EL RETAULE DE SANTA ANNA DE MONTORNÈS. PRENAFAFETA. MONTBLANC. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava per una finestra opaca – per tant sense veure’l – el Retaule de Santa Anna de Montornès, això quan visionava la imatge em feia endegar una recerca que em duia fins a :

http://www.novaconca.cat/article/26029/lluit-aplec-de-santa-anna-de-montornes
https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Santa_Anna_de_Barber%C3%A0
https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Anna_de_Montorn%C3%A8s

Fotografia de l’Antonio Mora Vergés 20.10.2017

L'any 2012, durant la celebració de l'aplec anual s'inaugurà a l'ermita de Santa Anna un retaule dedicat a la santa patrona.
Pensant en l'estil de l'edifici es va creure adient reproduir, a major escala i amb caràcter lliure, una taula del segle XV de Bernat Despuig (documentat a partir de 1383 i mort a Barcelona el 1451 que es conserva al MNAC. Consta de cinc taules d'un metre quadrat cada una, on es desenvolupen escenes de la vida de sant Joaquim i santa Anna. Fou executat per Xavier Figueras Nogués, Joan Fuguet Sans i Joaquim Icart Garcia , tots tres professors jubilats; els dos primers de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Barcelona i el tercer de la Universitat Rovira i Virgili. Construí l'arquitectura del retaule el professor Joaquim Camps Giralt.

interior de l'ermita de Santa Anna de Montornès (Prenafeta, Montblanc) .Jordi Gili. 29 abril 2016

Quatre dels plafons formen dos carrers verticals col·locats a un i altre costat de la fornícula del cambril on hi ha la imatge de Santa Anna. En ells es desenvolupen escenes de la vida de sant Joaquim i santa Anna. El cinquè plafó corona el conjunt i conté una escena de la Crucifixió de Jesús. Com en tots els retaules, la lectura de la narració es fa de dalt a baix i d'esquerra a dreta. A la primera escena hi ha un rabí dins del temple, i fora, al seu costat i amb actitud apesarada, sant Joaquim i santa Anna; a la segona apareixen, a la dreta, els sants esposos abraçant-se davant d'una porta, mentre a l'altre costat hi ha un rabadà que guarda un ramat; al tercer quadre té lloc el naixement de la Mare de Déu: Anna és al llit i dues donzelles li porten un plat amb un pollastre cuinat, mentre una altra donzella aguanta la Mare de Déu petitona embolcallada amb benes, segons el costum de l'època medieval; a la quarta escena es veuen els esposos acompanyant la Mare de Déu xiqueta al Temple; la Verge puja la llarga escalinata que dóna accés al Temple, al cap de munt, ja dins del temple, s'hi veu l'Arca de l'Aliança. Finalment, a l'escena que corona el conjunt s'hi representa, com d'habitud, la Crucifixió amb la creu al mig, la Mare de Déu a un costat i sant Joan a l'altre. Els anys 2013 i 2015 fou culminada l'obra del retaule amb els afegits d'una predel·la, el 2013, i dos plafons laterals, el 2015. A la predel·la hi figuren, d'esquerra a dreta, sant Victorià, patró de Barberà; la Mare de Déu de la Serra, patrona de Montblanc; la transfiguració de Jesús o sant Salvador, patró de Prenafeta; la Mare de Déu del Roser, patrona de Barberà; i sant Maties, patró de Montblanc. Als plafons laterals s'hi representa, a l'esquerra, la posada de la primera pedra per part del rei Pere el Cerimoniós, l'arquebisbe de Tarragona, Pere de Clasquerí, l'abat de Poblet, Guillem d'Agulló, i el gran prior de Catalunya de l'orde de l'Hospital, fra Guillem de Guimerà i d'Abella; i al plafó de la dreta, una escena que evoca els romiatges a l'ermita dels pobles veïns, Barberà, Prenafeta i Montblanc. https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2015/11/goigs-santa-anna-montornes-montblanc-i.html

N’havia publicat un post en el dies amargs en que Dimitris Christoulas, es llevava la vida, desprès d’escriure : “Com que la meva avançada edat no em permet reaccionar d’una altra manera (encara que si un compatriota grec hagués agafat un kalaixnikov, jo l’hauria seguit), no veig cap altra solució que posar fi a la meva vida d’aquesta manera digna abans d’haver de rebuscar menjar entre les escombraries per poder subsistir.” http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=1849

Renovava ara, des de la Creu de terme de Santa Anna, i per la seva intercessió la meva pregaria a l’Altíssim; Senyor, allibera el teu poble, i fes sentir la teva justícia al estol de corruptes que van portar a la mort al Dimitris Christoulas, i a una munió anònima dels més febles i desvalguts de la nostra societat.

