https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1078
A Tregurà de Baix hi havia una
capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, beneïda el 1792, però que podria
ser del segle XVII. S’hi havia celebrat missa per l’Assumpció.
Es va modificar l’any 2002 per
esdevenir un habitatge, després que es descatalogués com a bé cultural
d’interès local.
Actualment, identifiquem l’edifici
amb l’allotjament turístic La Capella de Tregurà.
https://www.terresdegirona.cat/ripolles_vilallonga_ter.htm
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_Roser_(Vilallonga_de_Ter)
https://cantut.cat/canconer/cancons/item/2801-goigs-de-la-mare-de-deu-del-roser
I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”
Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.
Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.
Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.
Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i la fi dels genocidis en aquest món
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada