dijous, 31 d’agost del 2023

ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA DE CASA SERRA. LLADORRE. PALLARS SOBIRÀ

 Escrivíem suara; Es duen a terme encara nombrosos aplecs A L’ENTORN DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU, i fora molt bonic, publicar imatges de totes les esglésies, capelles, santuaris i ermites, on es duen a terme, oi?:

https://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/Xarxa-de-parcs/alt_pirineu/coneix-nostra-feina/centre-de-documentacio/biblioteca_digital/patrimoni_cultural_i_immaterial/memoria-aplecs.pdf

Llegia de Santa Eulàlia de Casa Serra; petita capella de planta rectangular, amb presbiteri que té volta de canó i absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera, a l'est. 

En la façana oest s'aixeca una espadanya d'una sola obertura d'arc de mig punt; per sota de l'espadanya corre un fris amb "opus spicatum". 

La porta s'obre en el lateral de migdia; es tracta d'una portada amb arc de mig punt, construïda per dovelles grosses i ben escairades de pedra granítica molt blanca, que formen una arquivolta externa que descansa sobre impostes decorades en la part inferior per semiesferes en alt relleu. A l'entrada de l'església existeix el petit cementiri particular del "manso", en un recinte tancat, la porta del qual és de ferradura. La capella forma part d'aquest antic "manso" d'època visigòtica del qual és la continuació de la masia actual de Can Serra a la qual pertany l'església. En el segle XI va ser reformada i s'hi va afegir l'absis i la portada.

Sobre l'altar que ocupa tot el frontal de l'absis hi trobem un retaule de Santa Eulàlia de Can Serra, del segle XVII, d'estil renaixentista.

El mur que tanca el recinte del cementiri a l'entrada de l'església és de contenció, de pedra seca. Al costat dret de la porta d'accés hi ha una espitllera, que és l'única obertura de la capella. A la zona central de l'absis s'hi ressegueix la forma del que un dia va ser una obertura amb arc de mig punt, actualment tapiada (any 2020, durant el treball de camp encarregat pel Departament de Cultura). A l'absis s'hi ha fet un rejuntat amb morter, cosa que genera un gran contrast amb la resta de la façana, que no ha estat intervinguda. L'interior, en comparació amb l'exterior, es troba en força mal estat; presenta taques d'humitat, despreniment i esquerdes; a més, s'hi veuen escletxes de llum al sostre que fan evident la manca d'impermeabilització, cosa que podria fer malbé les bigues de fusta i l'interior. El paviment és de fusta i li falta manteniment. Hi ha esquerdes importants a les cantonades interiors dels murs.



https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25529

El lloc de Serra, igual que els altres pobles de la Vall de Cardós, figura en l'acta de consagració de l'església de Sant Martí de Cardós o del Pui, del 1146, amb una contribució anual de mig modí de cereal, segons el capbreu de la cambreria del monestir de Gerri redactat vers l'any 1338, aquest hi tenia un mas i terres. També la comarca de Susterris, segons el capbreu del 1378, hi tenia possessions. La jurisdicció era dels comtes de Pallars, i a partir del final del segle XV, passà als ducs de Cardona.

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=23297

Les activitats d’aquest aplec  que es celebra el primer cap de setmana d’agost,  s’esgraonen de la forma següent;  el primer dia, al vespre, s’organitza una baixada de fanalets i torxes. A l’endemà, a les 8 del matí es fa el toc de campanes de l’ermita, per cridar a la gent cap a l’església. A les 9 es celebra l’eucaristia, que oficia el rector de la Vall de Cardós. Acabada la missa es canten els goigs, recuperats també amb la celebració de l’aplec. 

Ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Tot seguit, s’organitza una caravana de vehicles cap a la Punta Puiti (1620 metres.), on hi ha una petita imatge de Santa Eulàlia, s’hissen les banderes de Catalunya, Can Serra i Lladorre i se li fa l’ofrena floral, es canten cançons populars i es reparteix pa, vi i formatge. Després es canta L’hora dels adéus i es retorna cap al càmping per fer el dinar de germanor. Per la tarda continuen amb diferents activitats i el ball s’allarga fins la nit.

 Que Santa  Eulàlia    i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada