Originalment era – i és dissortadament encara - un mètode de tortura que consisteix en immobilitzar la persona torturada, gitada de panxa en amunt, de manera que cada pocs segons li cau una gota d'aigua freda al front. La deixen així tot el temps que volen , lligada, sense donar-li ni a menjar ni a beure. La gota d'aigua no la deixa dormir. Té set, l'aigua li regalima pel front però no pot beure. El torturat es torna boig i acaba morint d'un atac al cor.
També però, és la imatge que millor representa la tenacitat, que és l’única eina que ens permet assolir els nostres objectius, en aquest segon sentit , de forma lenta – de vegades pensem que massa i tot – anem rentant la cara de la casa del carrer del Calvari, 15 de Sant Llorenç Savall, teulada, golfes, façana posterior , una habitació, l’entrada, el menjador,...
Pintura de Lorente. Autentificada.
Pintures de Junceda. Sense autentificar.
Pintures de Lorente. Autentificades.
L’artífex en molt bona part és el Juan Navazo Montero, que ha desenvolupat una passió per la casa, que costa d’entendre llevat de creure en la reencarnació.
És mentida que una imatge val més que 1000 paraules, cal entrar a la casa, sentir el seu caliu, l’escalf i la sensació de tranquil·litat/seguretat.
Li doldrà al Juan si decidiu quedar-vos-la, alhora però, li encantarà explicar-vos les tasques que s’hi ha dut a terme, i les que s’aniran fent en els propers dies, setmanes, mesos,... , truqueu-lo al 665227343
dijous, 17 d’octubre del 2019
dilluns, 14 d’octubre del 2019
EL MONTMELÓ D’AHIR. VALLÈS ORIENTAL
El Crisant Palau, publica un parell d’imatges de Montmeló, que podem datar la primera com anterior a l’any 1928, i la segona com posterior a aquesta data.
La rectoria de Santa Maria de Montmeló, que es va inaugurar i beneí el 13 de maig de 1928, té trets d’influència clarament andalusí, això podria explicar-se perquè malgrat considerar l’edifici obra de José Sabadell Mercadé – del que trobàvem una llarga dedicació al Cos de Bombers de Barcelona - , llegia a la fitxa tècnica que els plànols els va dibuixar un tècnic de la fàbrica Cucurny, Ramon Casanelles i l’edifici el va construir el mestre d’obres Miquel Molins.
Sou pregats de fer-nos arribar el segon cognom, i qualsevol dada que us sembli d’interès tant del Ramon Casanelles, com del Miquel Molins, a l’email coneixercatalunya@gmail.com
https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/montmelo-iglesia-casa-rectoria-roisin~x122049447
Escrivia aquestes notes sota l’impacte de la sentència – que considero aberrant, dit sia en termes de justícia – dictada contra:
Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969). 13 anys de presó.
Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971) 12 anys de presó
Jordi Turull i Negre (Parets del Vallès, 1966) 12 anys de presó
Dolors Bassa i Coll (Torroella de Montgrí, 1959) 12 anys de presó
Maria Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Baix Ebre, 29 de maig de 1955) 11 anys i 6 mesos de presó
Joaquim Forn i Chiariello (Barcelona, 1 d'abril de 1964) 10 anys i 6 mesos de presó
Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968) 10 anys i 6 mesos de presó
Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpètua de Mogoda, 22 d'abril de 1975) 9 anys de presó
Jordi Sànchez i Picanyol (Barcelona, 1964) 9 anys de presó
La rectoria de Santa Maria de Montmeló, que es va inaugurar i beneí el 13 de maig de 1928, té trets d’influència clarament andalusí, això podria explicar-se perquè malgrat considerar l’edifici obra de José Sabadell Mercadé – del que trobàvem una llarga dedicació al Cos de Bombers de Barcelona - , llegia a la fitxa tècnica que els plànols els va dibuixar un tècnic de la fàbrica Cucurny, Ramon Casanelles i l’edifici el va construir el mestre d’obres Miquel Molins.
Sou pregats de fer-nos arribar el segon cognom, i qualsevol dada que us sembli d’interès tant del Ramon Casanelles, com del Miquel Molins, a l’email coneixercatalunya@gmail.com
https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/montmelo-iglesia-casa-rectoria-roisin~x122049447
Escrivia aquestes notes sota l’impacte de la sentència – que considero aberrant, dit sia en termes de justícia – dictada contra:
Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969). 13 anys de presó.
Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971) 12 anys de presó
Jordi Turull i Negre (Parets del Vallès, 1966) 12 anys de presó
Dolors Bassa i Coll (Torroella de Montgrí, 1959) 12 anys de presó
Maria Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Baix Ebre, 29 de maig de 1955) 11 anys i 6 mesos de presó
Joaquim Forn i Chiariello (Barcelona, 1 d'abril de 1964) 10 anys i 6 mesos de presó
Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968) 10 anys i 6 mesos de presó
Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpètua de Mogoda, 22 d'abril de 1975) 9 anys de presó
Jordi Sànchez i Picanyol (Barcelona, 1964) 9 anys de presó
dimarts, 17 de setembre del 2019
IN MEMORIAM . AL CENTRE DE GRANOLLERS , A L’ANTIGA CASERNA I HAVIA UN CAMP DE CONCENTRACIÓ, EN ELS PRIMERS AÑOS TRIUNFALES DEL FRANQUISMO
El titular té relació amb una imatge que publica la Krysha Sánchez D'Abreu, amb aquest peu informatiu; la plaça de la caserna amb la caserna! (on avui hi ha el mercat de sant Carles).
http://www.granollers.cat/arxiu/camp-de-concentracio-de-granollers
documentació que acredita l'existència d'un camp de concentració franquista a Granollers, concretament situat a l'antiga caserna militar, a la plaça de la Caserna. Aquest camp de concentració acollia homes sobre els quals no hi havia indicis suficients per enviar-los a la presó i que conformaven batallons de treball. Les seves feines consistien en reconstrucció d'equipaments, ponts, carreteres...
Un document en forma de carta amb el distintiu de "camp de concentració" confirma l'existència d'aquest camp de concentració, un dels 16 recintes d'aquestes característiques arreu del país. És una carta del comandant militar del camp de concentració de Granollers adreçada a l'alcalde.
No sabia trobar més dades d’aquest comandant militar Ignacio Pertica, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs ,...
El tècnic municipal de l’Ajuntament, podria ser el Paco Cruz Corral?.
http://www.granollers.cat/arxiu/fotografia-de-la-porxada-conseq%C3%BC%C3%A8ncies-del-bombardeig-14-de-juny-de-1938
http://www.granollers.cat/arxiu/camp-de-concentracio-de-granollers
documentació que acredita l'existència d'un camp de concentració franquista a Granollers, concretament situat a l'antiga caserna militar, a la plaça de la Caserna. Aquest camp de concentració acollia homes sobre els quals no hi havia indicis suficients per enviar-los a la presó i que conformaven batallons de treball. Les seves feines consistien en reconstrucció d'equipaments, ponts, carreteres...
Un document en forma de carta amb el distintiu de "camp de concentració" confirma l'existència d'aquest camp de concentració, un dels 16 recintes d'aquestes característiques arreu del país. És una carta del comandant militar del camp de concentració de Granollers adreçada a l'alcalde.
No sabia trobar més dades d’aquest comandant militar Ignacio Pertica, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs ,...
El tècnic municipal de l’Ajuntament, podria ser el Paco Cruz Corral?.
http://www.granollers.cat/arxiu/fotografia-de-la-porxada-conseq%C3%BC%C3%A8ncies-del-bombardeig-14-de-juny-de-1938
EMILI CARLES-TOLRÀ I AMAT. II MARQUÈS DE SANT ESTEVE DE CASTELLAR. I LES ESCOLES PÚBLIQUES I REPÚBLICANES DE CASTELLAR DEL VALLÈS
L'Alcalde Antoni Tort i Rocavert (Castellar del Vallès 1887 -1981) del Partit d'Esquerra Republicana de Catalunya, al davant del Consistori va endegar el projecte d'implantar al poble, una escola laica i gratuïta, en aplicació dels postulats de la Constitució de la II República Española, i de la Generalitat de Catalunya.
