El Camil Roig Pardos, publicava una fotografia de la façana de l’Església de la Mare de Déu del Carme de Barcelona, de la que trobava ; edifici de grans dimensions projectada per Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Província de Barcelona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966) l'any 1910. Ve a substituir l'antiga església del convent de les Jerònimes (segle XV), enderrocada l'any 1909. Es pot inscriure encara dins el corrent modernista inspirat en el gòtic centreeuropeu, tot i que s'han esmentat també influències gaudinianes, secessionistes o expressionistes. L'estructura és complexa, amb diversos cossos que es van anar enllestint en diferents fases. Primer la nau de l'església (1911-12), després el campanar (1923-24) i posteriorment la resta d'edificis, entre ells l'escola. L'acabat de tot el conjunt, que li dóna unitat, és de maó vist.
Amagada dins dels carrers del raval, és una església remarcable tant per la seva arquitectura modernista, com pels seus vitralls [el vitraller fou Darius Vilàs i Fernández (Barcelona, 1880 - 1950 Darius Vila (Xavier Bonet (La Seu d'Urgell, 30 de setembre de 1898- 1985), l'artesà vitraller)] i ornamentació interior. És una caixa de sorpreses pels que no la coneixen, no però , per la gent del barri, ja que actua com una gran dinamitzadora de les activitats culturals, ajuda als necessitats, dóna formació i esplai als joves. La part restaurada a l’interior brilla amb llum pròpia, mentre la que falta per restaurar està a l’espera de convertir-se en una de les millors esglésies de Barcelona.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
dimecres, 4 de febrer del 2015
dimarts, 3 de febrer del 2015
ESGLÉSIA DE SANT JOSEP i MARIA AUXILIADORA DELS SALESIANS. BARCELONA
No trobava cap dada de l’autor de l’edifici de l’Església de Sant Josep i Maria Auxiliadora, dels Salesians de Barcelona, quina façana retratava el Camil Roig Pardos.
http://www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destrucci%C3%B3.pdf
Trobava un enllaç que mostra una part de l’obra del Fidel Trias Pagès (1918-1971) en aquesta església.
http://www.fideltrias.org/mural-religiosa-salesians.php?lang=ca
Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ em confirma que l’autor de l’edifici de l’Església de Sant Josep i Maria Auxiliadora de Barcelona, que es va aixecar entre 1949 i 1953, va ser l’arquitecte Josep Maria Ayxelà i Terrats (Barcelona, 1907-1991, titulat el 1931 a Barcelona).
L'altar major és d'Armando Mas Tulla (1919 – 1988 ) .
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destrucci%C3%B3.pdf
Trobava un enllaç que mostra una part de l’obra del Fidel Trias Pagès (1918-1971) en aquesta església.
http://www.fideltrias.org/mural-religiosa-salesians.php?lang=ca
Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ em confirma que l’autor de l’edifici de l’Església de Sant Josep i Maria Auxiliadora de Barcelona, que es va aixecar entre 1949 i 1953, va ser l’arquitecte Josep Maria Ayxelà i Terrats (Barcelona, 1907-1991, titulat el 1931 a Barcelona).
L'altar major és d'Armando Mas Tulla (1919 – 1988 ) .
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
MARE DE DÉU DE LA MEDALLA MIRACULOSA. BARCELONA
El Camil Roig Pardos publicava una fotografia de la façana del temple parroquial, inaugurat el dia 28 de febrer de 1932 amb caràcter provisional, fou incendiat i completament arrasat el 1936. Durant la guerra el solar de l’església es destinà a pati on jugaven els nens i les nenes de les escoles veïnes. La casa rectoral fou incendiada i destruïda amb tot el seu mobiliari. L’arxiu parroquial desaparegué en l’incendi.
Acabada la guerra civil, l’escola de nens s’habilità pel culte. L’any 1943 començaren les obres de construcció del temple nou i definitiu, dirigides per l’arquitecte D. Joan Padrós i Fornaguera (Badalona, 1901 - ídem. 1966)
El 23 de novembre de 1947 es beneí la cripta del temple. El dia 25 de maig de 1952 fou inaugurat l’altar del Santíssim Sagrament. El dia 4 de juny de 1955 es començà la construcció del temple superior.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Acabada la guerra civil, l’escola de nens s’habilità pel culte. L’any 1943 començaren les obres de construcció del temple nou i definitiu, dirigides per l’arquitecte D. Joan Padrós i Fornaguera (Badalona, 1901 - ídem. 1966)
El 23 de novembre de 1947 es beneí la cripta del temple. El dia 25 de maig de 1952 fou inaugurat l’altar del Santíssim Sagrament. El dia 4 de juny de 1955 es començà la construcció del temple superior.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
ESCORXADOR DE L’ESCALA, ARA MUSEU DE LANXOVA I LA SAL. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.
Trobava unes excepcionals imatges a :
http://elmonodetinta.blogspot.com.es/2011/12/lescala-dahir-i-avui.html
Llegia que l’edifici fou construït l'any 1913 a les afores de la vila per substituir el que hi havia a la platja del Cargol, ens agradarà saber qui en va ser el mestre d’obres i/o arquitecte, que atesa la seva funció pública, podria ser l’arquitecte municipal d’aquella època.
Els diletants de la ‘cultureta barcelonina’ han reduït el fenomen del modernisme, el noucentisme, i la resta de manifestacions de l’arquitectura a Catalunya, NOMÉS a Barcelona-Ciutat; hi ha una munió d’excel•lents arquitectes que treballaven als pobles i ciutats de les províncies de Tarragona, Lleida, Girona, i fins la mateixa Barcelona, ‘amagats’ al coneixement de la ciutadania.
No podrem, dissortadament ‘ ressuscitar-los’ a tots, fins fer-ho d’una minoria seria ja un èxit, en aquest país de cecs.
La descripció ens diu que l’edifici està situat a l'oest del nucli antic de la població de l'Escala, a la vessant sud del puig del Pedró, davant l'avinguda Lluís Companys. Es tracta d'un edifici de planta més o menys rectangular, format per diversos cossos adossats. El nucli original està situat a la part davantera i consta d'un cos central rectangular, amb la coberta a dues vessants de teula, i dos cossos més adossats als laterals. A l'extrem nord hi ha un petit cos de planta rectangular, a mode de torre, i al sud, una crugia més gran on s'ubica la porta d'accés original a l'edifici. Ambdues crugies estan cobertes amb teulada a dues aigües. Tota la construcció s'organitza en una sola planta. La façana principal d'aquest nucli presenta una filada de finestres central, amb les obertures rectangulars amb l'ampit i la llinda bastits amb maons. Al costat sud hi ha una gran portal, amb la llinda triangular bastida amb maons. A la part superior, dues finestres circulars de maons i l'escut de la població al centre del coronament. El cos situat al nord presenta tres estretes finestres al nivell del pis i un òcul de maons al centre del parament. El coronament dels dos cossos laterals és esglaonat i rematat amb maons. A l'interior, l'espai és diàfan i presenta sostres alts, bastits amb embigat de fusta amb solera de llates i maó pla. Les obertures són d'arc rebaixat bastit amb maons excepte el portal interior del cos sud, que és d'arc apuntat i de mides molt grans. Els murs són bastits amb pedra sense desbastar lligada amb morter de calç. Amb la rehabilitació de l'edifici es va afegir un gran cos rectangular a l'est, que inclou oficines, despatxos..., amb l'accés actual per la banda sud, al carrer de l'Escorxador. Exteriorment, tota la construcció es troba arrebossada i pintada de color blanc.
Els safarejos tenien unes proporcions excepcionals.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://elmonodetinta.blogspot.com.es/2011/12/lescala-dahir-i-avui.html
Llegia que l’edifici fou construït l'any 1913 a les afores de la vila per substituir el que hi havia a la platja del Cargol, ens agradarà saber qui en va ser el mestre d’obres i/o arquitecte, que atesa la seva funció pública, podria ser l’arquitecte municipal d’aquella època.
Els diletants de la ‘cultureta barcelonina’ han reduït el fenomen del modernisme, el noucentisme, i la resta de manifestacions de l’arquitectura a Catalunya, NOMÉS a Barcelona-Ciutat; hi ha una munió d’excel•lents arquitectes que treballaven als pobles i ciutats de les províncies de Tarragona, Lleida, Girona, i fins la mateixa Barcelona, ‘amagats’ al coneixement de la ciutadania.
No podrem, dissortadament ‘ ressuscitar-los’ a tots, fins fer-ho d’una minoria seria ja un èxit, en aquest país de cecs.
