ERMITA DE SANT MAGI DE LA BRUFAGANYA. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ), a l’ermita que s’aixecava l’any 1698 en honor de Sant Magí, la descripció ens diu que és una construcció molt senzilla, de planta rectangular, amb coberta de teula àrab a dues aigües. No té absis i està coberta amb volta de canó rebaixat. El portal és de llinda recta i està coronat per una petita espadanya.

Reconstruïda l'any 2006. Premi Dovella, de restauració del patrimoni arquitectònic, concedit pel Consell Comarcal d’aquell l'any

La retratava  el SALVADOR PALAU RAFECAS "EL GALO" ( Santa Coloma de Queralt , la Conca de Barberà,  6-4-1948 ) l’any 1985

Les obres van ser inaugurades el dia 2 de juliol de 2006. La restauració va ser portada a terme per l'Associació d'Amics de l’ermita de Sant Magí de Santa Coloma de Queralt, amb el patrocini de Pere Balsells i Jofre (Barcelona, 11 de febrer de 1928), al que l'any 2013 la Generalitat li ha atorgava la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria d'èxit als EUA i per la valuosa implicació en la formació d'universitaris catalans, sobretot mitjançant els Programes Balsells.

Veníem de visitar el Santuari de Sant Magí de la Brufaganya, al terme de Pontils.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

També, també a Santa Coloma de Queralt campen amb absoluta impunitat els brètols, vàndals i altres " tribus " que semblen gaudir malmetem el Patrimoni Històric de Catalunya  

https://tarragonadigital.com/successos/roben-campana-capella-sant-magi-santa-coloma-queralt_1941983_102.html

Santa Coloma de Queralt,  la Conca de Barberà, Tarragona,  Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic, de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

Senyor, teva és la venjança.

CASTELL DE GRANYENA DE SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Estava convocat, en tant que soci numerari de l’Associació guimera.info a les 11:00 a Guimerà, i sortia de casa cap a les 8:00 , per poder començar el meu ‘ recorregut’ aturant-me a Granyena de Segarra, per fer una passejada pels seus carrers solitaris, i retratar entre altres ‘joies’ el runam esfereïdor del que fou el primer castell dels Templers a Catalunya, està situat dalt del turó del poble, i tan sols ens queden les ruïnes.

Al costat sud, veiem molt malmeses restes del que era fa pocs anys una sala llarga coberta amb volta i que era utilitzada com habitatge. A la dreta del mateix, trobem un altre tros de castell amb una portalada d´arc de mig punt adovellat. Dins d' aquest espai tancat encara hi ha dempeus l' estructura d' una obertura paredada que mostra un treball motllurat ambdós brancals i un relleu en forma de sanefa ondulada sobre la llinda monolítica de l´obertura.

La part est del recinte, on hi havia la Capella del Castell, es convertí en cementiri.

Granyena de Segarra, la comarca de la Segarra, i fins en bona part la província de Lleida, son ‘espais desconeguts’ per bona part dels catalans que viuen a la vora del mar.

Us sorprendrà descobrir aquestes terres del ‘ forat negre’, dissortadament i alhora, plenes d’història, i quasi orfes de la presència humana; si algun dia tenim un govern ‘decent’ a aquest greu problema de la despoblació de les comarques centrals se li haurà de trobar un desllorigador.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

PORTALS DEL CARRER DEL POU. GRANYENA DE SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Estava convocat, en tant que soci numerari de l’Associació guimera.info a les 11:00 a Guimerà, i sortia de casa cap a les 8:00 , per poder començar el meu ‘ recorregut’ aturant-me a Granyena de Segarra, per fer una passejada pels seus carrers solitaris, i retratar entre altres ‘joies’ l’antic portal d'accés a la vila, situat a l´oest, i que dona pas al carrer del Portal .

Avui dia encara es conserven alguns carreus, adossats a la seva estructura arquitectònica que ens evidencien la seva integració com a part d´una muralla defensiva que protegia l´antiga vila en època medieval, esdevenint un clos murallat.

Es tracta d´un portal adovellat d´arc de mig punt i bastant malmès per l´erosió dels seus carreus. Al seu costat dret exterior, encara hi ha alguns carreus afilerats,tot insinuant la presència de muralla. Per la cara interior del portal, encara resten, part de les frontisses que aguantaven una porta de fusta que servia de protecció defensiva i tancament de la vila. A pocs metres d' aquest portal, dins el carrer del Portal, ens trobem amb un pas cobert estructurat a partir de dos portals apuntats i coberta interior adintellada.

Granyena de Segarra, la comarca de la Segarra, i fins en bona part la província de Lleida, son ‘espais desconeguts’ per bona part dels catalans que viuen a la vora del mar.