Dº Emili Carles-Tolrà i Amat, 2on marquès de Sant Esteve Castellar, va comunicar la seva voluntat de col·laborar en la realització del projecte i va cedir al municipi uns terrenys en el Camp Senyor per construir-hi l'equipament tot aportant 70.000 pessetes per a les despeses i 11.000 pessetes més per adquirir una finca situada al mig dels terrenys. D'aquesta manera l'Ajuntament encara va poder sol·licitar la subvenció de l'Estat prevista per la Llei a raó de 10.000 pessetes per cada secció graduada, és a dir, un total de 80.000.
El cost total dels edificis i dels materials previst per l'Ajuntament fou de 310.000 pessetes, no obstant, el cost resultant fou de 373.507'48 pessetes.
Com que el municipi no podia fer-se càrrec d'aquesta augment de les despeses, va emetre un préstec d'àmbit local amb obligacions del deute municipal de 100, 250 i 500 pessetes cada una amb una amortització de 25 anys i un interès anual del 5% lliure d'impostos.
Per tal d'alleugerir la càrrega del préstec Emili Carles-Tolrà va traspassar a favor de l'Ajuntament el servei de proveïment d'aigua a particulars i l'ús del manantial de Turell.
D'aquesta forma, l'Ajuntament de Castellar del Vallès augmentava els ingressos generals amb l'explotació d'aquests serveis, i alhora que garantia la prestació del servei, donava un respir a l'empobrida classes treballadora.
Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940), el President 'Màrtir' assistia a la seva inauguració el 23 de setembre de 1934; en reconeixement de la seva valuosa col·laboració, se les anomenava Grup Escolar Emili Carles-Tolrà i Amat.
Durant els dies foscos del genocidi contra Catalunya van ser les úniques escoles que van continuar el seu funcionament: hi havia menys alumnes i menys mestres i per aquest motiu es va decidir agrupar tots els nens en les mateixes aules.
La II República obria escoles, i portava aires de llibertat i democràcia, el segon feixisme , tancava portes i finestres, i ens conduïa novament a l’època medieval.
La Democraciola – pilotada pels hereus del franquisme – desprès d’un breu miratge de llibertat, té el ferm propòsit de fer el mateix, s’està desmantellant la sanitat, l’educació, els serveis socials,...., i una rere l’altra les garanties legals i democràtiques que ens donàvem l’any 1978.
El món és rodó i cíclic, potser torna a tocar República, oi ?.
Dº Emili Carles-Tolrà i Amat, 2on marquès de Sant Esteve Castellar, va comunicar la seva voluntat de col·laborar en la realització del projecte i va cedir al municipi uns terrenys en el Camp Senyor per construir-hi l'equipament tot aportant 70.000 pessetes per a les despeses i 11.000 pessetes més per adquirir una finca situada al mig dels terrenys. D'aquesta manera l'Ajuntament encara va poder sol·licitar la subvenció de l'Estat prevista per la Llei a raó de 10.000 pessetes per cada secció graduada, és a dir, un total de 80.000.
El cost total dels edificis i dels materials previst per l'Ajuntament fou de 310.000 pessetes, no obstant, el cost resultant fou de 373.507'48 pessetes.
Com que el municipi no podia fer-se càrrec d'aquesta augment de les despeses, va emetre un préstec d'àmbit local amb obligacions del deute municipal de 100, 250 i 500 pessetes cada una amb una amortització de 25 anys i un interès anual del 5% lliure d'impostos.
Per tal d'alleugerir la càrrega del préstec Emili Carles-Tolrà va traspassar a favor de l'Ajuntament el servei de proveïment d'aigua a particulars i l'ús del manantial de Turell.
D'aquesta forma, l'Ajuntament de Castellar del Vallès augmentava els ingressos generals amb l'explotació d'aquests serveis, i alhora que garantia la prestació del servei, donava un respir a l'empobrida classes treballadora.
Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940), el President 'Màrtir' assistia a la seva inauguració el 23 de setembre de 1934; en reconeixement de la seva valuosa col·laboració, se les anomenava Grup Escolar Emili Carles-Tolrà i Amat.
Durant els dies foscos del genocidi contra Catalunya van ser les úniques escoles que van continuar el seu funcionament: hi havia menys alumnes i menys mestres i per aquest motiu es va decidir agrupar tots els nens en les mateixes aules.
La II República obria escoles, i portava aires de llibertat i democràcia, el segon feixisme , tancava portes i finestres, i ens conduïa novament a l’època medieval.
La Democraciola – pilotada pels hereus del franquisme – desprès d’un breu miratge de llibertat, té el ferm propòsit de fer el mateix, s’està desmantellant la sanitat, l’educació, els serveis socials,...., i una rere l’altra les garanties legals i democràtiques que ens donàvem l’any 1978.
El món és rodó i cíclic, potser torna a tocar República, oi ?.
diumenge, 25 d’agost del 2019
EL BLANES QUE VA RETRATAR L'ÀNGEL TOLDRÀ VIAZO
Cliqueu damunt d'aquest enllaç : http://postalsantigues.cat/blanes/
Va néixer a Barcelona el 17 de maig de 1867, i després de desenvolupar una intensa activitat econòmica, amb incidència més que notable pel que fa al coneixement de Catalunya, en el període previ a la Guerra Civil, va lliurar l'ànima al Senyor l'1 d'octubre de 1956, a l'edat de 89 anys.
Potser com ningú més, va capir la importància que tindria la imatge, i des de 1905 va iniciar una intensa activitat d'edició de postals fotogràfiques, que sota les sigles A.T.V , acabarien deixant-nos el record de la major part de pobles, i mots elements ornamentals i paisatgístics, no tan sols de Catalunya, sinó també de Mallorca.
Fou l'Àngel Toldrà qui amb un contracte de tres anys, portaria al nostre país al Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) (París, 1884 - Barcelona, 1943) , que treballaria per ell durant aquest període.
El francès desenvoluparia posteriorment una activitat frenètica que el portaria a recollir imatges per arreu d'Espanya.
Des de la seva seu del carrer Canuda 41-43 de Barcelona, l'Àngel Toldrà, que venia del món de les calcomanies, els cromos i les estampes, esdevindria el motor d'una activitat quin resultat ens permet avui, recordar com era aquella Catalunya, que l'incivisme d'uns i altres , acabaria convertint, en runes, desolació i misèria.
Les imatges editades per A.T.V i per molts dels seus col·laboradors són a hores d'ara,l'únic testimoni que ens resta del passat.
Amb tota la informació prèvia, vaig pensar que seria senzill, fins redundant potser, intentar fer una síntesi biogràfica d'aquest català universal, per qui senten devoció en cercles cartòfils d'arreu del món, i a qui la Gran Enciclopèdia Catalanam dedica una breu entrada :
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0277768.xml
Tinc l'esperança que el Cercle Cartòfil de Catalunya, s'animi a publicar les biografies de A.T.V, i dels catalans que a Barcelona, i en altres poblacions, van fer l'aportació del seu enginy en l'activitat fotogràfica a l'edició de postals.
Sóc plenament conscient que aquest article, únicament posa la primera pedra, d'una gegantina muntanya de dades, que ens cal recuperar de la vida i història de l'Àngel Toldrà Viazo, i en aquest sentit, agrairé a tothom que pugui afegir-ne alguna, que s'adreci a coneixercatalunya@gmail.com . castellardiari@gmail.com
Voldria deixar també un suggeriment; ara que es dediquen dies, setmanes, mesos i anys, a elements, activitats i persones, que no sempre tenen rellevància social; no fora el moment per plantejar-nos un homenatge a l'Àngel Toldrà Viazo, i als seus companysen aquesta aventura meravellosa de deixar-nos imatges del passat?.
Els escriptors i poetes, tenim l'encàrrec de guardar-vos els mots, de recordar-vos el nom de cada cosa, però l'A.T.V., i els fotògrafs d'aquell període, ens han guardat també les imatges que ens permeten saber de manera fefaent com era el món dels nostres pares , avis i besavis.
http://www.cerclecartofilcatalunya.com/documents/cronopostalsatv.pdf
http://postalsantigues.cat/atv-el-pioner/
Va néixer a Barcelona el 17 de maig de 1867, i després de desenvolupar una intensa activitat econòmica, amb incidència més que notable pel que fa al coneixement de Catalunya, en el període previ a la Guerra Civil, va lliurar l'ànima al Senyor l'1 d'octubre de 1956, a l'edat de 89 anys.
Potser com ningú més, va capir la importància que tindria la imatge, i des de 1905 va iniciar una intensa activitat d'edició de postals fotogràfiques, que sota les sigles A.T.V , acabarien deixant-nos el record de la major part de pobles, i mots elements ornamentals i paisatgístics, no tan sols de Catalunya, sinó també de Mallorca.
Fou l'Àngel Toldrà qui amb un contracte de tres anys, portaria al nostre país al Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) (París, 1884 - Barcelona, 1943) , que treballaria per ell durant aquest període.
El francès desenvoluparia posteriorment una activitat frenètica que el portaria a recollir imatges per arreu d'Espanya.
Des de la seva seu del carrer Canuda 41-43 de Barcelona, l'Àngel Toldrà, que venia del món de les calcomanies, els cromos i les estampes, esdevindria el motor d'una activitat quin resultat ens permet avui, recordar com era aquella Catalunya, que l'incivisme d'uns i altres , acabaria convertint, en runes, desolació i misèria.
Les imatges editades per A.T.V i per molts dels seus col·laboradors són a hores d'ara,l'únic testimoni que ens resta del passat.
Amb tota la informació prèvia, vaig pensar que seria senzill, fins redundant potser, intentar fer una síntesi biogràfica d'aquest català universal, per qui senten devoció en cercles cartòfils d'arreu del món, i a qui la Gran Enciclopèdia Catalanam dedica una breu entrada :
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0277768.xml
Tinc l'esperança que el Cercle Cartòfil de Catalunya, s'animi a publicar les biografies de A.T.V, i dels catalans que a Barcelona, i en altres poblacions, van fer l'aportació del seu enginy en l'activitat fotogràfica a l'edició de postals.
Sóc plenament conscient que aquest article, únicament posa la primera pedra, d'una gegantina muntanya de dades, que ens cal recuperar de la vida i història de l'Àngel Toldrà Viazo, i en aquest sentit, agrairé a tothom que pugui afegir-ne alguna, que s'adreci a coneixercatalunya@gmail.com . castellardiari@gmail.com
Voldria deixar també un suggeriment; ara que es dediquen dies, setmanes, mesos i anys, a elements, activitats i persones, que no sempre tenen rellevància social; no fora el moment per plantejar-nos un homenatge a l'Àngel Toldrà Viazo, i als seus companysen aquesta aventura meravellosa de deixar-nos imatges del passat?.
Els escriptors i poetes, tenim l'encàrrec de guardar-vos els mots, de recordar-vos el nom de cada cosa, però l'A.T.V., i els fotògrafs d'aquell període, ens han guardat també les imatges que ens permeten saber de manera fefaent com era el món dels nostres pares , avis i besavis.
http://www.cerclecartofilcatalunya.com/documents/cronopostalsatv.pdf
http://postalsantigues.cat/atv-el-pioner/
dimecres, 31 de juliol del 2019
IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE FONOLLOSA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL BAGES. CATALUNYA
Tenia el goig de trobar-me amb un membre del Grup de recerca de la memòria històrica del Municipi de Fonollosa, el Ramon Armengol, que em feia a mans un exemplar dels Quaderns de la memòria històrica, el que porta per títol 'L'ensenyança primària a Fonollosa'
Del tema no en diuen un borall:
http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08084#
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Bages#Fonollosa
Retratava els edificis que havien acollit una escola religiosa per a nenes, no aclaria de quina orde en concret, i que acolliria més tard, l'escola publica per a nenes de Fonollosa.