La descripció ens diu que l’edifici està situat a l'oest del nucli antic de la població de l'Escala, a la vessant sud del puig del Pedró, davant l'avinguda Lluís Companys. Es tracta d'un edifici de planta més o menys rectangular, format per diversos cossos adossats. El nucli original està situat a la part davantera i consta d'un cos central rectangular, amb la coberta a dues vessants de teula, i dos cossos més adossats als laterals. A l'extrem nord hi ha un petit cos de planta rectangular, a mode de torre, i al sud, una crugia més gran on s'ubica la porta d'accés original a l'edifici. Ambdues crugies estan cobertes amb teulada a dues aigües. Tota la construcció s'organitza en una sola planta. La façana principal d'aquest nucli presenta una filada de finestres central, amb les obertures rectangulars amb l'ampit i la llinda bastits amb maons. Al costat sud hi ha una gran portal, amb la llinda triangular bastida amb maons. A la part superior, dues finestres circulars de maons i l'escut de la població al centre del coronament. El cos situat al nord presenta tres estretes finestres al nivell del pis i un òcul de maons al centre del parament. El coronament dels dos cossos laterals és esglaonat i rematat amb maons. A l'interior, l'espai és diàfan i presenta sostres alts, bastits amb embigat de fusta amb solera de llates i maó pla. Les obertures són d'arc rebaixat bastit amb maons excepte el portal interior del cos sud, que és d'arc apuntat i de mides molt grans. Els murs són bastits amb pedra sense desbastar lligada amb morter de calç. Amb la rehabilitació de l'edifici es va afegir un gran cos rectangular a l'est, que inclou oficines, despatxos..., amb l'accés actual per la banda sud, al carrer de l'Escorxador. Exteriorment, tota la construcció es troba arrebossada i pintada de color blanc.
Els safarejos tenien unes proporcions excepcionals.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
dilluns, 2 de febrer del 2015
PONT DEL CUBILAR O DE LES CANALS. MAS DE BARBERANS. EL MONTSIÀ. TARRAGONA. CATALUNYA
L’ Angelina Llop retratava el dit pont del Cubilar o de les Canals, que es troba sortint del poble de Mas de Barberans per la carretera que el comunica amb la Sènia, sobre el barranc de l'Àliga.
La descripció ens diu; pont de pedra en sec construït amb volta adovellada. Les piles del pont estan construïdes amb dos marges de pedra en sec, amb les carades enforntades i separades 1,70 metres, de 16 metres de llargada, i una alçada de fins a 0,70 metres , on comença la volta. Per cobrició hi ha una volta de canó seguit formada per lloses de pedra disposades a plec de llibre. Així, les lloses de la volta estan col•locades en filades paral•leles al marge i tanquen amb lloses a mode de clau a 1,50 metres . de terra. Als extrems de la volta, dos marges fan de contenció del pedraplenat. Donada la seva alçada, per fer còmode el trànsit són marges amb relleixos.
No s’esmenta enlloc, però és un aqüeducte que porta l’aigua de boca al poble de Mas de Barberans.
Cap dada dels autors, en un país, on tothom treballava magníficament la pedra seca, i en el que tinc una de les meves arrels familiars, la dels Vergés/Lleixà.
La descripció ens diu; pont de pedra en sec construït amb volta adovellada. Les piles del pont estan construïdes amb dos marges de pedra en sec, amb les carades enforntades i separades 1,70 metres, de 16 metres de llargada, i una alçada de fins a 0,70 metres , on comença la volta. Per cobrició hi ha una volta de canó seguit formada per lloses de pedra disposades a plec de llibre. Així, les lloses de la volta estan col•locades en filades paral•leles al marge i tanquen amb lloses a mode de clau a 1,50 metres . de terra. Als extrems de la volta, dos marges fan de contenció del pedraplenat. Donada la seva alçada, per fer còmode el trànsit són marges amb relleixos.
No s’esmenta enlloc, però és un aqüeducte que porta l’aigua de boca al poble de Mas de Barberans.
Cap dada dels autors, en un país, on tothom treballava magníficament la pedra seca, i en el que tinc una de les meves arrels familiars, la dels Vergés/Lleixà.
diumenge, 1 de febrer del 2015
CASA MIRET. SANT ANTONI DE VILAMAJOR. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL
En relació a aquest edifici, el Ferran Sarrià, em feia arriba un enllaç :
http://vilamajor.blogspot.com.es/2009/06/manel-j-raspall.html
En el que bàsicament recull que la Can Miret, o la casa Miret, situada al carrer de França, al nucli de Sant Antoni de Vilamajor – no confondre doncs, amb Can Miret prop de Sant Jaume de Rifà, en terme d’Alfou, de la que e’explicaven a Sant Jaume de Rifà que els propietaris de Can Miret, havien estat molt vinculats a l’esglesiola - , és obra de Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937).
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor d’aquesta magnifica casa de planta basilical, en la que llueix el nom CAN MIRET, fet amb rajoles, en la façana del migdia.
Tenim doncs identificats almenys quatre arquitectes ‘grans’ que treballaven a Sant Antoni de Vilamajor ; Sebastià Bonet i Ayet, autor de l’església de Sant Antoni Abat; Augusto Miret Baldé, autor de l’edifici de les Escoles Velles , i probablement també de la Sala ; Joan Rubió i Bellver, té moltes opcions de ser-ho de Can Bertran; i Manuel Joaquim Raspall i Mayol, de la casa Miret del Carrer de França; està clar que Can Gallardo o Can Matheu, Ca l’Auferil, alguns edificis de la carretera de Cànoves, altres de la Carretera de Sant Pere de Vilamajor, i fins alguns que no vaig retratar en la meva visita, foren aixecats per arquitectes il•lustres, que en un país ‘civilitzat ‘ donarien peu a organitzar ‘rutes culturals’. Dit queda
El Valentí Pons Toujouse , autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ en comenta ; Jo la tinc inventariada com a Casa Miret, de M.J. Raspall, de l'any 1910
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://vilamajor.blogspot.com.es/2009/06/manel-j-raspall.html
En el que bàsicament recull que la Can Miret, o la casa Miret, situada al carrer de França, al nucli de Sant Antoni de Vilamajor – no confondre doncs, amb Can Miret prop de Sant Jaume de Rifà, en terme d’Alfou, de la que e’explicaven a Sant Jaume de Rifà que els propietaris de Can Miret, havien estat molt vinculats a l’esglesiola - , és obra de Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937).
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor d’aquesta magnifica casa de planta basilical, en la que llueix el nom CAN MIRET, fet amb rajoles, en la façana del migdia.
Tenim doncs identificats almenys quatre arquitectes ‘grans’ que treballaven a Sant Antoni de Vilamajor ; Sebastià Bonet i Ayet, autor de l’església de Sant Antoni Abat; Augusto Miret Baldé, autor de l’edifici de les Escoles Velles , i probablement també de la Sala ; Joan Rubió i Bellver, té moltes opcions de ser-ho de Can Bertran; i Manuel Joaquim Raspall i Mayol, de la casa Miret del Carrer de França; està clar que Can Gallardo o Can Matheu, Ca l’Auferil, alguns edificis de la carretera de Cànoves, altres de la Carretera de Sant Pere de Vilamajor, i fins alguns que no vaig retratar en la meva visita, foren aixecats per arquitectes il•lustres, que en un país ‘civilitzat ‘ donarien peu a organitzar ‘rutes culturals’. Dit queda
El Valentí Pons Toujouse , autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ en comenta ; Jo la tinc inventariada com a Casa Miret, de M.J. Raspall, de l'any 1910
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
DE L’ESCOLA PÚBLICA A LA BIBLIOTECA PÚBLICA CATALINA FIGUERAS. TONA. OSONA
L’ Antonio Figueras Cerdá ( Palma de Mallorca, 30.01.1866+ 13.07.1933, al balneari de la Puda, Esparreguera ), va finançar la construcció de les escoles públiques, que rebien el nom de Catalina Figueras , per recordar així a la seva filla morta per tifus a Barcelona, l'any 1923.
L'edifici es va començar a construir l'any 1928, sota la supervisió de l'arquitecte Manuel Gausa i Raspall, amb un disseny de línia noucentista. La sèrie d'esgrafiats que es mostren a la façana i que representen diverses activitats infantils, els va dissenyar el gravador i pintor Manuel Puig i Genís ( Vic, 1869 + Barcelona, 1957) .
La remodelació de l'edifici com a equipament cultural, Biblioteca i Sala d’Exposicions, va anar a càrrec dels arquitectes Josep Martorell Codina, (Barcelona, 1925), Oriol Bohigas i Guardiola ( Barcelona , 20 des de 1925 ) , i David Mackay (25 de desembre de 1933 , Eastbourne, Sussex + 12 novembre 2014, Barcelona)
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L'edifici es va començar a construir l'any 1928, sota la supervisió de l'arquitecte Manuel Gausa i Raspall, amb un disseny de línia noucentista. La sèrie d'esgrafiats que es mostren a la façana i que representen diverses activitats infantils, els va dissenyar el gravador i pintor Manuel Puig i Genís ( Vic, 1869 + Barcelona, 1957) .
La remodelació de l'edifici com a equipament cultural, Biblioteca i Sala d’Exposicions, va anar a càrrec dels arquitectes Josep Martorell Codina, (Barcelona, 1925), Oriol Bohigas i Guardiola ( Barcelona , 20 des de 1925 ) , i David Mackay (25 de desembre de 1933 , Eastbourne, Sussex + 12 novembre 2014, Barcelona)
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)








