Lloret, de LAURËTUM derivat col·lectiu del llatí LAURUS , nom de l'arbre Laurus nobilis.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/34301
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-agusti-de-lloret-salvatge-amer
La marededéu de
Lloret Salvatge, de fusta, ha desaparegut, però hom la coneix gràcies a una fotografia
.
Amb una policromia que devia ésser posterior,
l’estat de conservació ja era minvat per algunes pèrdues, a part d’altres
erosions. Bé que la indumentària (túniques i mantells), la composició (gairebé
simètrica, amb els gestos i la rigidesa habituals, etc) i els elements
iconogràfics responen als dels exemplars romànics, els trets facials de les
dues figures, amb pretensions de versemblança, i intentant defugir els
esquematismes, denoten un moment estilístic posterior al romànic. Així ho fan
pensar també alguns detalls dels plecs, com les línies en V de les cames de la
Mare, encartonades. Sembla que es tracta, doncs, d’una obra de caràcter
popular, que seguia esquemes anteriors i de molt èxit durant segles, malgrat
que hom l’ha considerada romànica, i dins l’anomenat “tipus bizantí”.
Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català pe assolir la seva llibertat nacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada