dilluns, 2 de setembre del 2013

CAPELLA DEL SAGRAT COR DE LA COLÒNIA ANTIUS DE CALLÚS. BAGES

En això de les ‘colònies industrials ‘ a Catalunya tenim models de luxe, la Colònia de les Flors de Palà de Torruella al Cardener, la Colònia Pons a Puig-reig al Llobregat, o la Colònia la Farga de Bebié al Ter, i models més ‘casolans’ i/o senzills, com la Colònia Rusiñol també al Ter, o la Colònia Guixaró al Llobregat, i l’Antius de Callús al Cardener.

Quan visitava la citada en darrer lloc, em trobava tancada la porta del recinte industrial on es troba/ trobava la Capella del Sagrat Cor, de la que no podia lògicament obtenir-ne imatges.

Sortosament tenim a Catalunya l’Arxiu Gavin i la seva col•lecció de fotografies dels temples catòlics de Catalunya , i una vegada més m’hi adreçava per demanar-los ajuda.

Rebia un parell d’imatges, la de l’exterior datada 7-X-1967.


La interior de 22-IV-1979


Tenim en matèria de documentació del Patrimoni Històric de Catalunya, greus mancances que només en una mínima part es podrien justificar en raons econòmiques, l’existència aquí i allà de petits grups de recerca i/o d’investigadors particulars, cal valorar-la com molt positiva, alhora que situar-la en el seu just valor, una gota d’aigua en el mar de l’oblit, l incúria i la desídia.

Acostumem a demanar la col•laboració de les ‘persones de bona voluntat’ a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i el resultat de les nostres recerques l’exposem de forma oberta, lliure i gratuïta entre altres llocs al blog http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

Sou pregats d’afegir-vos a la tasca de recuperar la memòria històrica de Catalunya.

CAPELLA DE SANT JOAN BAPTISTA, DITA DEL PONT. CARDONA. BAGES

Retratava l’edifici descurat que aixopluga la Capella, que segons recull l’enciclopèdia de ‘ Barcelona’ , era adossada a un important hostal, del que curiosament no trobava cap referència, i del que ens agradarà rebre’n informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ni amb la OLYMPUS FE-100 podia obtenir una imatge l’interior, i recorria – una vegada més – a l’Arxiu Gavin, que em feia arribar una imatge del retaule.Datada el 22-IV-1979


En matèria de documentació del Patrimoni Històric de Catalunya, tenim greus mancances que només en una mínima part es podrien justificar en raons econòmiques; l’existència aquí i allà de petits grups de recerca i/o d’investigadors particulars, cal valorar-la com molt positiva, alhora que situar-la en el seu just valor, una gota d’aigua en el mar de l’oblit, l incúria i la desídia.

Acostumem a demanar la col•laboració de les ‘persones de bona voluntat’ a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i el resultat de les nostres recerques l’exposem de forma oberta, lliure i gratuïta entre altres llocs al blog http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

Sou pregats d’afegir-vos a la tasca de recuperar la memòria històrica de Catalunya.

LA CAPELLA DEL SANT ÀNGEL CUSTODI DE CAL CAVALLER, CALLÚS. BAGES

Demanava informació a l’Arxiu Gavin, al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la comarca de la Noguera ( Catalunya ), de la Capella del Sant Àngel Custodi, de la casa i colònia de Cal Cavaller de Callús, a la comarca del Bages.

Em preguntava en un recent article; Que se’n ha fet de l’Àngel Custodi ?. No s’explicitava que aquesta imatge fos destruïda en els dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-39.

De les imatges que em feia arribar el Josep Sansalvador Castellet, datades el 29-IV-1979, deduïa que la destinació de l’edifici de la Capella, havia estat el de magatzem auxiliar i/o de mals endreços, i que la imatge del Sant Àngel Custodi ja no es trobava en el seu lloc.



Només per deixar-ne constància per a futures generacions, reitero una vegada més la pregunta, que se’n ha fet de la imatge del Sant Àngel Custodi de la casa i colònia de Cal Cavaller de Callús ?.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com i també a arxiugavin@maristes.cat

El SANT JOAN ‘DESCONEGUT’ DEL PONT DE CARDONA

L’adveniment d’una industria incipient va tenir com efecte quasi immeditat el de desvincular l’activitat productiva de la figura de Déu ; ja no era la ‘providència’ sinó el capital el que decidia el destí dels homes.

L’església catòlica en la seva vessant d’empresa multinacional , va fer la gara-gara als ‘inversors’ i sota l’aparença d’una pràctica religiosa de caràcter íntim , personal i particular, l’assistència als temples va esdevenir ‘obligatòria’ .

Es covava així un odi visceral que no distingia entre els propietaris explotadors, i els capellans, als que veia com a col•laboradors necessaris, perquè l’amo assolis els seus objectius.

Les ‘elits’ tant politiques, com econòmiques d’aquest REINO, son profundament estultes, i endogàmicamebt corruptes, enlloc d’invertir, de posar al dia la capacitat productiva, s’alçaven palaus, castells, esglésies,... com era previsible – i s’havia advertit des dels àmbits de la intel•ligència - , se’ns en va anar la industria: s’ha quedat però, l’esperit mesquí i algun tret de l’estultícia d’aquelles elits, que arruïnaren el país.

M’aturava quasi al costat del pont de Sant Joan , davant la casa que s’havia conegut com el Molí dels Horts ja que allà hi acabava la sèquia que es feia servir per regar els horts (Pla de les Hortes), ) i l'aigua sobrera feia anar el molí.


El Moli canviava d’activitat com a conseqüència de l’augment de l’extensió dels regadius, i es convertia en Hostal – del que ens agradarà saber alguna dada històrica a l’email coneixercatalunya@gmail.com - . L’entorn en el que succeïa la història del Pont del Diable, s’assemblava poc al que avui podem veure.

La casa presenta un petit porxo que acull la Capella que s’esmentava ja documentalment el 12 d'abril del 1571.
Jaume Soler amb data 27 de setembre de 1576 la refeia, potser com a conseqüència d’alguns danys relacionats amb la crescuda del Cardener.

Hauria de ser reparada al març del 1714.

L’any 1848 el doctor Joan Torrents va incorporar a l’aixovar de la Capella, un reliquiari amb relíquies del sant.

Demanaré a l’Arxiu Gavin, al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la Noguera ( Catalunya ) l’advocació d’aquest Sant Joan.

diumenge, 1 de setembre del 2013

NOTRE-DAME DU ROSAIRE DANS LA VIEILLE VILLE SÚRIA. BAGES

Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, per les terres del Bages, ho fèiem pel traçat de l’antiga carretera C-55 ( famosa dissortadament pel nombre de morts i accidentats que acumula ), i ens aturàvem – com s’ha de fer – a Súria per visitar alguna de les moltes ‘belleses’ que hi dins al poble, i en els seus voltants.




Pujàvem fins l’església del Roser – Advocada primerament a Sant Cristofol / Menna - al mal dit ‘poble vell de Súria’ , de la diuen que té l’origen en un temple romànic que data del segle XI, i del qual encara se’n conserven algunes restes.

La confraria del Roser fou fundada el 1591, amb autorització del Papa Gregori XIV.

El beneficiat de Santa Maria sa Vila rebia un censal de can Ribera de Coaner i cap el 1680 el benefici d'aquest antic monestir ja s'havia extingit, essent la seva dotació cedida a la confraria del Roser, que en quedà així encarregada del culte. Podem pensar que aleshores ja s’havia canviat l’advocació de Sant Cristòfol / Menna, per la de la Mare de Déu del Roser ?.

En la segona meitat del segle XIX - amb els diners d’Amèrica - s’hi va portar a terme una important ampliació que va respectar les formes romàniques de l’absis i la part baixa del campanar, deixant l’església amb la fesomia actual.
L’ altar dedicat a Sant Cristòfol, va ser destruït en els dies foscos del genocidi contra Catalunya , l’any 1936.
Arran de la restauració del Poble Vell, iniciada durant els darrers anys vuitanta, s’hi va incorporar un gran esgrafiat a la façana principal.

L’advocació de Sant Cristòfol s’estengué molt pel nostre país, i pel seu interès us convido a conèixer la tesi – documentada i rigorosa - del Josep Capdevila i Soldevila, en la que s’acredita històricament que Sant Cristòfol, i Sant Menna, - patró de Sentmenat, al Vallès Occidental - son en realitat una única persona; http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

SANTA BÀRBARA DE SALIPOTA. SÚRIA. BAGES

Del topònim Salipota que dona nom a un barri de Súria que va néixer l’any 1959 amb la construcció d'un grup d'habitatges socials per als treballadors de les mines; l’Albert Fàbrega Enfedaque en defensa la procedència del cognom Solerporta.

Ens arribàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, fins aquest mirador de Súria, topònim que en el diccionari català valència balear , s’associa al gentilici surià o sorià, ‘nadiu de Síria’.

Volia retratar l’església de Santa Bàrbara – excelsa Patrona dels que treballen amb explosius, dels soldats d'artilleria, d’arquitectes, paletes, enginyers de fortificacions, cavadors de tombes, protectora contra el llamp, el foc, les tempestes i mort sobtada,... – el temple es va construir l’any 1967- no trobava enlloc les dades de l’arquitecte – segon s’explica per atendre els fidels del barri de Salipota – que havien d’anar fins aleshores a l’església parroquial de Sant Cristòfol / Menna - , i té – per dir-ho de forma políticament correcta – un estil arquitectònic contemporani.


Davant el silenci del REINO DE ESPAÑA enfront els fets tràgics del presumpte genocidi per gas a Síria, pregava per totes les víctimes innocents, i demanava la seva protecció per la població civil de Catalunya.

CALLÚS. BAGES

La C-55 és una de les ‘ grans’ carreteres a Catalunya que es disputa el tristíssim honor del record de morts. Curiosament una de les primeres víctimes en va ser Callús, població que ha patit alhora, un petit creixement demogràfic, i la quasi absoluta pèrdua de totes les activitats comercials ‘bàsiques’, parlem de les botigues de queviures, de begudes, forns, roba i complements,... la seva situació prop de Santpedor, Sant Joan de Vilatorrada, Manresa, al ensems que la caiguda de l’activitat industrial ho explicarien en bona mesura.


Ens queden moltes coses per veure i documentar d’aquest poble del que ens qüestionem fins l’origen del topònim :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/search?q=Call%C3%BAs

al llarg dels anys hem anat recorrent el terme :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/12/la-coma-de-sant-sadurni-de-callus-bages.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/08/tines-dels-manxons-callus.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/08/lesglesia-invisible-de-la-colonia.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/08/el-mas-de-santa-maria-de-viladelleva.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/08/campanades-de-mort-santa-maria-de.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/08/que-sen-ha-fet-de-langel-custodi-de-cal.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/08/el-mas-ferrer-de-santa-maria-de.html
http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=2958

Ens queda molta feina a fer, i en aquesta tasca ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com