La capella de Sant Gil de la Vila , al terme d’Olost, és un edifici de planta rectangular amb absis semicircular
orientat al sud-oest, decorat amb arcuacions cegues resseguides amb maó. A
l'absis s'hi obre una finestra esqueixada emmarcada amb maó a la part nord, i
un òcul i dues finestres coronades amb arc de mig punt a la part sud que
correspon a la sagristia. Els murs són de maçoneria de pedra irregular lligat
amb morter i trossos de peces ceràmiques i cantonades diferenciades de grans
carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes
laterals i està coronada per un petit campanar d'espadanya d'un sol ull amb una
campana i una creu de ferro a la part superior.
La façana principal, orientada al nord-est, presenta un portal d'arc de mig
punt emmarcat amb pedra treballada i curtes dovelles. El portal conserva una
porta de fusta amb decoracions florals i un cor al pany de ferro forjat. Sobre
el portal hi ha un arc de descàrrega de maó i més amunt un carreu amb una
inscripció: RENOVADA 1725 / Y/ TRASLADA 1816. A la part superior de la façana
s'hi obre un òcul emmarcat amb pedra.
L'aplec de Sant Gil es celebrava a la capella de Sant Gil de la Vila el dia
1 de setembre, dia del patró. Aquest dia es celebrava una missa a la capella i
es cantaven els goigs en honor al sant. Hi assistien força veïns de les zones
properes i s'hi organitzava un berenar i un ball amb sardanes que es feia a
l'esplanada amb grans cedres situada al sud de la Vila, enfront de la masoveria
anomenada el Cau o casa del Pastor de la Vila.
Ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email
castellardiari@gmail.com
La fotografia de l’ l’Antoni Sala Cunill, la feia en ocasió d’una visita l’any 2008.
.JPG)
El tornava a retratar l'any 2013 en que anàvem Josep Olivé
Escarre ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de
maig de 2019 ), i l’Antonio Mora Vergés. Tothom la publica quan li renoven l’estrella
Michelin. Sense esmentar-ne l’autoria, com és mal costum, oi?
No cal que us digui que en conservo un gratíssim record, oi?.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/11/les-torres-bessones-dolost-del-llucans.html
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/10/olost-i-els-temples-religios-i.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/10/la-tina-de-glans-de-rexach-olost-el.html
Que la Gil elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.
Amén !!!
A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada