Tot just començava l’activitat laboral, aleshores es feia ‘oficialment’ a partir dels 14 anys.
Els homes s’aturaven a les tabernes, això de dir-los ‘bars’ vindria uns anys mes tard.
Es consumia – i molt – el cigaló (també anomenat cremadet, perfumat, tocat o tocadet, rebentat, cafè amb gotes, cafè licor, ronquim, “carajillo” , una beguda calenta, elaborada amb cafè i brandi o conyac. Si hi afegim llet tindrem un trifàsic. El seu origen és incert i hi ha qui el situa entre els descarregadors dels molls del port de Barcelona. Antigament era més corrent enfortir el cafè amb rom, amb anís o amb aiguardent.
I potser amb major mesura al matí abans d’entrar a la feina , la barreja, una beguda consistent en una mescla d'aiguardent i de vi. La barreja més popular és aquella feta de moscatell i anís, que es barregen a parts iguals directament en un got petit. També es pot preparar amb moscatell i brandi o cassalla, vi ranci i anís o mistela i cassalla o brandi. No hi ha acord en el punt si l'anís ha de ser sec o dolç. Se solia beure abans d'esmorzar, especialment per fer passar el fred. Aquest acompanyament del primer cafè del matí va ser incorporat pels treballadors immigrats al Principat de Catalunya, La barreja, s’ha recuperat a la Patum de Berga
S’hauria d’investigar si el consum d’aquestes “substàncies” generava alguna mena de resistència a les infeccions.
En aquella època fins s’escoltaven coses com que una mica de conyac era bo pel cor, i que el whisky (del llatí aqua vitae, aigua de vida per mitjà del gaèlic uisce beatha) estava molt indicat per als ronyons.
Ah!, recordo que els hiverns eren – o semblaven – llargs i freds, i que es diferenciaven clarament la primera, l’estiu i la tardor.
dimarts, 7 d’abril del 2020
dilluns, 6 d’abril del 2020
IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LES GERMANES DE SANT JOSEP DE CLUNY DE MOLLET DEL VALLÈS. VALLÈS ORIENTAL.
La congregació de les Germanes de Sant Josep de Cluny va ser fundada per la religiosa francesa Anna Maria Javouhey (Jallanges, Borgonya 1779 – París 1851).
L’any 1903, arriben a Espanya les Germanes de Sant Josep de Cluny. A Catalunya troben aixopluc, entre d’altres, a Barcelona, Sabadell, Terrassa i Granollers. Aquí continuaran dedicades a l’ensenyança de noies. Aquests col·legis feien, a més a més, una feina de justícia social, perquè els estats prioritzaven més els centres dedicats als nois, ja que s’integraven en una societat preparada per a l’economia en general, el treball, l’exèrcit i la política; les noies quedaven relegades a les feines de la llar, i poca cosa més.
Les Germanes de Sant Josep de Cluny faran col·legi a Mollet del Vallès, des de 1904 fins a 1916.
https://www.raco.cat/index.php/Notes/article/view/331190/421973
L’església catòlica va ser capdavantera en matèria d’educació de les classes més desfavorides, ja des de les Ordres Religioses dedicades a l’ensenyament, ja des de les rectories dels pobles i viles de Catalunya. El mot ‘escolà’ en la llengua catalana, alhora que designa als que van a l’escola, designava també als que ajudaven al sacerdot en les funcions litúrgiques.
Aprofiteu aquests dies d’aturada forçosa per buscar imatges i dades de les escoles on anàveu a la vostra infància.
Ens manquem MOLTS edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista. coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
L’any 1903, arriben a Espanya les Germanes de Sant Josep de Cluny. A Catalunya troben aixopluc, entre d’altres, a Barcelona, Sabadell, Terrassa i Granollers. Aquí continuaran dedicades a l’ensenyança de noies. Aquests col·legis feien, a més a més, una feina de justícia social, perquè els estats prioritzaven més els centres dedicats als nois, ja que s’integraven en una societat preparada per a l’economia en general, el treball, l’exèrcit i la política; les noies quedaven relegades a les feines de la llar, i poca cosa més.
Les Germanes de Sant Josep de Cluny faran col·legi a Mollet del Vallès, des de 1904 fins a 1916.
https://www.raco.cat/index.php/Notes/article/view/331190/421973
L’església catòlica va ser capdavantera en matèria d’educació de les classes més desfavorides, ja des de les Ordres Religioses dedicades a l’ensenyament, ja des de les rectories dels pobles i viles de Catalunya. El mot ‘escolà’ en la llengua catalana, alhora que designa als que van a l’escola, designava també als que ajudaven al sacerdot en les funcions litúrgiques.
Aprofiteu aquests dies d’aturada forçosa per buscar imatges i dades de les escoles on anàveu a la vostra infància.
Ens manquem MOLTS edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista. coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
dissabte, 4 d’abril del 2020
IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE GÀRZOLA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA BARONIA DE LA VANSA, ACTUALMENT TERME DE VILANOVA DE MEIÀ. LA NOGUERA. LLEIDA.
El Francesc Cardona Fonoll, em feia arribar un parell de fotografies de l’edifici de l’ 'escola pública, i vivienda el mestre de Garzola , construïda el 1920 , tancada al desembre del 1974.
Garzola situada al fons de la Coma de Meià a la dreta del riu Boix, fins al 1926 formava part , del municipi de la Baronia de la Vansa, agregat posteriorment al de Vilanova de Meià.
Quan al topònim, trobava que es reivindica el seu origen ibèric :
http://www.floramontiberica.org/FM/075/Flora_Montib_075_114-125_2019.pdf
Esperem tenir dades dels promotors i àdhuc de l’autor d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Havíem anat ‘recuperant’ dades i imatges d’alguns dels edificis que aixoplugaven les activitats educatives als diferents nuclis del l’actual terme de Vilanova de Meià :
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/07/in-memoriam-dels-estudis-anteriors-la.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2017/07/in-memoriam-de-lestudi-de-santa-maria.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/07/torrec-esglesia-de-sant-isidre.html
Ens explicaven que també hi havia escola a Peralba :
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/07/santa-magdalena-de-peralba-vilanova-de.html
I a Lluçars :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/07/visita-llucars-cap-del-municipi-de-la.html
Imagino que també a l’Argentera en devien tenir, oi?
El nostre infinit agraïment al Francesc Cardona Fonoll.
Garzola situada al fons de la Coma de Meià a la dreta del riu Boix, fins al 1926 formava part , del municipi de la Baronia de la Vansa, agregat posteriorment al de Vilanova de Meià.
Quan al topònim, trobava que es reivindica el seu origen ibèric :
http://www.floramontiberica.org/FM/075/Flora_Montib_075_114-125_2019.pdf
Esperem tenir dades dels promotors i àdhuc de l’autor d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Havíem anat ‘recuperant’ dades i imatges d’alguns dels edificis que aixoplugaven les activitats educatives als diferents nuclis del l’actual terme de Vilanova de Meià :
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/07/in-memoriam-dels-estudis-anteriors-la.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2017/07/in-memoriam-de-lestudi-de-santa-maria.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/07/torrec-esglesia-de-sant-isidre.html
Ens explicaven que també hi havia escola a Peralba :
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/07/santa-magdalena-de-peralba-vilanova-de.html
I a Lluçars :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/07/visita-llucars-cap-del-municipi-de-la.html
Imagino que també a l’Argentera en devien tenir, oi?
El nostre infinit agraïment al Francesc Cardona Fonoll.
diumenge, 29 de març del 2020
MASIA DE DOLDELLOPS. VALLS. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA
El Raul Pastó Ceballos atenen molt amablement el prec que fèiem urbi et orbe des del coneixercatalunya; amics lectors/es , aquesta situació de confinament derivada del ESTADO DE SITIO/ALARMA/EXCEPCIÓN , ens està deixant SENSE material. Us demanem que dediqueu una estona a revisar les fotografies familiars, i si en trobeu alguna en la que apareix algun element patrimonial – església, castell, edifici singular, font, arbreda, muntanya, paisatge ..., en la feu arribar a l’email castellardiari@gmail.com
Us ho agrairem infinitament nosaltres, i els lectors/es confinats que troben la lectura un moment d’abstracció d’aquesta tràgica situació.
Em feia arribar unes fotografies de la granja Doldellops, al terme de Valls a la comarc del Ca mp sobirà de Tarragona.
Patrimoni Gencat ens explica que Doldellops era una granja del Monestir de Poblet documentada des del 1154. Per concessions reials al Monestir, esdevingué una important explotació agrícola a càrrec dels monjos. Al segle XIV per l’abat Ponç de Copons (1316-48), s'hi establiren diversos molins i es bastí un gran edifici gòtic fortificat amb muralles i torres de defensa.
L'any 1700 la granja va ser adquirida per Joan de Sagarra i Colom que féu restaurar les dependències i bastí una nova capella.
http://www.endrets.cat/text/1137/joan-sagarra-i-colom-era-nat-el-1653-ca.html
Durant la guerra de Successió s'hi hostatjaren els exèrcits de l'Arxiduc Carles d’Àustria.
La propietat fou de la família Sagarra fins el 1930, any en què va ser adquirida per l'arquitecte Cèsar martinell Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973), que anà fent, amb el temps, importants modificacions, com la capella advocada ara a Sant Cesari.
https://catalagomis.cat/portfolio-item/granja-doldellopscapellavalls/
En l'actualitat és residència d'estiu de la família Martinell. Únicament els masovers hi resideixen tot l'any.
Conjunt format per una edifici noble, dos jardins i la casa dels masovers.
L'espai entre ambdós jardins forma una petita avinguda amb arbres que condueix a una volta de canó que passa per sota de l'edifici principal, i que fa de la part baixa de la Granja una continuació del camí forestal.
La façana principal presenta una sèrie d'obertures distribuïdes irregularment.
Un balcó central sobresurt del conjunt, amb barana de ferro forjat.
A l'esquerra s'aixeca la capella, advocada a Sant Cesari amb espadanya.
Annex i perpendicular a la part dreta de la façana principal, es troba un edifici de les mateixes característiques.
Cal remarcar l'existència de dos balcons del segle XVIII, i d'una finestra gòtica que es conserva a la part posterior de l'edifici.
Si sobreviviu a la pandèmia, poseu Valls , el Camp sobirà de Tarragona, , .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.
Demà dia 30.03.2020 el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA ampliarà el confinament. Al mati d’avui portàvem 6528 persones que han perdut la vida.
Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.
Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “el demà NO existeix”
Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina
Us ho agrairem infinitament nosaltres, i els lectors/es confinats que troben la lectura un moment d’abstracció d’aquesta tràgica situació.
Em feia arribar unes fotografies de la granja Doldellops, al terme de Valls a la comarc del Ca mp sobirà de Tarragona.
Patrimoni Gencat ens explica que Doldellops era una granja del Monestir de Poblet documentada des del 1154. Per concessions reials al Monestir, esdevingué una important explotació agrícola a càrrec dels monjos. Al segle XIV per l’abat Ponç de Copons (1316-48), s'hi establiren diversos molins i es bastí un gran edifici gòtic fortificat amb muralles i torres de defensa.
L'any 1700 la granja va ser adquirida per Joan de Sagarra i Colom que féu restaurar les dependències i bastí una nova capella.
http://www.endrets.cat/text/1137/joan-sagarra-i-colom-era-nat-el-1653-ca.html
Durant la guerra de Successió s'hi hostatjaren els exèrcits de l'Arxiduc Carles d’Àustria.
La propietat fou de la família Sagarra fins el 1930, any en què va ser adquirida per l'arquitecte Cèsar martinell Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973), que anà fent, amb el temps, importants modificacions, com la capella advocada ara a Sant Cesari.
https://catalagomis.cat/portfolio-item/granja-doldellopscapellavalls/
En l'actualitat és residència d'estiu de la família Martinell. Únicament els masovers hi resideixen tot l'any.
Conjunt format per una edifici noble, dos jardins i la casa dels masovers.
L'espai entre ambdós jardins forma una petita avinguda amb arbres que condueix a una volta de canó que passa per sota de l'edifici principal, i que fa de la part baixa de la Granja una continuació del camí forestal.
La façana principal presenta una sèrie d'obertures distribuïdes irregularment.
Un balcó central sobresurt del conjunt, amb barana de ferro forjat.
