SANT PERE DE MIRAVÉ. EL SOLSONÈS

Quan aturàvem el vehicle davant l’església i el cementiri que es troba al costat dret, en una elevació del terreny que ha calgut assegurar - ens agradaria saber les raons d’aquest fet del tot inusual – entenia l’explicació del Joan Coromines Vigneaux , que n’afirma l’origen àrab del topònim. En la seva tesis – que compartim - els àrabs deixaven al seu darrere – en indrets com aquest- i amb la missió d’assegurar la retirada de les tropes, petits col•lectius de guerrers seleccionats, tant per la seva destresa militar, com per la seva fe.

Als Miravet, Miravé,.. ; etimologia de l’àrab ‘murabit’.

S’hi anaven contraposant a mesura que avançava la reconquesta els Miralles ; etimologia. forma plural de miralla, ‘talaia de guaita’ segons Balari.

La hipòtesis en aquest cas concret en la reforça Mossèn Joan Serra Vilaró, persona cabal i profundament honesta, quan deixava escrit que havia llegit en documents antics ’Guardia de Mirabene’ , d’aquí vindrà doncs l’actual Miravé - que potser s’hauria d’escriure Mirabé -.

És oportú recordar aquí l’episodi de la retirada de la seva obra ‘La civilització megalítica a Catalunya’ de l’entitat barcelonina autodenominada ‘Institut d’Estudis Catalans’, suposarà alhora, el seu reconeixement a nivell internacional, i la consideració de ‘provinciana, i encara de ‘capelleta’ per l’ Institut que arrossegarà per sempre més el record d’aquest acte mesquí, que ens envileix com a nació, com a persones, i fins com a ‘cultura’. Aquesta mena d’accions son més pròpies dels nostres veïns i botxins, però dissortadament per arreu hi ha de tot, oi ?.

De la descripció tècnica llegim : Església d'una nau i absis rodó. Parament és de grans carreus fent fileres regulars. Només es conserva d'època romànica l'absis i el mur sud-est amb la porta d'arc de mig punt adovellada i una finestra romànica a l'absis.

També d'aquesta època es conserva un gran carreu rectangular, en un angle de la sagristia, on hi ha esculpida una figura humana, en posició apaïsada, amb els braços aixecats aguantant una pedra.

L'afegit frontal data aproximadament de l'any 1700. Està coronat per un campanar d'espadanya de dos ulls.

Al cementiri on destaca el mausoleu aixecat a un Serra, està situat al costat dret de l' església, sense tenir però solució de continuïtat, ja que n’està separat per un passadís. Ens agradarà saber-ne la raó a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Dels edificis del període àrab habitualment no se’n troben restes; actualment a Tombuctú- que viu ara la ‘ seva edat mitjana’ – els islamistes practiquen les mateixes conductes que els ‘nostres cristians’ de Miravé, i de tant i tant llocs dissortadament.

Com era allò?. L’home és la bèstia que ensopega més vegades en la mateixa pedra.

Senyor, perdona’ls que son saben el que fan !

Text, recull dades i fotografia: Antonio Mora Vergés.
Castellar del Vallès