ESGLÉSIA DE SANTA MARGARIDA. QUART. GIRONÈS. CATALUNYA

Tenia en relació a Quart una ‘agenda’ molt ambiciosa, pretenia veure i retratar almenys :

http://relatsencatala.cat/relat/esglesia-parroquial-de-sant-marti-castellar-de-la-selva-quart-girones-girona-catalunya/1050728

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/347_SMateuMontnegre/SMateuMontnegre.htm

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Giron%C3%A8s#mediaviewer/File:Esgl%C3%A8sia_de_Montnegre_Vista_general.jpg

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Giron%C3%A8s#mediaviewer/File:Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Sadurn%C3%AD_(Quart)_2012-09-05_20-32-58.jpg

Finalment però, m’acontentava en localitzar l’església de Santa Margarida, reduïda avui, a funcions de Capella del Cementiri, i de la que ens diu la descripció tècnica ; edifici d'una sola nau de tres trams amb volta de creueria i arcs formers apuntats i capelles laterals. La capçalera és poligonal a l'interior i semicircular a l'exterior. Als peus trobem el cor al que s'accedeix per una porta amb la data de 1729. El parament és arrebossat i emblanquinat. Els murs exteriors són de pedra vista excepte la façana, esgrafiada. La portalada barroca (1748) consta d'una obertura rectangular entre columnes, coronada per una petita fornícula amb imatge de santa. Al capdamunt hi ha un rosetó. El campanar romànic és de planta quadrada, dos pisos de finestres geminades i teulada a quatre vents.

A principis del segle XIV s'anomena titular de la parròquia Santa Margarida, s'hi conserven relíquies de Santa Justa i Santa Rufina, patrones dels terrissers.

L'edifici actual data del segle XVIII però es conserva el campanar d'època romànica, que abans de la restauració deixava veure dos rengles de finestres geminades tapiades a les cares Est i Oest.

Al costat el cementiri acull als quartencs que arribats a la fi del camí, lliuren l’ànima al Senyor.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ. BESCANÓ. EL GIRONÈS. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré, de 88 anys, natural de Sant Llorenç Savall, al Vallès Occidental, dabraçat a la figura de la dona que porta la roba per rentar al safareig públic, i al fons l’església advocada a Sant Llorenç; ell recorda vivament aquestes instal•lacions en la seva infantesa i joventut. L’Ajuntament de Bescanó n’ha fet de tot plegat un monument en ‘ record de’, esperem que la pèssima situació economia a la que ens abocaven l’estultícia i la corrupció de les elits politiques i econòmiques del REINO DE ESPAÑA no facin necessàries altra vegada aquestes mena d’equipaments.

La descripció tècnica ens diu ; edifici d'una sola nau de dos trams, sis capelles laterals comunicades entre sí i capçalera poligonal irregular. La coberta és de creueria i arcs formers lleugerament apuntats. Les capelles, totes amb planta diferent, són cobertes o bé amb volta de canó o per arestes. El parament arrebossat deixa veure els nervis i arcs de pedra ben escairada. La façana, força deteriorada, consta d'un portal rectangular emmarcat amb columnes sobre basament que sostenen un entaulament amb dues figures laterals molt erosionades i la imatge del patró inscrita en una petxina entre pilastres estriades. Al capdamunt un rosetó i una escultura entre volutes. El campanar de planta quadrada és de construcció posterior. Al seu interior es troba una imatge de la Mare de Déu, realitzada el 1965 i un Sant Crist.

l'edifici data del segle XVIII, l’any 1740 es feu el cor i les dues capelles laterals dels peus i el 1790 s'acabà la façana. Havent quedat petita , l'any 1963 es feu una nova església dedicada a l'Assumpta dissenyada per l'arquitecte Josep Ros Casadevall situada a l'eixample modern.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’emailconeixercatalunya@gmail.com

TORRE PONÇA. RUDELLOTS DE LA SELVA. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

La dita ‘Torre Ponça’ que trobava fent camí des de Riudellots de la Selva fins a Franciac, en terme de Caldes de Malavella, està situada al sud-oest del nucli urbà de Riudellots , i dóna nom a tot el veïnat. Es tracta d'una masia fortificada de dues plantes i golfes, vessants a laterals i cornisa catalana. La porta principal és amb arc de mig punt adovellada. La resta d'obertures són rectangulars amb llindes, brancals i ampits de pedra monolítica. Destaca la finestra central que a diferència de la resta és gòtica amb arc conopial tardà i dentat amb arquets, hi ha relleus de caps humans a les impostes. Per damunt d'aquesta hi ha dues petites finestres cegadades que corresponen a les golfes, són rectangulars amb decoració esculpida simulant un arc conopial. Al costat de la porta i adossada a la paret es conserva una escala de pedra de quatre esglaons, utilitzada antigament per pujar damunt els cavalls. Hi ha també un parell de bancs de fusta. El més rellevant però, és la torre adossada a la casa que s'alça a la part dreta. És de planta quadrada amb obertures reduïdes, també envoltades de pedra i algunes espitlleres. Cal destacar la finestra de la segona planta d'estil renaixentista amb guardapols rematat amb petxines, a la llinda hi ha una inscripció i la data de 1566. A l'última planta hi ha una galeria més moderna, les finestres de la qual són tres a cada façana, més grans i amb arc de mig punt. La coberta d'aquesta torre és amb tèula àrab i a quatre aigües, amb ràfec de quatre filades. Pel que fa al parament tan de la casa com de la torre, és arrebossat i pintat, deixant als extrems els carreus ben tallats vistos. A l'altre costat de la casa, a l'esquerra, hi ha un cos adossat, de només una planta que correspon a les antigues quadres i magatzems. Té la coberta amb caiguda a la façana i les obertures són cinc amb impostes.

La trobava a : http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/80809/105276

Avui està dedicada al turisme rural : http://www.euroresidentes.com/viajes/guias/girona/casa-rural-girona.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT CUGAT. FORNELLS DE LA SELVA. EL GIRONÈS. CATALUNYA

El Josep Salvany Blanch visitava Fornells – aleshores si de la Selva – l’any 1922, la visió de l’església de Sant Cugat, més enllà del color és quasi idèntica, passats : la I Dictadura feixista, la de Primo de Rivera, el brevíssim lapsus de democràcia , llibertat i honestedat de la II República, la tragèdia de la sedició feixista encapçalada pel general Franco i recolzada per la jerarquia catòlica, que donarà lloc a la II Dictadura feixista, i aquest període de ‘Democraciola’, en el que s’ha assolit el súmmum de l’estultícia i la corrupció per part de les elits polítiques.

La descripció tècnica ens diu ; església d'una sola nau amb elements poc remarcables a l'interior, però molt interessants a l'edifici exterior. Destaca per la seva dimensió el campanar, esvelta torre octogonal de carreu acabada amb una agulla i tenint la base de planta quadrangular; en una de les cares presenta un rellotge de sol. En la seva part oposada hi ha una torre de vigia -garita volada-. El frontis és la part més important a nivell artístic.

És molt recomanable el restaurant ‘La Placeta’ , al número 5 del carrer d’aquest nom.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

És bo recordar que la comarca del Gironès és un concepció administrativa producte de la divisió territorial republicana del 1936, abans d’aquesta data, el Gironès no existia com a comarca i la ciutat de Girona era el punt de divisió administrativa entre la Selva i l'Empordà i de la ordenació territorial de 1985 en que es conforma la comarca del Pla de l'Estany.

LA TORRE DE LLAMBILLES. EL GIRONÈS. CATALUNYA

Situat en una petita ondulació del terreny, envoltada de camps de conreu, es troba la dita “Torre de Llambilles” i al seu darrera una gran construcció agrícola conegida com el ‘mas Robert’ ; llegia una descripció quasi poètica “El blanquinós mas Robert té una alta i prima torre moderna que corona la construcció mentre que, pocs metres separada d’ella, es conserva una antiga torre de carreus irregulars i foscos”.

La descripció tècnica ens diu ; Conjunt rural format per un mas antic amb diferents edificacions i una ampliació eclèctica del segle passat de planta rectangular amb una torre i una gran sala a la planta pis.

La part vella és de planta irregular amb diferents construccions. A la façana, que dóna a l'est hi ha alguns contraforts. A la planta baixa, a la zona de la cuina, hi ha un gran arc gòtic. La primera planta és coberta amb cairats. Es conserva una porta amb impostes que ajuden a la llinda de pedra a salvar la llum, de reminiscència medieval.

De la torre que devia tenir funcions de guàrdia i bada, ni un mot.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

ESGLÉSIA DE NOSTRA SENYORA DEL ROSER. SANT FELIU DE PALLEROLS. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

La Roser Riubrugent‎ retratava l’església del Roser, a Sant Feliu de Pallerols, a la comarca de la Garrotxa.

No disposa aquest ajuntament d’un Catàleg de Patrimoni en línia – fet que val a dir és dissortadament massa comú a Catalunya - , però trobava un petit comentari, a la pàgina de turisme :

És l'edifici més important de la plaça El Firal.

Aquest temple es va començar a edificar a partir de 1565, segurament, en part, per a compensar la falta d'una església parroquial per a les funcions dominicals.

L’any 1583 s'hi construí el retaule de l'altar major que va pintar Joan Sanxes Galindo, d'origen castellano-portuguès.

L’any 1794 va ser desmuntat i Dalmau Massegur en bastí un de neoclàssic, que va ser cremat durant la Guerra Civil.

Va gaudir del seu màxim esplendor devocional i artístic en els segles XVII – XVIII, en què hi havia una confraria dedicada ala Verge.

El campanar , que retratava magistralment la Montse Salvà Cordón, és un dels pocs elements renaixentistes del poble que queden dempeus.

La llinda de la porta principal és prou curiosa ja que permet la lectura de la seva restauració (1863).

La verge de la fornícula fou esculpida l’any 1939 per l'olotí Narcís Salgueda Pascual.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT ANDREU DE L’ESTANYOL. ‘L’ESGLÉSIA PERFECTA’ BESCANÓ. GIRONÈS. CATALUNYA

Quan retratava l’església de Sant Andreu de l’Estanyol, pensava que tenia al davant ‘l’església perfecta’.

L’enciclopèdia Catalana en relació a l‘ Estanyol recull ; poble del municipi de Bescanó (Gironès), situat a la capçalera del Güell – riu que té l’alt honor d’haver inundat l’estació del AVE de Girona , mostra palesa de l’estultícia i la corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA - al sud del terme.

Del topònim ESTANYOL, trobava , estany petit, llacuna , etimològicament evoluciona del llatí stagnĕŏlu, diminutiu de stagnu, mateix significat.

Llegia que l’església parroquial de Sant Andreu fou reconstruïda l’any 1704. Malgrat el lloc és esmentat ja l’any 922, i hi ha notícia de l’existència d’un castell.

La descripció tècnica ens diu ; edifici d'una sola nau de quatre trams amb volta de canó d'arestes, sis capelles laterals i capçalera semicircular. Als peus hi ha el cor; Pica baptismal Realitzada en pedra de Girona. Té forma de copa cilíndrica amb el seu peu corresponent. Està ornada amb relleus que representen la flor de lis i garlandes i motius geomètrics. Conté la data de 1589. Fa 1,6 metres d'alçada i la boca fa 69 centímetres de diàmetre.

El parament és emblanquinat a excepció dels arcs i angles de carreus ben escairats. La façana és senzilla amb portalada rectangular i frontó partit i una creu, al capdamunt hi ha un rosetó.

A la dreta s'alça el campanar exempt de planta quadrada, dos pisos d'arcuacions i coberta piramidal. Hom defensa la tesis que el campanar exercís originàriament funcions de guàrdia i bada, i fins que formes part del Castell de l’Estanyol.

Al seu costat dret hi ha el cementiri.

Conserva el comunidor, al que dedicava un article.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com