A l'esquerra s'aixeca la capella, advocada a Sant Cesari amb espadanya.
Annex i perpendicular a la part dreta de la façana principal, es troba un edifici de les mateixes característiques.
Cal remarcar l'existència de dos balcons del segle XVIII, i d'una finestra gòtica que es conserva a la part posterior de l'edifici.
Si sobreviviu a la pandèmia, poseu Valls , el Camp sobirà de Tarragona, , .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.
Demà dia 30.03.2020 el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA ampliarà el confinament. Al mati d’avui portàvem 6528 persones que han perdut la vida.
Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.
Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “el demà NO existeix”
Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina
ESGLÉSIA DE SANTA MARIA - MARE DE DÉU DEL ROSER. GUIALMONS. LES PILES. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA
El Raul Pastó Ceballos atenen molt amablement el prec que fèiem urbi et orbe des del coneixercatalunya; amics lectors/es , aquesta situació de confinament derivada del ESTADO DE SITIO/ALARMA/EXCEPCIÓN , ens està deixant SENSE material. Us demanem que dediqueu una estona a revisar les fotografies familiars, i si en trobeu alguna en la que apareix algun element patrimonial – església, castell, edifici singular, font, arbreda, muntanya, paisatge ..., en la feu arribar a l’email castellardiari@gmail.com
Us ho agrairem infinitament nosaltres, i els lectors/es confinats que troben la lectura un moment d’abstracció d’aquesta tràgica situació.
Em feia arribar una fotografia de la façana de l’església de Santa Maria o de la Mare de Déu dels Roser de Guialmons, al terme de les Piles, a la comarca de la Conca de Barberà.
Patrimoni Gencat ens explica que l'any 1080 es menciona documentalment, per primera vegada, el topònim "Guialmons" que aleshores era una quadra.
El castell del lloc es menciona el 1132 com a propietat de la família Timor (una nissaga emparentada amb els Queralt, senyors de Santa Coloma).
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/07/turo-de-timor-mostra-de-labando-de-la.html
L'església es deuria bastir durant la segona meitat del segle XII, malgrat no aparèixer documentada fins el segle XIV, moment en el qual era afavorida per repetides deixes testamentàries, segons consta en els testaments de l'escrivania pública de Santa Coloma de Queralt.
No va ser ami parròquia ja que figura com a sufragània de l'església de Figuerola durant aquests anys.
Església d'una sola nau amb el presbiteri pla. Va coberta per una volta de canó apuntat que arrenca d'una imposta. La porta d'accés originària està ara en desús, es conserva però, a la part dels peus de l'edifici, oberta en el mur del sud. És d'arc de mig punt i adovellada. No mostra cap mena d'ornamentació i únicament una motllura, a manera de guardapols, recorre la totalitat de l'arc per l'exterior. En la mateixa façana s'ha conservat una finestra romànica també d'arc de mig punt i amb una petita arquivolta a l'interior. Tipològicament recorda l'estructura de la portalada romànica de l'església de Forés. El material constructiu emprat a la totalitat de l'edifici és el carreu de pedra, tallat amb cura i disposat en el mur a la manera "isodoma".
L'edifici, amb el pas dels anys, ha quedat totalment rodejat per les cases del poble. Per aquesta raó va haver-se de construir la nova porta d'accés, tardanament.
Fotografia del interior de l’any 1982. Francesca Español i Bertran (Vilallonga del Camp, 1956)
Catalunya, sotmesa a un permanent espoli, ho tenia difícil per conservar el seu patrimoni històric, l’endeutament que es generarà amb la tragèdia del coronavirus, farà del tot impossible destinar cabals públics a aquests fins.
Si sobreviviu a la pandèmia, poseu Guialmons, les Piles, la Conca de Barberà, , .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.
Demà dia 30.03.2020 el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA ampliarà el confinament. Al mati d’avui portàvem 6528 persones que han perdut la vida.
Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.
Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “el demà NO existeix”
Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina
Us ho agrairem infinitament nosaltres, i els lectors/es confinats que troben la lectura un moment d’abstracció d’aquesta tràgica situació.
Em feia arribar una fotografia de la façana de l’església de Santa Maria o de la Mare de Déu dels Roser de Guialmons, al terme de les Piles, a la comarca de la Conca de Barberà.
Patrimoni Gencat ens explica que l'any 1080 es menciona documentalment, per primera vegada, el topònim "Guialmons" que aleshores era una quadra.
El castell del lloc es menciona el 1132 com a propietat de la família Timor (una nissaga emparentada amb els Queralt, senyors de Santa Coloma).
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/07/turo-de-timor-mostra-de-labando-de-la.html
L'església es deuria bastir durant la segona meitat del segle XII, malgrat no aparèixer documentada fins el segle XIV, moment en el qual era afavorida per repetides deixes testamentàries, segons consta en els testaments de l'escrivania pública de Santa Coloma de Queralt.
No va ser ami parròquia ja que figura com a sufragània de l'església de Figuerola durant aquests anys.
Església d'una sola nau amb el presbiteri pla. Va coberta per una volta de canó apuntat que arrenca d'una imposta. La porta d'accés originària està ara en desús, es conserva però, a la part dels peus de l'edifici, oberta en el mur del sud. És d'arc de mig punt i adovellada. No mostra cap mena d'ornamentació i únicament una motllura, a manera de guardapols, recorre la totalitat de l'arc per l'exterior. En la mateixa façana s'ha conservat una finestra romànica també d'arc de mig punt i amb una petita arquivolta a l'interior. Tipològicament recorda l'estructura de la portalada romànica de l'església de Forés. El material constructiu emprat a la totalitat de l'edifici és el carreu de pedra, tallat amb cura i disposat en el mur a la manera "isodoma".
L'edifici, amb el pas dels anys, ha quedat totalment rodejat per les cases del poble. Per aquesta raó va haver-se de construir la nova porta d'accés, tardanament.
Fotografia del interior de l’any 1982. Francesca Español i Bertran (Vilallonga del Camp, 1956)
Catalunya, sotmesa a un permanent espoli, ho tenia difícil per conservar el seu patrimoni històric, l’endeutament que es generarà amb la tragèdia del coronavirus, farà del tot impossible destinar cabals públics a aquests fins.
Si sobreviviu a la pandèmia, poseu Guialmons, les Piles, la Conca de Barberà, , .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.
Demà dia 30.03.2020 el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA ampliarà el confinament. Al mati d’avui portàvem 6528 persones que han perdut la vida.
Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.
Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “el demà NO existeix”
Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina
dissabte, 28 de març del 2020
CASTELL DE SANT FERRAN. FIGUERES. L'EMPORDÀ SOBIRÀ
La Paquita Dorca Gibert atenen molt amablement el prec que fèiem urbi et orbe des del coneixercatalunya; amics lectors/es , aquesta situació de confinament derivada del ESTADO DE SITIO/ALARMA/EXCEPCIÓN , ens està deixant SENSE material. Us demanem que dediqueu una estona a revisar les fotografies familiars, i si en trobeu alguna en la que apareix algun element patrimonial – església, castell, edifici singular, font, arbreda, muntanya, paisatge ..., en la feu arribar a l’email castellardiari@gmail.com
Us ho agrairem infinitament nosaltres, i els lectors/es confinats que troben la lectura un moment d’abstracció d’aquesta tràgica situació.
Em feia arribar fotografies del Castell de Sant Ferran, el major monument de Catalunya, que alhora és també la fortalesa abaluartada més gran d'Europa.
El Castell de Sant Ferran ocupa 550.000 m² al capdamunt d’un turó de Figueres. Com a bon castell fronterer, la seva situació és immillorable: té bones panoràmiques de la Serra de l’Albera, que fa frontera amb França, i del golf de Roses.
Precisament es va aixecar davant la necessitat de reforçar la frontera després de la Pau dels Pirineus de 1659 i deu el seu nom al rei Ferran VI d'Espanya, (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d’agost de 1759)
La fortificació fou inaugurada l’any 1766, però s’acabava de construir l’any 1892, i està formada per dos recintes.
L’interior, de més de 325.000 m2, consta de sis baluards units per panys de muralla. No passa desapercebuda la magnitud de l’edifici: cavallerisses amb capacitat per a 500 cavalls, magatzems per guardar queviures per a 10.000 persones en un any, una gran plaça d’armes, nou pavellons per a l’allotjament de les autoritats i les seves famílies, i quatre grans cisternes amb una capacitat total de nou milions de litres d'aigua.
El recinte exterior, amb un perímetre de 3.120 metres, l’integren tres hornabecs, set revellins i dues contraguàrdies.
Està separat de l’exterior per un gran fossat de 10 hectàrees, que actualment es pot visitar, incloses les galeries subterrànies.
La denominació de Sant que es dóna al Castell, res té a veure amb el santoral, el fill de rei Felip V d'Espanya, no va atendre les justes reclamacions de Catalunya, desprès de la cessió vergonyant que es feia a França de la que coneixem ara com la Catalunya Nord.
Ens agradarà tenir noticia de l’advocació de la capella del Castell a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Si sobreviviu a la pandèmia, poseu Figueres , l’Empordà sobirà, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.
Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.
Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “el demà NO existeix”
Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina
Us ho agrairem infinitament nosaltres, i els lectors/es confinats que troben la lectura un moment d’abstracció d’aquesta tràgica situació.
Em feia arribar fotografies del Castell de Sant Ferran, el major monument de Catalunya, que alhora és també la fortalesa abaluartada més gran d'Europa.
El Castell de Sant Ferran ocupa 550.000 m² al capdamunt d’un turó de Figueres. Com a bon castell fronterer, la seva situació és immillorable: té bones panoràmiques de la Serra de l’Albera, que fa frontera amb França, i del golf de Roses.
Precisament es va aixecar davant la necessitat de reforçar la frontera després de la Pau dels Pirineus de 1659 i deu el seu nom al rei Ferran VI d'Espanya, (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d’agost de 1759)
La fortificació fou inaugurada l’any 1766, però s’acabava de construir l’any 1892, i està formada per dos recintes.
L’interior, de més de 325.000 m2, consta de sis baluards units per panys de muralla. No passa desapercebuda la magnitud de l’edifici: cavallerisses amb capacitat per a 500 cavalls, magatzems per guardar queviures per a 10.000 persones en un any, una gran plaça d’armes, nou pavellons per a l’allotjament de les autoritats i les seves famílies, i quatre grans cisternes amb una capacitat total de nou milions de litres d'aigua.
El recinte exterior, amb un perímetre de 3.120 metres, l’integren tres hornabecs, set revellins i dues contraguàrdies.
Està separat de l’exterior per un gran fossat de 10 hectàrees, que actualment es pot visitar, incloses les galeries subterrànies.
La denominació de Sant que es dóna al Castell, res té a veure amb el santoral, el fill de rei Felip V d'Espanya, no va atendre les justes reclamacions de Catalunya, desprès de la cessió vergonyant que es feia a França de la que coneixem ara com la Catalunya Nord.
Ens agradarà tenir noticia de l’advocació de la capella del Castell a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Si sobreviviu a la pandèmia, poseu Figueres , l’Empordà sobirà, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.
Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.
Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “el demà NO existeix”
Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina
divendres, 27 de març del 2020
L’ERMITA AL DÉU DESCONEGUT. VILABELLA DEL CAMP SOBIRÀ. TARRAGONA
El Raul Pastó Ceballos atenen molt amablement el prec que fèiem urbi et orbe des del coneixercatalunya; amics lectors/es , aquesta situació de confinament derivada del ESTADO DE SITIO/ALARMA/EXCEPCIÓN , ens està deixant SENSE material. Us demanem que dediqueu una estona a revisar les fotografies familiars, i si en trobeu alguna en la que apareix algun element patrimonial – església, castell, edifici singular, font, arbreda, muntanya, paisatge ..., en la feu arribar a l’email castellardiari@gmail.com
Us ho agrairem infinitament nosaltres, i els lectors/es confinats que troben la lectura un moment d’abstracció d’aquesta tràgica situació.
Em feia arribar una fotografia del runam situat dalt d’un petit turó, al terme de Vilabella, a la comarca el Camp sobirà. al costat del camí que porta al camp de motocross
Llegia que la petició per construir l'ermita de Vilabella del Camp es va fer amb data 1 de maig de l'any 1726.
Una vegada obtingut el permís de l'arquebisbe de Tarragona, van iniciar-se les obres el 1729.
