https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/marededeu-de-taull-la-vall-de-boi
https://patrimoni.gencat.cat/ca/histories/santa-maria-de-taull-els-rostres-de-la-mare-de-deu
https://www.museunacional.cat/ca/advanced-piece-search?title_1=&title=&field_piece_inventory_number_value=015863-CJT&key
https://www.museunacional.cat/es/colleccio/pinturas-de-santa-maria-de-taull/maestro-de-santa-maria-de-taull/015863-cjt
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/81
El Concili d'Efes es va celebrar entre el 22 de juny i el 16 de juliol de
l'any 431 a Efes, antic port grec, en l'actual Turquia. És considerat per l'Església
Catòlica, per l'Església Ortodoxa i per l'Església Ortodoxa Copta com el tercer
concili ecumènic.
El Concili va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu»
(Theotokos)
l’Antonio Moras Navarro que va néixer el 15 de juny de 1951 al barri de Vallcarca, Barcelona, i va traspassar el 15 d'octubre del 2016 a la mateixa ciutat, retratava l’any 1980, L'església de la població de Taüll, advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria, per la nefanda influencia dels nostres “ ocupants.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/12/in-memorian-de-lantonio-moras-navarro-i.html
Llegia que és una església romànica
de planta basilical molt reformada a l'època barroca, isolada en una plaça.
L'edifici és de tres naus, separades per columnes cilíndriques que sostenen
arcs formers de mig punt, i tres absis semicirculars. Les dues absidioles
laterals tenen una única finestra de doble esqueixada en el centre del tambor,
mentre que a l'absis central en trobem tres. Les dues més exteriors es van
tapar des de l'interior del temple quan es va recobrir l'absis amb pintures
murals. Exteriorment tots tres absis estan decorats amb lesenes, un fris de
dents de serra i un fris d'arcs cecs. En el cas de l'absis central, podem veure
també uns cercles concèntrics esculpits en l'interior dels arcs cecs. La porta
d'accés al temple la trobem en el mur de ponent. Es tracta d'una senzilla porta
de mig punt que al seu damunt té una finestra de doble esqueixada. En el mur de
migdia, al costat de la torre de campanar, també s'obre una senzilla porta de
mig punt. La torre del campanar, de quatre pisos amb finestres geminades sota
arcuacions, era el campanar de l'anterior temple del segle XI.
Al segle XVIII, fou molt reformada. Les naus laterals es convertiren en
capelles, la nau es cobrí amb volta de canó i en el transsepte s'aixecà una
cúpula amb cimbori. L'absidiola del costat de l'epístola fou reemplaçada per
una sagristia. Totes aquestes modificacions foren suprimides en una restauració
recent que li ha tornat l'aspecte del segle XII, amb la restitució de la coberta
amb encavallades de fusta.
La decoració pictòrica que ornava els murs de l'església es conserva des
del 1922 al Museu d'Art de Catalunya. Destaquen les pintures de l'absis major,
que representen l'epifania, amb la Mare de Déu i l'Infant entronitzats dins una
mandorla. Obra d'un segon mestre són les pintures que cobrien el mur meridional
i el de ponent, on destaca l'escena del judici final. Durant l'última
restauració aparegueren nous fragments de pintures murals. In situ es poden
veure les reproduccions de les pintures murals.
A l'interior del temple podem veure algunes piques, força senzilles,
d'època romànica.
Al Museu d'Art de Catalunya també trobem el frontal d'altar de talla
policromada, algunes figures d'un davallament, un Crist i una imatge de Sant
Joan.
El 1996 es realitzaren obres de rehabilitació de l'entorn de l'església. .
https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/01/goigs-santa-maria-de-taull-alta.html
Quan al topònim Taüll ; (A)TA-ÚRI
'població de la porta' ( = portella, port de muntanya)
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=42874
Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico contra el mal costum introduït per les forces d’ocupació, que en la llengua catalana, la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA, amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica; el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta - és “ prescindible” , no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.
El 1714 els catalans perdien la llibertat, la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “ celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial. Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.
Hi ha coses, que a quasi 90 anys de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , ja cansen, entre altres aquesta denominació misògina de la Marededéu, o la cantarella vomitiva de la “ Guerra Civil”, està molt ben documentat que el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost de 1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en “ estranyes “ circumstàncies.
Que la Marededéu elevi a l’altíssim la nostra pregaria, Senyor, allibera el teu poble !!!!
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jfif)
.jpg)
