http://www.novaconca.cat/article/26029/lluit-aplec-de-santa-anna-de-montornes
https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Santa_Anna_de_Barber%C3%A0
https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Anna_de_Montorn%C3%A8s
Fotografia de l’Antonio Mora Vergés 20.10.2017
L'any 2012, durant la celebració de l'aplec anual s'inaugurà a l'ermita de Santa Anna un retaule dedicat a la santa patrona.
Pensant en l'estil de l'edifici es va creure adient reproduir, a major escala i amb caràcter lliure, una taula del segle XV de Bernat Despuig (documentat a partir de 1383 i mort a Barcelona el 1451 que es conserva al MNAC. Consta de cinc taules d'un metre quadrat cada una, on es desenvolupen escenes de la vida de sant Joaquim i santa Anna. Fou executat per Xavier Figueras Nogués, Joan Fuguet Sans i Joaquim Icart Garcia , tots tres professors jubilats; els dos primers de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Barcelona i el tercer de la Universitat Rovira i Virgili. Construí l'arquitectura del retaule el professor Joaquim Camps Giralt.
interior de l'ermita de Santa Anna de Montornès (Prenafeta, Montblanc) .Jordi Gili. 29 abril 2016
Quatre dels plafons formen dos carrers verticals col·locats a un i altre costat de la fornícula del cambril on hi ha la imatge de Santa Anna. En ells es desenvolupen escenes de la vida de sant Joaquim i santa Anna. El cinquè plafó corona el conjunt i conté una escena de la Crucifixió de Jesús. Com en tots els retaules, la lectura de la narració es fa de dalt a baix i d'esquerra a dreta. A la primera escena hi ha un rabí dins del temple, i fora, al seu costat i amb actitud apesarada, sant Joaquim i santa Anna; a la segona apareixen, a la dreta, els sants esposos abraçant-se davant d'una porta, mentre a l'altre costat hi ha un rabadà que guarda un ramat; al tercer quadre té lloc el naixement de la Mare de Déu: Anna és al llit i dues donzelles li porten un plat amb un pollastre cuinat, mentre una altra donzella aguanta la Mare de Déu petitona embolcallada amb benes, segons el costum de l'època medieval; a la quarta escena es veuen els esposos acompanyant la Mare de Déu xiqueta al Temple; la Verge puja la llarga escalinata que dóna accés al Temple, al cap de munt, ja dins del temple, s'hi veu l'Arca de l'Aliança. Finalment, a l'escena que corona el conjunt s'hi representa, com d'habitud, la Crucifixió amb la creu al mig, la Mare de Déu a un costat i sant Joan a l'altre. Els anys 2013 i 2015 fou culminada l'obra del retaule amb els afegits d'una predel·la, el 2013, i dos plafons laterals, el 2015. A la predel·la hi figuren, d'esquerra a dreta, sant Victorià, patró de Barberà; la Mare de Déu de la Serra, patrona de Montblanc; la transfiguració de Jesús o sant Salvador, patró de Prenafeta; la Mare de Déu del Roser, patrona de Barberà; i sant Maties, patró de Montblanc. Als plafons laterals s'hi representa, a l'esquerra, la posada de la primera pedra per part del rei Pere el Cerimoniós, l'arquebisbe de Tarragona, Pere de Clasquerí, l'abat de Poblet, Guillem d'Agulló, i el gran prior de Catalunya de l'orde de l'Hospital, fra Guillem de Guimerà i d'Abella; i al plafó de la dreta, una escena que evoca els romiatges a l'ermita dels pobles veïns, Barberà, Prenafeta i Montblanc. https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2015/11/goigs-santa-anna-montornes-montblanc-i.html
N’havia publicat un post en el dies amargs en que Dimitris Christoulas, es llevava la vida, desprès d’escriure : “Com que la meva avançada edat no em permet reaccionar d’una altra manera (encara que si un compatriota grec hagués agafat un kalaixnikov, jo l’hauria seguit), no veig cap altra solució que posar fi a la meva vida d’aquesta manera digna abans d’haver de rebuscar menjar entre les escombraries per poder subsistir.” http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=1849
Renovava ara, des de la Creu de terme de Santa Anna, i per la seva intercessió la meva pregaria a l’Altíssim; Senyor, allibera el teu poble, i fes sentir la teva justícia al estol de corruptes que van portar a la mort al Dimitris Christoulas, i a una munió anònima dels més febles i desvalguts de la nostra societat.
El vent contestava amb energia, Amén !
Quan al topònim PRENAFETA , el diccionari català valència balear ens diu ; etimològicament, metàtesi de pena freta ( llatí pĭnna fracta), ‘penya trencada’.
Els ‘camarades’ de facebook em feien saber ; ‘Hoy. Se restringió temporalmente tu acceso a unirte a grupos y publicar en ellos hasta 28 de octubre a las 10:29’. Això de la ‘suspensió’ , facebook ho qualifica com ‘restringir’ , el diccionario de la llengua castellana ens diu ‘Reducir,limitar,acotar, coartar’ és sens dubte una de les seves ‘eines democràtiques’, oi?.
Sembla que la divulgació del patrimoni històric i artístic DE CATALUNYA , és una activitat que posa en risc la SEGURETAT. Ah!, aquestes coses, només passen al ESTADOS DE DERECHO, a les democràcies ‘normals’ no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada