ERMITA DE SANT FRANCESC. LA FATARELLA. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA CATALUNYA

El Joan Serra Saún em feia arribar unes fotografies de la Mònica Garcia Llop, i de la Maria Jesús Ardevol , d’aquesta ermita realitzada amb maçoneria, amb carreus a la façana i als reforços, és de planta quadrada amb un petit transsepte en el que s'alça una cúpula que no es reflexa a l'exterior. Molt poques finestres i de reduïdes mides. La coberta és de teula a dos vessants, excepte el cos central, paral•lelepipèdic, on hi ha la cúpula coberta a quatre aigües. La façana té una portalada de mig punt amb cassetons i brancals motllurats, a sobre un òcul, i s'acaba amb un frontó triangular emmarcat per línies de totxo, com el ràfec, i una petita espadanya. Al lateral hi ha afegit un cos lateral, de menys alçada, on trobem entre d'altres dependències la sagristia. A la façana hi ha una portalada de mig punt dovellada amb la data de 1739 i, per sobre una finestra, també de carreus, allindada i petita arcuació amb un relleu.

A la dovella clau de la portalada hi ha a data 1700 sota un escut de la Fatarella.

Manuel Bofarull i Terrades q.e.p.d, defensa un origen àrab del topònim ‘al-hathar’, cleda, lloc per al bestiar.

Tots els anys es fa una concorreguda romeria a Sant Francesc des de La Fatarella.

PANTEÓ DE LA FAMILIA LLORENS AL CEMENTIRI DE LLEIDA.

Retratava aquest magnífic edifici funerari de la família Llorens, construït al departament de sant Anastasi del cementiri lleidatà l'any 1893 , del que Celestí Campmany i Pelliser (1847-1914), fou l’autor del projecte.

La descripció ens explica que té un estil neogòtic, amb forma cúbica i que acusa la verticalitat a través de pilastres adossades amb capitells corintis que es rematen en pinacles florejats després del fris, la cornisa i un ampit d'arcuacions gòtiques invertides. La portada principal amb una arcada de mig punt treballada i suportada per dobles columnes a ambdós costats, òcul al timpà, i flanquejada per sengles lluernes ogivals. Al seu interior un altar amb cinc fornícules a cada costat, amb coberta en volta d'aresta.

Celestí Campmany i Pelliser (1847-1914 ), estava casat amb segones nupcials amb Josepa Llorens i Alrà, filla del banquer Magí Llorens i Dragó i de Josepa Alrà i Farreri, el matrimoni es va celebrar el 25 de novembre de 1880 pel llavors Bisbe de la diòcesi Dr. Tomàs Costa i Fornaguera (1876 - 1889) a l'església parroquial de Sant Joan Baptista, les obres de reconstrucció de la qual estava dirigint el mateix Celestí.

A la seva mort, produïda com a conseqüència d’un desafortunat accident domèstic totalment fortuït, el 28 de novembre de 1914, als 63 anys d’edat, va ser enterrat en un lloc preferent del panteó – que el mateix havia projectant- de la família Llorens del cementiri lleidatà , al costat esquerra de l'altar del mateix.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JAUME DE TORROJA DEL PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA

L’Anna Perelló, retratava la façana de l’església parroquial de Torroja del Priorat, actualment advocada a Sant Jaume, la descripció tècnica ens diu ; edifici de paredat, de planta rectangular, amb tres naus sense creuer i amb absis poligonal, cobert per una teulada a dues vessants. Té campanar als peus, d'obra vista i planta octogonal. La façana és arrebossada i presenta un ull de bou, una finestrella i una portalada decorada, en arc de mig punt, coronat per una fornícula, buida, i un frontó triangular amb volutes exteriors. L'interior té quatre trams, amb el cor al primer, i presbiteri així com una petita capella lateral al costat dret, prolongació de la nau lateral. La volta arrenca d'un fris continu i és de mig punt amb llunetes. Les voltes de les naus laterals són d'aresta. Conserva les dues trones i un vitrall del 1890 a l'ull de bou, així com un orgue en funcionament.

L'església fou aixecada entre 1766 i 1767, dedicada a Sant Miquel Arcàngel i inaugurada el dia de Sant Miquel de 1767, en els dies que els ‘diners d’Amèrica’ procedents del tràfic amb les colònies fluïen com un riu; fou dotada de bons altars i retaules, gairebé tots barrocs, excepció feta d'alguns anteriors d'estil renaixentista que eren aprofitats de l'antiga església, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militar feixistes contra la II República tots ells foren destruïts , excepció de l'orgue fou salvat i restaurat fa uns anys.

HOSTAL DE LES CAMPOSINES ‘ALLÒ QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ’. LA FATARELLA. LA TERRA NOBLE. TARRAGONA. CATALUNYA

Durant el conflicte bèl•lic que començava amb la sedició dels militars feixistes contra la II República Española , i es perllongava des del 18 de juliol de 1936, fins a l’1 d’abril de 1939-39, fou instal•lat prop de l’hostal el comandament de les forces republicanes que participaren en la batalla de l'Ebre (des de l’agost fins a l’octubre del 1938), en aquella data caurien ‘ cautivos y desarmados’ .

Els edificis no tenien cap tipus de protecció legal – de fet tenien únicament un ‘valor històric de caire sentimental ‘, i això avançat el segle XXI, va fer possible que els hostals fossin afectats per les obres d'ampliació del polígon industrial, i a l’agost de l’any 2010 , l'Incasol va donar l'ordre per enderrocar els vells hostals; dissortadament malgrat les denúncies de les entitats locals, i del ressò en els mitjans de comunicació, només va ser possible salvar de l'enderroc l'últim hostal que quedava en peus.

Ara, el temps farà la seva feina, i més d’hora que tard caurà irremissiblement.

El Joan Serrà Saún em feia arribar les imatges

QAL’AT CAMBRILS. ODÈN. SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Pujàvem desprès de dinar a la Casanova fins a les runes del Castell de Cambrils , conegut també com Castell del Remei, el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, la pujada malgrat l’herbassar propi d’aquest temps quan es succeeixen episodis de pluja, s’ha de qualificar de correcte.

Podem parlar de Qal'at Cambrils, mes que de Castell, atesa la petitesa d’aquest indret que en el primer terç del segle XI era domini eminent del Bisbe d’Urgell, fins a l’any 1159 en que passava al comte Ermengol d’Urgell.

Foren possiblement els àrabs els que començaren l’explotació de la sal, que portaria fins aquí a la nissaga dels Cardona , als ,l’any 1375 pertanyia Cambrils, i encara l’any 1613 era un dels llocs on el duc de Sogorb – que havia integrat per matrimoni el ducat de Cardona – tenia encara la jurisdicció civil i criminal.

Em cridava l‘atenció l’enrajolat que encara és conserva, malgrat l’evident rapinya que ha patit l’edifici.

La Capella de la Mare de déu del Remei (abans Sant esteve ) manté encara un culte esporàdic.

ERMITA DE LA MAREDEDÉU DE BELL-LLOC DE DORRES. LA CERDANYA OCUPADA. FRANÇA

El Sergi Campas Canalias‎ retratava l’ermita de la Mare de Déu de Bell-lloc de Dorres, a la que ens francesos anomenen Chapelle Notre-Dame-de-Belloch ou chapelle de Bailloc.

És un edifici senzill, de nau única, amb capçalera i absis.

En el mur de l'absis hi ha gravada la data de 1765, en que hi hagué en aquest indret un convent de servites, que havien de marxar quan esclatava la Revolució Francesa (1789 – 1799), que més enllà de les paraules, Liberté, Égalité, Fraternité, ha resultat un estat controlador, discriminatori i profundament racista.

la imatge de la Mare de Déu (una de les més antigues del Pirineu) es conserva a l'església parroquial de Dorres. De fàcil accés des del poble, per bé que per un camí molt dret, té bones vistes de la Cerdanya, dels massissos del Cadí-Moixeró , del Canigó, i d'alguns pics d'Andorra.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ANDREU. IVARS D’URGELL. PLA D’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

La Rosa Cequiel retratava l’església parroquial d’Ivars, advocada a Sant Andreu, de solids murs de carreu, orientada a l'est. Els suports són pilars amb pilastres adossades. Els arcs, inclòs el triomfal, són de mig punt. La coberta de la nau central és de volta de canó amb llunetes, la de les naus laterals és de volta d'aresta i la de la sagristia és de volta de canó. Té tres naus i cinc trams. El cor es troba als peus, al costat de l'evangeli. Té quatre cossos i forma octogonal. Té campanar, amb balustrada i gàrgoles en forma de rostre als vuit costats de la torre. La portada està situada als peus. És d'arc rebaixat dovellat, amb pilastres adossades als costats, arquitrau, fris i cornisa. A la dovella central hi ha gravada la data de 1786. Sobre la porta hi ha una fornícula i una rosassa.

Per la data podem suposar que s’aixecava amb els ‘diners d’Amèrica’ , producte del ‘comerç’ amb els mercats esclaus de les colònies americanes, que al crit de ESPAÑA NOS ROBA, aconseguien una darrera l’altra la seva llibertat.

Ivars segons el diccionari català valència balear , etimològicament té un origen segurament preromà, del mateix radical que el cognom Ibarra. En basc ibarr significa ‘vall’.