El vent contestava amb energia, Amén !

Quan al topònim PRENAFETA , el diccionari català valència balear ens diu ; etimològicament, metàtesi de pena freta ( llatí pĭnna fracta), ‘penya trencada’.

Els ‘camarades’ de facebook em feien saber ; ‘Hoy. Se restringió temporalmente tu acceso a unirte a grupos y publicar en ellos hasta 28 de octubre a las 10:29’. Això de la ‘suspensió’ , facebook ho qualifica com ‘restringir’ , el diccionario de la llengua castellana ens diu ‘Reducir,limitar,acotar, coartar’ és sens dubte una de les seves ‘eines democràtiques’, oi?.

Sembla que la divulgació del patrimoni històric i artístic DE CATALUNYA , és una activitat que posa en risc la SEGURETAT. Ah!, aquestes coses, només passen al ESTADOS DE DERECHO, a les democràcies ‘normals’ no.

ESGLÉSIA DE L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL DE VILANDENY. NAVÈS. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Ens aturàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés a retratar l'església advocada a l’arcàngel Sant Miquel, que centra el petit nucli rural de Vilandeny, al terme de Navès, a la comarca del Solsonès.

Patrimoni Gencat explica que és una església romànica modificada, d'una sola nau i absis semicircular. Les mides de l'actual construcció són de 6,90x16 m ja que la nau va ser ampliada pel cantó de migjorn, la qual cosa ha fet que l'absis quedes descentrat. La nau té coberta de canó no romànica i arc presbiteral de mig punt. L'absis presenta finestra de dues esqueixades i arc de mig punt monolític. Conserva de l'època romànica, l' absis i part del mur nord.

La porta del frontis, de llinda decorada i amb frontó és barroca. Al capdamunt s'alça un campanar d'espadanya de dues obertures. El parament és de carreus treballats a punta, de mides diferents, en fileres.

Havíem visitat aquest indret bucòlic en altres ocasions :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/10/l-oblidat-sant-miquel-de-viladeny-naves.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/03/casa-pairal-dels-franch-vilandeny-naves.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/01/sic-transit-gloria-mundi-els-franch-de.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2011/10/sant-miquel-de-viladeny-naves-el.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/02/els-bastoners-de-nostra-senyora-del.html

Vilandeny, el Solsonès, la Catalunya interior, pateixen un despoblament exponencial. Les “males polítiques “ practicades des del REINO DE ESPAÑA, nomes es podrien revertir amb un govern que prioritzi les persones davant dels mercats.

http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/search/label/Nav%C3%A8s

Fotografia del interior del blog : https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/20-ermita/

SANTA EULÀLIA DE LA VALL D’ORA. LA PARRÒQUIA OBLIDADA. NAVÈS. EL SOLSONÈS. LLEIDA.

Únicament l’enciclopèdia catalana – sense imatges – ens diu ; la Vall d’Ora

Poble (729 metres d’altitud.) del municipi de Navès (Solsonès), centrat en l’església parroquial (Santa Eulàlia), situada a la dreta de l’aigua d’Ora, al peu del tossal on s’assenten l’església i masia del Soler de Gramoneda, al sector mitjà de la vall d’Ora; en depèn l’església de Móra.

El lloc és esmentat ja l’any 839.

parròquia de Santa Eulàlia, a l’esquerra de la riera d’aquest nom, ja esmentada l’any 839 (Ordera), i que centra un gran nombre de masies i molins en procés d’abandonament; en depenen la gran masia de Vila-seca i la capella romànica de Sant Martí, a la banda dreta de la riera, com també l’antiga parròquia de la Móra, a l’esquerra, sota els cingles de Taravil, i l’església romànica de Sant Lleïr de la Vall d’Ora, prop de la qual hi ha algunes cases habitades, i l’estudi.

Fotografia del interior del blog :
https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/28-ermita/

http://goigderomanic.blogspot.com.es/2015/11/santa-eulalia-de-la-vall-dora.html

http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/search/label/Nav%C3%A8s

Contemplava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2.05.1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019)  ) des del fossar situat en un pla, prop de l ‘església, se’l veia cansat, més enllà de l’edat, recentment va caure en el seu domicili, i va patir alguna mena de lesió a nivell vertebral que potser es podria resoldre amb una vertebroplastia percutània – ho suggerirem a la seva doctora -, el Josep és una de les poques persones que tenen la condició de ‘testimoni viu’ dels actes que succeint a Barcelona quan feia el servei militar obligatori, al Regiment Jaen 25, sota el comandament del coronel Cèsar Saenz de Santamaria i de los Rios. El Josep m’explicava que el seu posat es deu a la ‘ fatiga de material’, expressió pròpia del mon de la enginyeria, que podem aplicar també als elements mecànics que ens ajuden en la nostra tasca, des de les màquines de retratar, al vehicle i/o al ordinador en el que escric les cròniques. Esperem que la vertebroplastia percutània resolgui o ateniu alguns dels problemes/limitacions del Josep, quan als elements mecànics ens agradaria també trobar també una solució.

Llegia que en aquest fossar de Santa Eulàlia de la Vall d’Ora fou enterrada la germana Antonia Fages que juntament amb la Anna Maria Janer Anglarill (Cervera, Segarra, 18 de desembre de 1800 - Talarn, Pallars Jussà, 11 de gener de 1885), de la congregació de la Sagrada Família d’Urgell, gestionaven l’Hospital de Solsona, traslladat a la masia el Pujol, entre els anys 1838-1840 durant la primera guerra carlina.

Hi ha un treball – pensem que de l’Albert Benet Clarà, Sallent 1941 + Sallent, 14.10.2012 ) - LES PARROQUIES DEL BISBAT DE SOLSONA ABANS DE LA SEVA CREACIÓ

En el que s’esmenta aquesta església en l’acta de consagració de Santa Maria d’Urgell.

Apareix també a la Relació de parròquies visitades pe! vicari arquepiscopal de Tarragona a la diòcesis d‘Urgell els anys 1312-\313

No tenia ocasió de consultar l’enciclopèdia del romànic, que en relació a Santa Eulàlia explica; el floriment humà i econòmic del segle XVlll fa entendre la substitució de l'antic temple per un més capacitat i a gust per l'època.

Amb tot, queden petites restes de parets a la part de migdia , entre el cos del temple i la rectoria, de l'antic edifici romànic.
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1600/1638_SEulaliaVall/SEulaliaVall.htm

No trobo cap explicació per la maca de dades relatives a Santa Eulàlia a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Nav%C3%A8s

No trobava – si existeix – el Catàleg de patrimoni en línia de Navès, que assolia el sostre demogràfic al cens de 1857 amb 1.766 habitants, que es reduïen a 283 a darreries de l’any 2016.

Navès, el Solsonès, Lleida, Catalunya, han de fet DECIDIDAMENT una opció per ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic, això sens dubte portaria fins aquí un turisme de ‘qualitat’ que permetria garantir l’existència en condicions dignes, de famílies i/i persones que es veuen abocades a emigrar.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions relatives a la història de l’església parroquial de Santa Eulàlia de la Vall d’Ora a l'email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

El sostre demogràfic de Navès  s’assolia al cens de 1857 amb 1766 ànimes. Catalunya en tenia 1.652.291, es tancava l’exercici 2024 amb 300 habitants de dret a Navès, i 8.012.231 a Catalunya. La caiguda demogràfica és antològica.

Que Santa Eulàlia elevi a l’Altíssim la pregària el poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

PATRIMONI INDOCUMENTAT DE CALDES DE MONTBUI. VALLÈS ORIENTAL.

Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d'abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901) va ser el segon president del govern de la Primera República Espanyola l'any 1873. El seu mandat va durar només trenta-vuit dies, i succeïa al també català Estanislau Figueras i Moragas (Barcelona, 13 de novembre de 1819 - Madrid, 11 de novembre de 1882), que en fou el primer president de govern de la Primera República Espanyola (1873) durant quatre mesos escassos.

Totes aquestes dades en venien al cap quan el diumenge 8.10.2017, en ocasió de la 3ª Ballada Country, retratava la façana dels edificis del carrer Pi i Margall, 25 i 27.

