diumenge, 13 de gener del 2019

IN MEMORIAM PAUPERUM DE LA FONT DE LA PLAÇA MOLLET DE BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Hi havia un temps – que sembla estar tornant – en que moltes persones es proveïen d’aigua a les fonts publiques; i això, facilitar aigua de boca era una de les obligacions dels consistoris a l’època en que més enllà de la recaptació i l’ordre públic no tenien ni competències ni recursos econòmics.

Aleshores TOTHOM tenia clar que alhora que es satisfeia una necessitat bàsica es podia aprofitar per ornamenta la ciutat, i acostumar a la població a estimar l’art i la cultura. Eren altes temps, oi?.

A servir aquesta funció ornamental i artística es van dedicar mestres d’obres, arquitectes, artesans i artistes, dels que només per excepció se’n serva memòria.

Li demanava al Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) fotografies de les fonts públiques de Blanes.

https://www.blanes.cat/oiapdocs.nsf/14fbe7c612d4ef45c12579b1003dd6db/4ba837f1a85837e7c1257c7b00356f7a/$FILE/BLANDA_16.pdf
Blanes ha fet ‘tabula rasa’ d’una bona part d’aquell patrimoni.

La font de la plaça, la Placeta del capdamunt del carrer Mollet, va ser inaugurada el 6 de febrer de 1881, sent alcalde Bartomeu Bosch.

Fou construïda pel mestre d’obres Josep Carreras amb un cost de 365 pessetes.

Les canonades des del repartidor de la font de la Creu les va fer un altre constructor, de nom Pere Martí, per un cost de 260 pessetes.

L’aigua procedia del repartidor de la mina Primitiva i anava a càrrec del municipi.

No trobava la data en que s’ensulsiava la font, la raó però, la tinc força clara, s’enderrocava per beneficiar el culte de Nostra Senyora de l’Especulació immobiliària de gran veneració a la Vila de Blanes, i als pobles, viles i ciutats situats al costat del mar.

Es superaven les 5000 ànimes, quan s’acordava en la reunió del consistori municipal del 20 d’agost de 1853 , la construcció d’una font pública – fins aquella data existia únicament la font Gòtica - que podria situar-se en el començament del carrer Raval, a tocar de la Riera, on hi havia una creu que donà nom a la font; no tenim dades de l’autor malgrat que en l’acta municipal del 10 de maig de 1854 s’aprova la proposta de construcció de la Font de l’Esperança, utilitzant els mateixos plànols.

La font de la Creu la varen enderrocar el 10 de juliol de 1969, amb la justificació de “fer més fluid el trànsit rodat en el carrer Raval”.

Blanes, la Selva, Girona, Catalunya, necessiten –reclamen – un esforç REAL per recuperar la memòria històrica.


http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=blanes&page=7

https://en.todocoleccion.net/postcards-catalonia/girona-blanes-placa-mollet-fototipia-thomas-sin-circular~x61430867

https://en.todocoleccion.net/postcards-catalonia/girona-blanes-riera-font-creu-fototipia-thomas-sin-circular~x61429443

Ens agradarà tenir noticia de l’autor dels plànols de la Font de la Creu, de la Font de l’Esperança, i de la Font de la PLAZA DE LOS CAIDOS POR DIOS Y POR ESPAÑA

Font de la Creu.

Font de l'Esperança

Font de la Plaça de LOS CAIDOS POR DIOS Y POR ESPAÑA

Algú en conserva imatges de La font de s’Auguer?.

El 25 de novembre de 1903 el consistori municipal va aprovar fer arribar aigua potable a una font que es va situar a l’entrada del carrer Méndez Núñez. La font era de ferro i fou construïda per un taller de Barcelona. L’alcalde del moment es va desplaçar a la ciutat expressament per a comprar-la.

En el 1926 l’aigua d’aquesta font, que fi ns aquell moment procedia de les mines Cristal·lina i Primitiva, va ser reemplaçada per aigua municipal, procedent del Racó d’en Portes.

La desaparició d’aquesta font tingué lloc quan a l’any 1982 es va obrir el passeig de la Marina, a l’esquerra del carrer Méndez Núñez, i es va ampliar la plaça de Catalunya. Per fer aquesta obra va ser necessari enderrocar la penya dita dels Piteus.

A Catalunya és urgent que s’acordi la creació d’algun reconeixement públic per a les persones, entitats i/o organismes, que s’han destacat en la tasca de destruir el patrimoni històric i/o artístic.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada