a la comarca del Camp jussà de Tarragona, advocada  al protomàrtir sant Esteve;  edifici de planta rectangular, d'una nau amb capelles laterals. Torre del campanar als peus, a l'esquerra de la porta. Obra de paredat, amb reforços de carreus en els angles. Façana arrebossada en part, coronada amb un frontó. Damunt de la porta hi ha dos ulla per a il·luminar l'interior; un tercer ull circular es troba a la dreta de la porta, a la seva part superior. Cobertes a dues vessants, amb teules. La porta principal, d'arc adovellat, és mostra de les renovacions fetes a mitjan segle passat. A l'interior, altar senzill i parets arrebossades de blanc.

https://www.todocoleccion.net/coleccionismo/goigs-sant-esteve-febro-1977~x101201599

https://www.diarimes.com/es/camp-tarragona/230904/la-febro-capital-musica-arrel_132694.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2014/10/esglesia-parroquial-de-sant-esteve-la.html

Que el protomàrtir sant Esteve elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional,  i la fi dels crims contra la humanitat perpetrats per Israel, EEUU, Rússia, i alguns altres per ACCIÓ, i per tota la resta de països, governs i persones, per OMISSIÓ.  

L’ESGLÉSIA NOVA DE PAÜLS TAMBÉ ESTÀ ADVOCADA A LA NATIVITAT DE LA MAREDEDÉU ?. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA

 Llegia; edifici modern, construït en el centre del poble en un solar abandonat per a substituir en les funcions religioses a l'antiga església gòtica. Al construir aquest s'ha creat una nova placeta, abans inexistent, que uneix els dos carrers que la limiten.

 Obra de dos plantes, el desnivell topogràfic del poble fa que s'accedeixi a cada una per un carrer diferent. La planta inferior, amb entrada lateral, és ocupada pel Teleclub parroquial. 

La planta superior, enfront la qual el carrer de St. Antoni que forma la citada placeta, és el temple. A la planta d'aquest s'inscriu una porta frontal amb motllura que defineix un fals arc de mig punt. Maçoneria vista a la primera planta i revocada i emblanquinada la segona, en la qual mostra tres finestrals geminats, que formen sis arcs de mig punt.

 Coberta de teula a dues vessants amb petita espadanya que corona la façana.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/13422

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com , també, també,  imatges del interior de l’església, i les dades del seu autor, posats a demanar, oi?

 No ens cansarem de recordar que el  Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Que  la Marededéu elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

TENIU IMATGES DE LA MAREDEDÉU QUE ES VENERA AL SANTUARI D’ANES?. BELLVER. LA CERDANYA JUSSANA. LLEIDA.

Convertida en ermita, l'antiga parròquia Sant Mamet d'Anes es troba aïllada als peus del serrat de Sobirós, prop del mas d'Anes.  En els darrers temps s'ha anat coneixent com a Santuari de la Marededéu d'Anes,  de la que ens agradarà rebre’n una imatge, i si existeixen un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

És un temple de planta allargada, lleugerament trapezoïdal, coberta amb volta de canó i rematat per un absis semicircular sense arc presbiterial,  molt ben conservat gràcies a la restauració efectuada l'any 1987.

Els peus de la nau s'assenten damunt de la roca que s'eleva un parell de metres respecte del nivell del sòl.

La portalada es troba a migdia i està formada per un arc de mig punt adovellat. La porta de fusta disposa de ferramenta i està protegida per una portella de barrots de ferro. En aquesta façana es despleguen dues finestres d'arc de mig punt de doble esqueixada que flanquegen l'entrada, unes mènsules que devien suportar un pòrtic per aixoplugar els feligresos i una espitllera propera a l'absis.

Al mur de ponent s'aprecia una fornícula central i s'alça el campanar d'espadanya de dos ulls, el qual ocupa tota l'amplada de la nau.

Exteriorment, a l'absis s'obren dues finestres de la mateixa tipologia que les del mur de migjorn.

El parament està compost per filades de carreus de mida mitjana i la coberta, a dos vessants, està realitzada amb lloses de pissarra de bec de pardal.

Ens agradarà rebre imatges del interior a l’email castellardiari@gmail.com

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7622

https://guimera.blog/coneixer/sant-mamet-d%E2%80%99anes-o-santuari-de-la-verge-d%E2%80%99anes-bellver-de-cerdanya-%E2%80%8F/

https://laresistencia.cat/portfolio/les-nostres-ermites-sant-mamet-danes-la-cerdanya/

El sostre demogràfic de Bellver s’assolia al cens de 1857 amb 2913 ànimes, i es tancava l’exercici 2024 amb 2260 habitants de dret, la Cerdanya ha resistit millor que altres comarques de la Vegueria dels Pirineus, l’abandó secular de les administracions

El títol “ Marededéu “ és un dogma de l’Església catòlica  reconegut  solemnement al Concili d'Efes de l’any 431. En llengua catalana és el normatiu per referir-se a Maria, en altres llengües s’admet la forma “ Santa “, que entenem pretén menystenir la seva importància cabdal, i alhora palesa clarament els  valors masclistes d'aquella  cultura . La permanència almenys des de 1714 en terres catalanes, ha provocat que en molts casos s’admetés com a normal aquesta forma herètica.  L’Església al llarg de la seva existència ha reconegut i reconeix poques santes, dit això, i amb tots els respectes,  TOTES ELLES  son prescindibles, no però, la Marededéu, oi?.

Que la Marededéu  ,  Sant Antoni de la  Sitja, i tot l'estol celestial,   elevin a l’Altíssim la pregaria dels  illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE TALLÓ, MAL DITA SANTA MARIA . LA CERDANYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/05/santuari-de-santa-maria-de-tallo-la.html

ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL POBLE DE PEDRA, ADVOCADA A SANT JULIÀ. BELLVER DE CERDANYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/06/esglesia-parroquial-del-poble-de-pedra.html

SANTA MAGDALENA DE SERINYÀ. IN MEMORIAM. BELLVER LA CERDANYA JUSSANA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/06/santa-magdalena-de-serinya-in-memoriam.html

SANTA CECÍLIA DE BEDERS. BELLVER DE CERDANYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/10/santa-cecilia-de-beders-bellver-de.html

ESGLÉSIA PARROQUIAL D’ORDÈN, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA  SANTA MARIA  BELLVER DE CERDANYA. 

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2025/05/teniu-imatges-de-la-marededeu-que-es.html

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE BOR, ADVOCADA A SANT MARCEL.  BELLVER DE CERDANYA 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/07/esglesia-parroquial-de-bor-advocada.html

IN MEMORIAM. SANT ROC A BELLVER DE CERDANYA.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2023/07/in-memoriam-sant-roc-bellver-de-cerdanya.html

ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA. RIU. BELLVER DE CERDANYA 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2022/12/esglesia-de-sant-joan-baptista-riu.html

SANTA EULÀLIA DEL PÍ. BELLVER DE CERDANYA.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/04/santa-eulalia-del-pi-bellver-de-cerdanya.html

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE COBORRIU ADVOCADA A SANT SERNI . BELLVER. LA CERDANYA JUSSANA.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/03/esglesia-parroquial-de-coborriu.html

ESCOLES VELLES DE BELLVER DE CERDANYA. GIRONA. CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/07/escoles-velles-de-bellver-de-cerdanya.html

Confio trobar algun Bellverenc, que em faci arribar fotografies dels edificis que havien donat aixopluc a les escoles a l'email castellardiari@gmail.com 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA PAU, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ GLORIOSA DE LA MAREDEDÉU. LA GARROTXA.

 

https://www.bisbatgirona.cat/pujades/files/Maria%20Assumpta%2C%20gois.pdf

Llegia que l’església parroquial de Santa Pau, advocada a l’Assumpció de la Marededéu, mal dita santa maria  per la influència herètica de l’església del REINO DE ESPAÑA, fou bastida del 1427 al 1430, en època de terratrèmols, hi fou traslladada la parroquialitat que era als Arcs.

És un temple gòtic, d’una nau esvelta i campanar quadrat.

Inicialment era dedicada als sants Joans, l’evangelista i el baptista, si bé ja en documents antics és anomenada com a Beata Maria de Santa Pau, i ignorem des de quina data és dedicada a l’Assumpta.

La festa major se celebra per la Mare de Déu d’agost.

Les fotografies son del Joan Dalmau Juscafresa.

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/2025/05/esglesia-de-santa-maria-santa-pau-la.html

Aquesta parròquia té com a sufragànies la Mare de Déu dels Arcs, Sant Martí Vell, Sant Julià del Mont (abans de Sant Miquel de la Miana), Sant Abdó i Sant Senén i Santa Llúcia de Trenteres.

 https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/08/marededeu-dels-arcs-santa-pau-la.html

https://relatsencatala.cat/relat/sant-marti-vell-santa-pau-la-garrotxa-girona/1045819

https://relatsencatala.cat/relat/esglesia-de-lantic-monestir-de-sant-julia-del-mont-santa-pau-la-garrotxa-girona/1068474

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/08/goigs-sant-abdon-i-sant-sennen-santa.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/12/capella-de-sant-abdo-i-sant-senen-santa.htmlhttps://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/12/esglesia-de-santa-llucia-de-treinteres.html

 No ens cansarem de recordar que el  Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Que  la Marededéu elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

SANT ABDÓ I SANT SENEN & SANT NIN I SANT NON. SANTA PAU . LA GARROTXA

 Llegia; entre el coll de Boixedes i el coll de Palomeres, damunt un tossal conegut antigament amb el nom de Puigsacreu, està situada la petita capella d'aquests Sants règuls de Pèrsia. La gent del país els anomena Sant Non i Sant Nin.

És un petit temple d'una sola nau amb dos cossos afegits a cada costat, a manera de sagristia, volta de canó molt baixa i la porta dovellada a ponent. Es creu que el seu origen cal remuntar-lo a època romànica. La teulada de l'absis, avui de teules, conserva gran part de lloses originàries, mig amagades. Fou bastida amb carreus ben escairats en els angles i les finestres.

Entre els protocols de la notaria de Santa Pau es conserva l'acta de fundació d'aquesta capella: 13 de juliol de 1417.

La tradició popular justifica aquesta devoció i homenatge a unes circumstàncies que varen esdevenir en els indrets de la baronia. El terme havia estat envaït per uns animalots de la mida d'un gos que la gent anomenava "somiots". Llur dany era incalculable: espatllaven els cultius, esvalotaven els ramats, etc. Per a alliberar-se'n, feren el vot solemne d'edificar damunt el Puigsacreu la capella pública sota la invocació d'aquests dos sants.

Es creu que es va decidir d'edificar la capella al Puigsacreu, centre geogràfic de les parròquies de Santa Pau, Batet i Begudà, perquè des de l'ermita s'albira Arles, lloc on foren enterrats els cossos dels dos sants.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/08/goigs-sants-abdo-i-senen-santa-pau.html

https://relatsencatala.cat/relat/sant-nin-i-sant-non-abdo-i-senen-santa-pau-la-garrotxa-girona-catalunya/1048738

Que  Sant Abdó i Sant Senen, Sant Nin i Sant Non,  elevin a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

IN MEMORIAM. PARCERISSA I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A SANT PERE. EL NAVÈS QUE EL TEMPS I LA INCÚRIA S’ENDUGUÉ. EL SOLSONÈS

 

No trobava com accedir al Catàleg de Masies de Navès.  Cercava dades de la masia Parcerissa, etimològicament  sembla derivat de parcer  -  el qui té en arrendament una terra amb condició de repartir-se'n els fruits amb un altre -  amb el sufix -issa (<llatí -īcĕa).

https://ca.wikipedia.org/wiki/Parcerissa

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/parcerissa

Cercava informació de la capella, avui quasi desapareguda, advocada a Sant Pere. Ens  agradarà tenir noticia de l’advocació concreta i si existeixen rebre un exemplar dels Goigs a l’emauil castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic de Navès , amb una  superfície de145,3 km² ,  el terme més gran de la comarca del Solsonès,   s’assolia al cens de 1857 amb 1766 ànimes. Catalunya en tenia 1.652.291, es tancava l’exercici 2024 amb 300 habitants de dret a Navès, i 8.012.231 a Catalunya. La caiguda demogràfica és antològica.

 

Imatges de la pàgina: https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/11-ermita-2/

En demanaré informació a : arxiu@bisbatsolsona.cat , arxiugavin@maristes.com , ajuntament@naves.cat

Que Sant Pere elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

 

 

MAREDEDÉU D’OSSEA. NAVÈS. SOLSONÈS

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_d%27Ossea

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17390

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-dossea-naves

Ossea , Antic castell i parròquia de Santa Maria del municipi de Navès (Solsonès), 2 km al N del poble, a l’actual masia de can Feliu.

La parròquia fou agregada a la de Linya El castell és esmentat ja el 1163

no ens ha acompanyat la fortuna pel que fa al topònim. Si per a uns és Ossea, transformació que derivat d’Orsera, per a altres podria tractarse d’Oceja, mentre que a la llinda de l’església, de 1799, es llegeix “Ozea”

Llegia; Església d'una sola nau construïda l'any 1799 i adossada a la casa. És de planta rectangular amb teulada a dos vessants. Al costat, hi ha un esvelt campanar que a la part superior té una sèrie de finestrals d'arc de mig punt, per a les campanes.

La porta orientada a l'est, es troba en la façana principal i en la llinda hi ha la data, molt esborrada, amb un rosetó dalt.

El tipus de construcció, és a partir d'un parament de pedres amb morter excepte a les cantonades i al marc de la porta, que són de pedra picada i escairades. No hi ha cap finestra.

A l'interior, hi ha un altar barroc-neoclàssic fet l'any 1799 i una talla moderna de Santa Maria.

Fotografia. Isidre Blanc

Ens agradarà rebre imatges de la talla antiga i moderna de la Marededéu a l’email castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic de Navès  s’assolia al cens de 1857 amb 1766 ànimes. Catalunya en tenia 1.652.291, es tancava l’exercici 2024 amb 300 habitants de dret a Navès, i 8.012.231 a Catalunya. La caiguda demogràfica és antològica.

 El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Que la Marededéu, elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i el clam de la humanitat perquè s’instauri per arreu la democràcia, la llibertat, la justícia,.., i s’eradiquin les injustícies