No em sorprenia l’absència de dades, malgrat que en el número 25 consta l’any 1894 al damunt de la porta.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08033
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Caldes_de_Montbui
http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=84751&fromPage=load

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

Ens agradarà tenir noticia del promotor i de l’autor d’aquests a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i vull pensar que també a caldesm@caldesdemontbui.cat

Antonio Mora Vergés

SANTA MARIA DE SORBA. MONTMAJOR. EL BERGUEDÀ JUSSÀ. CATALUNYA

M’aturava al fossar presidit per un mural – com és costum en aquesta contrada – en el de Sant Feliu de Lluelles en llengua llatina diu ‘ els meu elegits/escollits no treballaran en va’. I, llevat d’error en llengua catalana, el de Sorba diu ‘ al cel siguin’. Agrairem que algú ens expliqui aquesta ‘tradició’, que és alhora que peculiar d’àmbit molt limitat.

Quan al topònim Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) abona la tesis que explica que nom medieval Sodorbano ens indica que està sota I'urbis (poblat) que hi havia al tossal de Sant Miquel. http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/172731/250839

Curiosament en relació a Sant Julià Sassorba, al terme de Gurb, a la comarca d’Osona, es defensa la tesis que ho relaciona amb la presència de sorbus, o server/servera , arbre avui quasi desconegut/oblidat a Catalunya.
http://biodiver.bio.ub.es/bdbc/Citation?action=map&taxon=+Sorbus+domestica

havíem visitat aquest indret en altres ocasions, i com sempre, la sensació de solitud ens colpia profundament.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/03/santa-maria-de-sorba-montmajor-el.html

http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/3336/santa/maria/sorba/montmajor

reprodueixo de patrimoni Gencat; l'edifici primigeni és romànic, durant el segle XVII es feren moltes modificacions: capelles laterals, elements façana sud-oest, etc. En aquesta campanya s'aprofitaren materials de la construcció anterior. El 1765 es construeixen els bancs del cor; el 1766, l'altar de Sant Eudald i el 1780, la làpida sepulcral dels Perera, entre d'altres obres. El campanar és obra ja del segle XIX, apreciable per la diferència amb el parament de la resta del conjunt.

Els ‘ diners d’Amèrica’ permetien fer i/o refer, castells, masies, monestirs , esglésies , ermites, capelles , oratoris,..., que en la seva majoria, avui s’esfondren davant la passivitat de tothom.

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE CALONGE ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

Quan començàvem la recerca sistemàtica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, havíem recollit ja una bona part dels edificis que s¡’aixecaven en el períodes la Mancomunitat, i posteriorment per la Generalitat durant la II República. Teníem clar però, que l’ensenyament a Catalunya s’iniciava molt abans, i que ho feia en bona mesura a l’ombra de l’església catòlica, recordeu el doble significat del molt ‘escolà’ en la nostra llengua, oi?. Bona part de les cases rectorals de Catalunya aixoplugaven escoles parroquials o rectors i/o vicaris ensenyaven les primeres lletres a la mainada, vindrien més tard les ordes religioses que atendrien separadament nens i nenes, i quan a reivindicació de l’ensenyament era un clam generalitzat, el ESTADO es posava a la feina, ho feia però de forma defensiva – per eliminar la influencia de l’església- més que per la convicció de que l’educació ÉS UN DRET CIUTADÀ.

ANAR A ESTUDI és un excel•lentissim treball que esperem tingui continuïtat en altres comarques de la geografia catalana :
http://arxiversdelbaixemporda.blogspot.com.es/p/blog-page_24.html

De CALONGE trobava :

Els Germans de la Doctrina Cristiana , anomenat Colegio San Martín situat a la plaça de la Concòrdia, fou inaugurat el 22 de setembre de 1894 gràcies a la donació d’una finca propietat de Dominga Johera Patxot. Durant la Setmana Tràgica el 1909 cremaren l’escola i els germans fugiren per no tornar més. L’any 1936, després de 27 anys d’abandó, l’Ajuntament de Calonge compra l’edifici per instal•lar-hi l’escola pública llargament reivindicada.El projecte de reconstrucció i/o reforma és de l'arquitecte Isidre Bosch Batallé (Vilanna, 1875-1960), signat a Girona el 24 de novembre de 1933. A partir però, de 1936 es càrrec de l’obra Joan Roca Pinet ( Girona, 19/08/1885 + Girona , 16 de gener de 1973 )
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Calonge&page=4&pos=34

Actualment, és la seu de l’Ajuntament.

Fons J. Fort. Autor desconegut. Colegio S. Martín principis del segle XX.


L’escola pública

Calonge el 1909 tenia 5 escoles, dues de propietat municipal i tres de propietat particular. Els calongins més grans encara recorden anar a l’escola del carrer S. Joan o de l’Educació, actualment seu de l’Arxiu Municipal.

Fons J. Fort. Autor desconegut. Grup d’alumnes i el mestre Jaume Vidal el 1900

Fons M. Darnaculleta. Autor desconegut. Festa escolar, 1916.

Les Germanes Carmelites

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

SANT PERE DE VACARISSES, O DE MOSSÈN SEBASTIÀ CODINA PADRÓS.

Tenim vers Vacarisses i el que fou el seu rector eximi fins a darreries de l’any 2016 mossèn Sebastià Codina Padrós una ‘ especial debilitat’ , com ho palesen, sense ànim d’ exhaustivitat algunes entrades al nostres blocs :

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/11/tresors-de-vacarisses.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/12/que-en-sabeu-de-la-desapareguda-font.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/11/a-lombra-del-cingle-gros-de-vacarisses.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/09/sebastia-codina-padros-lart-dels-goigs.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/el-cementiri-de-vacarisses-i-la-capella.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/03/in-memoriam-de-lescola-publica-al.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/que-en-sabeu-de-la-imatge-del-sant.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/03/vacarisses-els-rellotes-de-sol-del.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/03/in-memoriam-escola-de-les-dominiques-de.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/04/esglesia-de-la-mare-de-deu-de.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/10/capella-de-sant-antoni-de-padua-de-la.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/10/la-capella-de-sant-antoni-de-padua-de.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/04/vacarisses-mon-amour.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/03/el-bovet-vacarisses.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/06/vacarisses-finestra-de-montserrat.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/11/capella-de-la-marededeu-de-montserrat.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/03/vacarisses-videre-petrum.html

De l’església parroquial , de la que en fou constructor el mestre d'obres vacarissà Llàtzer Matalonga, sabem que Francesc Fajula i Pellicer (San Joan de las Abadesses, 13 de novembre de 1945), va ser l’autor de la imatge de Sant Pere que presideix l’altar major. I, Ramón Cuello Riera (Barcelona, 1939), de la imatge que des de la façana, de cara a Montserrat, ens recorda l’ofici del que va ser el primer bisbe de Roma.

Mossèn Sebastià Codina Padros, i el Jossep Olivé Escarré.

Des de la seva arribada a Vacarisses, mossèn Sebastià Codina Padrós, ha fet un excel•lent treball de formigueta que s’ha traduït en nombroses obres de millora: arranjament del campanar i col•locació de noves campanes, blanqueig i adobament de les façanes, restauració dels retaules i reposició de les imatges de Sant Pere, la que presideix l’altar, i la de la façana, ...

Els cognoms del mossèn, Codina ( pedra ), Padrós (a la Catalunya Vella, del segle XIII al XV, els fills i les filles del pagès de remença que eren adscrits a un mas mentre no fossin redimits), li son molts escaients, és, sense cap mena de dubte un home de la terra, a la que s’estima amb delit.

Alhora però, és literalment un ‘torró de sucre ‘ , això en portava a escriure en un dels posts que trobareu a la relació; tingueu especial cura amb el vostre rector vacarissencs, perquè és sense cap mena de dubte, un regal de Déu.

P/D

Tristament el dia 1 d’octubre de 2017, quan s’escrivia aquest post, les televisions, la xarxa, .., es feien ressò de l’actuació desproporcionada amb que es responia al desig de la ciutadania de manifestar-se democràticament.

Només es pot aconsellar en relació al danys materials provocats per aquesta actuació que per qui correspongui es faci inventari del danys materials, demanar si cal l’ajuda d’un advocat del torn d’ofici , i presentar denúncia.

En els cas d’agressions i/o lesions, caldrà portar la persona al cap i/o a l’Hospital i un cop atesa i amb el diagnòstic mèdic, demanar si cal l’ajuda d’un advocat del torn d’ofici i presentar denúncia.