L'edifici esdevindria més endavant la seu del Consistori de Fonollosa.
Em cridava l'atenció que no se'n fes esment a:
http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08084#
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Bages#Fonollosa
Retratava també un edifici del carrer nou que havia acollit l'escola de nens.
Ens agradarà tenir notíciaa l'email coneixercatalunya@gmail.com de la història dels edificis que acollien l'escola de nenes.
Fonollosa, assolirà reconeixement, si més no en l'àmbit català i democràtic, per la brutal repressió de què van ser objectes els seus veïns, en ocasió del referèndum de l'1 d'octubre, en relació a aquell fet ignominiós, una placa en guardarà perpètua memòria.
https://catmemoria.cat/es/lugar/fonollosa/
Esperem l'acompliment de les paraules de la CARTA ALS ROMANS , 12, 19 "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."
Del tema no en diuen un borall:
http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08084#
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Bages#Fonollosa
Retratava els edificis que havien acollit una escola religiosa per a nenes, no aclaria de quina orde en concret, i que acolliria més tard, l'escola publica per a nenes de Fonollosa.
L'edifici esdevindria més endavant la seu del Consistori de Fonollosa.
Em cridava l'atenció que no se'n fes esment a:
http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08084#
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Bages#Fonollosa
Retratava també un edifici del carrer nou que havia acollit l'escola de nens.
Ens agradarà tenir notíciaa l'email coneixercatalunya@gmail.com de la història dels edificis que acollien l'escola de nenes.
Fonollosa, assolirà reconeixement, si més no en l'àmbit català i democràtic, per la brutal repressió de què van ser objectes els seus veïns, en ocasió del referèndum de l'1 d'octubre, en relació a aquell fet ignominiós, una placa en guardarà perpètua memòria.
https://catmemoria.cat/es/lugar/fonollosa/
Esperem l'acompliment de les paraules de la CARTA ALS ROMANS , 12, 19 "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."
diumenge, 7 de juliol del 2019
FONDA RIUS. SANT LLORENÇ SAVALL
http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08223
El cos original de l'edifici consta de planta i dos pisos, que una llinda amb una creu data de 1770. A la seva dreta l'establiment s'amplia definint un bon tram del carrer amb un cos llarg de planta i pis amb balcons. Totes les finestres i altres obertures estan decorades amb pintures amb motius florals.
Des de fa anys és hostal i fonda d'anomenada; sembla que ja exercia aquesta funció a finals del XIX, però es féu el nom amb l'auge de l'estiueig a principis de segle XX.
La seva ubicació en una de les sortides del poble i vora la plaça major facilitarien el paper d'hostal.
https://www.facebook.com/151240355057916/photos/pcb.499421233573158/499420986906516/?type=3&theater
https://vallesos.cat/10/carpeta/
Tanquen per vacances des del 8 de juliol fins al dia 31.07.2019
Desitgem que descansin, i esperem ampliar aquesta minsa informació quan torni a engegar.
El cos original de l'edifici consta de planta i dos pisos, que una llinda amb una creu data de 1770. A la seva dreta l'establiment s'amplia definint un bon tram del carrer amb un cos llarg de planta i pis amb balcons. Totes les finestres i altres obertures estan decorades amb pintures amb motius florals.
Des de fa anys és hostal i fonda d'anomenada; sembla que ja exercia aquesta funció a finals del XIX, però es féu el nom amb l'auge de l'estiueig a principis de segle XX.
La seva ubicació en una de les sortides del poble i vora la plaça major facilitarien el paper d'hostal.
https://www.facebook.com/151240355057916/photos/pcb.499421233573158/499420986906516/?type=3&theater
https://vallesos.cat/10/carpeta/
Tanquen per vacances des del 8 de juliol fins al dia 31.07.2019
Desitgem que descansin, i esperem ampliar aquesta minsa informació quan torni a engegar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)