La primera pedra fou col·locada el dia 5 de maig, i amb aquest motiu va celebrar-se una gran festa.
Els problemes sorgits entre l'arquebisbe de Tarragona i el poble de Vilabella sobre el patronatge de l'ermita, juntament amb la mort del promotor de l'obra, va provocar la suspensió de les obres l'any 1732.
A mitjan del segle XIX va utilitzar-se com a cementiri i actualment, malgrat els intents de Mossèn Romà Comamala i Valls (Barcelona, 1921 – Vilabella, 9 d'agost del 2000) de recuperar-la com a monument local, resta en estat d'abandó.
https://blocs.mesvilaweb.cat/jrenyer/?p=147248
És un edifici aïllat de planta rectangular i té unes dimensions de 18 metres de llarg per 11,50 metres d'ample.
La construcció, d'una sola nau amb capelles laterals, conserva una porta lateral amb la data del 1732 i la porta principal d'arc de mig punt amb dovelles a saltacavall.
Ambdues portes, de pedra, es troben actualment tapiades amb maçoneria, que és així mateix el material bàsic de l'obra, tant dels murs com dels arcs de descàrrega.
També s'utilitzen els carreus de pedra en els angles de l'edifici.
No ens n’havien donat raó en la visita que fèiem l’any 2014
http://relatsencatala.cat/relat/esglesia-parroquial-de-sant-pere-ad-vincula-vilabella-camp-sobira-tarragona-catalunya/1049350
Tampoc de l’edifici anterior a la dictadura franquista que acollia el convent i escola de les Germanes Doniniques de l’Anunciata a, que dedicarem una entrada.
Si sobreviviu a la pandèmia, poseu Vilabella, el Camp sobirà de Tarragona, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.
Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.
Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “ el demà NO existeix”
Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina
Us ho agrairem infinitament nosaltres, i els lectors/es confinats que troben la lectura un moment d’abstracció d’aquesta tràgica situació.
Em feia arribar una fotografia del runam situat dalt d’un petit turó, al terme de Vilabella, a la comarca el Camp sobirà. al costat del camí que porta al camp de motocross
Llegia que la petició per construir l'ermita de Vilabella del Camp es va fer amb data 1 de maig de l'any 1726.
Una vegada obtingut el permís de l'arquebisbe de Tarragona, van iniciar-se les obres el 1729.
La primera pedra fou col·locada el dia 5 de maig, i amb aquest motiu va celebrar-se una gran festa.
Els problemes sorgits entre l'arquebisbe de Tarragona i el poble de Vilabella sobre el patronatge de l'ermita, juntament amb la mort del promotor de l'obra, va provocar la suspensió de les obres l'any 1732.
A mitjan del segle XIX va utilitzar-se com a cementiri i actualment, malgrat els intents de Mossèn Romà Comamala i Valls (Barcelona, 1921 – Vilabella, 9 d'agost del 2000) de recuperar-la com a monument local, resta en estat d'abandó.
https://blocs.mesvilaweb.cat/jrenyer/?p=147248
És un edifici aïllat de planta rectangular i té unes dimensions de 18 metres de llarg per 11,50 metres d'ample.
La construcció, d'una sola nau amb capelles laterals, conserva una porta lateral amb la data del 1732 i la porta principal d'arc de mig punt amb dovelles a saltacavall.
Ambdues portes, de pedra, es troben actualment tapiades amb maçoneria, que és així mateix el material bàsic de l'obra, tant dels murs com dels arcs de descàrrega.
També s'utilitzen els carreus de pedra en els angles de l'edifici.
No ens n’havien donat raó en la visita que fèiem l’any 2014
http://relatsencatala.cat/relat/esglesia-parroquial-de-sant-pere-ad-vincula-vilabella-camp-sobira-tarragona-catalunya/1049350
Tampoc de l’edifici anterior a la dictadura franquista que acollia el convent i escola de les Germanes Doniniques de l’Anunciata a, que dedicarem una entrada.
Si sobreviviu a la pandèmia, poseu Vilabella, el Camp sobirà de Tarragona, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.
Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.
Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “ el demà NO existeix”
Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina
Subscriure's a:
Missatges (Atom)