Us sorprendrà descobrir aquestes terres del ‘ forat negre’, dissortadament i alhora, plenes d’història, i quasi orfes de la presència humana; si algun dia tenim un govern ‘decent’ a aquest greu problema de la despoblació de les comarques centrals se li haurà de trobar un desllorigador.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE SANT ANTOLÍ I VILANOVA. RIBERA D’ONDARA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava l’edifici de l’església parroquial de Sant Antoli i Vilanova, advocada a Santa Maria, aïllada de qualsevol construcció i situada dins d'una plaça, segon la descripció que en fa patrimoni Gencat, se'ns presenta amb planta rectangular amb coberta exterior a doble vessant, i capçada amb absis semicircular . A la seva façana principal s'obra la seva porta d'accés, d'arc rebaixat, tot imitant una portalada romànica amb arquivoltes sostingudes per unes estructures semblants a columnes per banda i amb els seus corresponents capitells correguts amb motius geomètrics. Ambdós costats d'aquesta porta d'accés es situa un fanal de llum. Per sobre d'aquesta porta d'accés, una obertura amb forma d´òcul, i tot coronant aquesta façana, una doble creu llatina de pedra sobreposada a l'obra. Una doble cornisa ressegueix el perímetre superior de la façana principal i que tan sols es veu trencada per l'adheriment de la torre campanar al seu angle dret. Aquesta torre campanar se'ns presenta de planta rectangular i formada per dos cossos separats per una doble cornisa, i amb sis ulls d'arc de mig punt, Quatre pinacles coronant el capdamunt d'aquesta torre campanar. Les façanes laterals de l'edifici presenten quatre obertures d´òculs i contraforts ambdós costats, i aquests contraforts també són presents al voltant de l´absis.

L'església s'inaugurava l'any 1950, i enlloc trobava les dades de l’arquitecte autor del projecte, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com .

Em portava fins aquesta població el desig de retratar també l’edifici que fou escola pública des d’abans de la dictadura franquista.

Sou pregats amics lectors de retratar – si existeix encara- l’edifici que acollia l’escola abans de la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, i en cas d’haver estat enderrocada una imatge de com era, i fer-nos-la arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com indicant-nos el nom de la vostra població.

Catalunya us en deurà una .

SANT PERE DEL TALLADELL. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia que l’any 1684 es daten l'inici de les obres de construcció d'aquesta església del Talladell, advocada a Sant Pere, de la que ens diu la descripció de patrimoni Gencat; església de planta basilical de creu llatina amb transsecte format per dues grans capelles laterals. La capella lateral del costat esquerra és dedicada a l'advocació de la Mare de Déu del Roser i coronada per un esvelt cimbori. L'absis de l'església és recte i tota la nau central es troba coberta per una senzilla volta de canó. La façana principal i el campanar són de pedra tallada, presentant una gran simplicitat en les seves formes mancades d'elements decoratius. El campanar és de planta quadrada, de dos cossos d'alçada i a l'últim cos, a banda i banda, s'obre un gran finestral longitudinal d'arc de mig punt on es situen les diferents campanes. La façana s'articula a partir d'una porta rectangular emmarcada per falses pilastres adossades que damunt seu sostenen un entaulament de cornisa sobresortida damunt de la qual hi reposa un frontó partit. Tant el campanar com la façana es troben coronades per unes voluminoses cornises a mode de ràfec.

Em portava fins aquesta població el desig de retratar també l’edifici que fou escola pública des d’abans de la dictadura franquista.

Sou pregats amics lectors de retratar – si existeix encara- l’edifici que acollia l’escola abans de la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, i en cas d’haver estat enderrocada una imatge de com era, i fer-nos-la arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com indicant-nos el nom de la vostra població.

Catalunya us en deurà una .

ESGLÉSIA DE SANT JOAN DE CABESTANY. MONTOLIU DE SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Estava convocat, en tant que soci numerari de l’Associació guimera.info a les 11:00 a Guimerà, i sortia de casa cap a les 8:00 , per poder començar el meu ‘ recorregut’ que em portaria entre altres llocs a Cabestany, agregat de Montoliu de Montoliu de Segarra.

Quan al topònim, l’ Albert Turull, en el seu treball, Els topònims de la Segarra, diu ; sembla admès que el nom de Cabestany és una aglutinació de les paraules cap i estany, amb el sentit de cap de l´estany. Ara bé, el fet que aquest poble segarrenc no es trobi vora un estany, ni actualment ni en temps pretèrits, i sobretot, l´existència d´una important vila homònima al Rosselló i d´un poblet al Pallars, fa pensar en un trasllat toponímic en època medieval.

De l’església situada a la plaça del mateix nom, dins del nucli urbà del poble, ens diu la descripció de patrimo i Gencat; . l´edifici se´ns presenta de planta rectangular, d´una sola nau, capçalera plana i coberta exterior a doble vessant. A la façana principal s´obre la porta d´accés d´arc de mig punt adovellat amb treball bisellat, de guardapols motllurat. Destaquem, també el treball en relleu esculpit d´una creu de l'ordre de l´Hospital a la clau d´arc d´aquesta porta d´accés. Reformes posteriors van alterar l´estructura de la primitiva església, com podem veure a la seva capçalera, amb annexió de la sagristia l´any 1637, data que apareix incisa a la llinda d´una finestra de la mateixa. Finalment, corona aquesta façana principal, un campanar d´espadanya de dos ulls i una petita obertura, acabada en arc de mig punt monolític a la part superior, centrada al mig dels dos ulls de campanes. L´obra presenta un parament paredat amb presència de carreus de pedra del país, a les obertures i cantoneres de les façanes d´aquesta església.

Cabestany , la comarca de la Segarra, i fins en bona part la província de Lleida, son ‘espais desconeguts’ per bona part dels catalans que viuen a la vora del mar.

Us sorprendrà descobrir aquestes terres del ‘ forat negre’, dissortadament i alhora, plenes d’història, i quasi orfes de la presència humana; si algun dia tenim un govern ‘decent’ a aquest greu problema de la despoblació de les comarques centrals se li haurà de trobar un desllorigador.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANTA MARIA DE GRANYENA . LA ‘CATEDRAL DE LA SEGARRA’. LLEIDA. CATALUNYA

Estava convocat, en tant que soci numerari de l’Associació guimera.info a les 11:00 a Guimerà, i sortia de casa cap a les 8:00 , per poder començar el meu ‘ recorregut’ aturant-me a Granyena de Segarra, per fer una passejada pels seus carrers solitaris, i retratar entre altres ‘joies’ la seva església parroquial, advocada a Santa Maria, de la que ens diu la descripció de patrimoni Gencat que és un edifici aïllat de les cases però integrat plenament dins del nucli de la vila. Una impressionant escalinata, aporta majestuositat i elegància a la seva façana principal. De planta rectangular, s´estructura a partir de tres naus i teulada a doble vessant. L´edifici es va construir amb pedra local propera a la vila i se´n presenta amb de carreus de pedra ben escairats i aparellat amb morter de calç. A la seva façana principal hi troben la porta d´accés al edifici amb d´arc carpanell. Adossats ambdós costats d´aquesta porta, uns pilars de secció quadrada i presenten decoració amb motius vegetals. Per sobre de la porta d´ accés i damunt del seu arc carpanell hi trobem ,en relleu, l´escut de la vila, una garba d´espigues de gra, envoltada amb decoració vegetal. Una cornisa ens separa aquesta estructura descrita fins ara, de la fornícula que deuria acollir l´advocació a qui anava adreçada la parròquia i que actualment no hi ha cap imatge. Per sobre hi troben un òcul, tot seguint el seu eix vertical. La imatge d´aquesta façana principal es completa amb la presència de quatre pilastres adossades a la paret i que abrasen la seva longitud fins arribar al timpà que corona aquesta façana. Dins del timpà hi troben un obertura en forma de creu grega, seguint l´eix vertical de la portada (porta, òcul i creu). El timpà ve rematat per cinc pinacles. Un campanar octogonal, situat al costat esquerra, ens dibuixa la totalitat de la seva fisonomia. Està format per tres cossos separats per motllures. L´últim cos té quatre obertures d´arc de mig punt, on es resguarden les campanes. La part superior d´aquest campanar està rematat per una balustrada.

El Josep Salvany Blanch, l’any 1918 retratava l’església des de dalt de les runes del castell, quasi en la mateixa posició que ho feia jo, tinc clar que va retratar també la imponent façana, malgrat que no figura en la minsa relació d’imatges de Granyena de Segarra:
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/granyena%20de%20segarra/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/1

Us deixo un enllaç d’obligada lectura :
http://retallshistoria.blogspot.com.es/2012/01/santa-maria-de-granyena-el-sacrifici.html

Granyena de Segarra, la comarca de la Segarra, i fins en bona part la província de Lleida, son ‘espais desconeguts’ per bona part dels catalans que viuen a la vora del mar.

Us sorprendrà descobrir aquestes terres del ‘ forat negre’, dissortadament i alhora, plenes d’història, i quasi orfes de la presència humana; si algun dia tenim un govern ‘decent’ a aquest greu problema de la despoblació de les comarques centrals se li haurà de trobar un desllorigador.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com